Té Marratxí esperit nadalenc? El que sí té el municipi són tradicions, costums i formes pròpies de celebrar el naixement de Crist i tot allò que l’envolta. Un any més han passat les festes de Nadal, un període que any rere any es va avançant un poc més en el temps. I és que el Nadal representa a dia d’avui un fenomen que supera àmpliament la festivitat cristiana des del punt de vista cultural, social i econòmic, amb usos i costums que han canviat respecte a generacions passades. Així doncs, com se celebra i s’ha celebrat el Nadal a Marratxí durant els darrers decennis?
El Nadal no es pot deslligar de la gastronomia i en aquest sentit cal destacar la llet d’ametlla, un beguda feta a base d’aigua i ametlla triturada amb llimona, canyella i sucre. El seu origen es troba en l’orde de Sant Francesc de Paula, el mínims, que no podien beure llet de vaca i hagueren de trobar un substitut d’origen vegetal. Des del convent de l’orde a Santa Maria, on s’establiren el frares a finals del segle XVII, la producció de llet d’ametlla va passar a Marratxí. Inicialment a Pòrtol i després a la resta de nuclis, on es produïa per beure el dia de Nadal i, antigament, també per cap d’any.
Com va explicar Bernat Cabot a les IV Jornades d’Estudis Locals, 10 famílies marratxineres produeixen o han produït llet d’ametlla: una al Pont d’Inca, dues a Pòrtol, tres a Sa Cabaneta i quatre al Pla de na Tesa. Precisament, és en aquest darrer nucli on la tradició de prendre llet d’ametlla per Nadal es manté més viva. Així, des de l’any 2006 se celebra per Sant Llàtzer (17 de desembre) la Fira de la Llet d’Ametlla (veure reportatge).
La Nit de Nadal, com per altres bandes, era costum assistir a les Matines o missa del Gall. Tradicionalment, l’eucaristia tenia lloc al voltant de la mitjanit, però per facilitar l’assistència de les famílies amb infants o persones majors algunes esglésies varen avançar-la a les deu o les vuit, no sense queixes d’alguns feligresos que al·legaven no tenir temps per sopar.
En aquesta missa s’hi canta la Sibil·la, una composició que anuncia l’arribada de Crist. A més, durant aquesta nit i el Nadal en general a les parròquies de Marratxí estava bastant generalitzada la representació dels Pastorells o l’Adoració, fins al punt que es van conformar a Sa Cabaneta i al Pla de na Tesa grups de teatre que preparaven durant tot l’any les obres Nadalenques. La relació entre Nadal i teatre a Marratxí va arribar a ser molt intensa, superant l’espai eclesiàstic, ja que tenim notícies que durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat també es representaven obres, tant de temàtica religiosa com profana, a les places dels pobles.
Altres formes tradicionals de celebrar el Nadal a Marratxí inclouen jugar a les quines (una variant del bingo), la interpretació coral i instrumental de Nadales o els betlems. Respecte a aquests últims, destacant el de Sant Marçal, durant els anys vuitanta l’Ajuntament va organitzar un concurs de betlems amb un premi de 15.000 pessetes (90 euros) per al guanyador. Aquells mateixos anys també es van organitzar concursos de postals Nadalenques i de fotografia.
Un dels moments més esperats de les festes de Nadal, especialment per part dels més petits, és i era l’arribada dels Reis d’Orient. Any rere any, els Reis i els seus patges recorren els carrers de moltes ciutats i viles abans d’una nit de molta feina. L’origen de les colcades de la nit de Reis es remunta al segle XIX, tot i que no es van generalitzar fins al 1920. Amb tot, Marratxí hauria d’esperar fins als anys seixanta, quan els Reis i els seus seguicis varen prendre per costum aturar-se a Pòrtol. Visitaven l’església del Carme i després -o abans, segons l’any- anaven casa per casa entregant regals.
Però la resta de localitats de Marratxí també volien veure i rebre els Reis d’Orient, per la qual cosa, amb la col·laboració d’associacions i dels veïnats, els Reis també varen anar a Sa Cabaneta, al Pont d’Inca i Sa Cabana, al Pla de na Tesa, a Es Figueral, a Cas Capità i al Pont d’Inca Nou. Encara que eren els mateixos, que es desplaçaven ràpidament gràcies a la seva “màgia”, hi havia algunes diferències entre les colcades. Només a Pòrtol –i a Sa Cabaneta en alguna ocasió– anaven casa per casa, de manera que quan, els anys vuitanta van decidir deixar de fer-ho els portolans van protestar. En canvi, durant molts d’anys els reis arribaren a Es Figueral en tren. Com que cada vegada hi havia més localitats i urbanitzacions, fa uns anys que optaren per reduir el nombre de colcades però fent-les més grans i espectaculars.
Per tant, podríem dir que històricament el Nadal a Marratxí s’ha caracteritzat per l’existència de tradicions pròpies, per la implicació popular i pel particularismes a l’hora de celebrar les festes. Unes característiques en línia amb la idiosincràsia marratxinera.
Martín Rotger. Historiador.
