Aquest pont, edificat amb blocs de marès i datat al segle XIX, es va reconstruir amb l’objectiu de salvar l’obstacle que suposava el torrent de Coanegra, millorant així la comunicació entre dues destacades possessions: Es Caülls i Son Sales. Es creu que la possessió de son Sales és d’origen medieval. Les cases comptaven amb un important celler, tafona, molí de sang, estable, boval i altres dependències agrícoles ja que es dedicaven a l’explotació de garrovers, oliveres, vinya i conreu. Amb els anys, es va anar ampliant i reformant. Fou la possessió més valorada de Marratxí i una de les més significatives i grans de Mallorca.
El 1800 es va dividir en dos: Son Sales i Es Caülls, sorgint aquesta darrera, per tant, com una extensió que es va explotar com a zona ramadera, arribant a tenir fins a 3000 ovelles i 500 oliveres. Quan es va dividir, l’anomenaren Son Sales Nou, fins que es va regularitzar el topònim antic, Es Caülls. Fou adquirida pels propietaris de la veïna son Verí, els quals feren reconstruir aquest pont. Per aquest motiu, als laterals d’aquest es poden observar dos escuts: el de l’esquerra correspon a la família Verí, i el de la dreta, a la família Sales. Al centre, s’hi pot observar un crucifix amb els quatre braços en el que s’anomena flor de lis o flor de lliri, que simbolitza, entre d’altres, la puresa, l’honor i el poder. Abaix de la creu, hi figura la data de 1884.
El pont consta al Catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic del terme municipal de Marratxí (1999). Per altra banda, els dos escuts estan declarats Bé d’Interès Cultural des de l’any 1963. Des de 2006 el pont d’es Caülls només es pot transitar a peu.
Quant al torrent de Coanegra, aquest comença al salt des Freu, a Orient, i s’extén per la vall de Coanegra, cap als termes de Bunyola, Santa Maria i Alaró. Un cop al Raiguer, s’ajunta al Pont d’Inca amb el torrent Gros, on aboca les seves aigües. A més del valor paisatgístic, l’entorn del torrent és un indret interessant per la seva flora i fauna. Entre la vegetació abunden els endemismes insulars com la ginesta, la violeta de penyal, la maçanella, l’estepa joana i el tem bord, entre d’altres. Trobem arbres com el rotaboc, l’alzina, l’om, el fleix, el lledoner i el poll negre. A les zones més humides del torrent hi ha nombroses plantes aquàtiques com la verònica d’aigua blava, la menta borda o el jonquet, així com diverses falgueres. Pel que fa a la fauna, hi són presents les tres espècies de salvatgina, el mart, la geneta i el mostel. Als forats, coves i avencs s’hi amaguen les rates-pinyades, mentre que als gorgs dels torrents hi tenen l’amagatall la serp d’aigua i el granot. Aquests indrets són visitats freqüentment per alguns rapinyaires com el falcó, el xoriguer, la milana o l’òliba.
