L’1 de març de 1979 es varen celebrar eleccions generals, les primeres després de l’aprovació de la Constitució, que va guanyar la Unión de Centro Democrático (UCD) d’Adolfo Suárez. Com el 2019, el 1979 va ser any electoral.
Les eleccions de 1979 varen donar pas a la primera legislatura de l’actual període democràtic i varen ser convocades el desembre de 1978, just després de l’entrada en vigor de la Constitució. El mateix dia, Suárez va anunciar la dissolució de les Corts elegides el 1977 i la convocatòria d’eleccions generals per al dia 1 de març i d’eleccions municipals, les primeres democràtiques des de 1931, per al 3 d’abril. Curiosament, 40 anys després s’ha repetit la mateixa situació, amb unes eleccions generals un mes abans de les locals. Ara bé, el 1979 aquell mes va ser més que suficient per formar govern: Suárez va ser investit 29 dies després de les eleccions.
Com s’ha dit, aquestes eleccions van tenir lloc després de l’anomenada Legislatura Constituent, on el punt més destacat va ser la redacció i aprovació de la Constitució de 1978. En aquests comicis els dos grans partits cercaven millorar els resultats de 1977. Unión de Centro Democrático aspirava a aconseguir la majoria absoluta mentre que el PSOE volia superar els centristes i poder formar govern, però finalment els resultats varen ser molt similars als de 1977: UCD va guanyar tres diputats que varen perdre els socialistes, per la qual cosa Suárez va continuar com a president amb el suport de la dreta i els nacionalistes moderats.
A Balears el context era un poc diferent, ja que aquí UCD era una força hegemònica. El 1977 va ser el partit més votat a tots els municipis de les Illes i, generalment, per damunt del 50% (un 56% a Marratxí). Així, UCD va aconseguir quatre diputats per dos del Partit Socialista, i es va iniciar una dinàmica bipartidista que es mantindria fins al 2015. La distribució d’escons per Balears no va canviar el 1979, però la distància entre UCD i PSOE es va reduir.
L’any 1979 Marratxí tenia 7.233 habitants, dels quals 5.034 tenien dret de vot. D’aquests, el van exercir 3.472 (68,97%): 3.269 a candidatures, 186 nuls i 17 en blanc. La participació va ser lleugerament inferior a la de Balears (69,65%), però superior a la del conjunt de l’Estat (67,43%). Cal dir que les de 1979 són, després de les de 2016, les eleccions amb major abstenció. En aquest cas, la baixa participació es relaciona amb la concentració de moltes votacions en poc més de dos anys.
Per partits, els resultats a Marratxí van seguir les dinàmiques estatals i insulars. UCD va ser la primera força amb 1.643 vots (50%) i el PSOE va quedar en segon lloc amb 1.009 (30,71%); una diferència de quasi 20 punts, però menor dels 32 que els distanciaven el 1977. El Partit Comunista d’Espanya (PCE) va ser tercer amb 208 vots (6,33%) quasi empatat amb Coalició Democràtica (CD) –una candidatura formada per Alianza Popular (AP) i altres partits conservadors– que va aconseguir 207 vots (6,30%).
A major distància va quedar el PSM, que va rebre el suport de 59 electors (1,80%) i sota la denominació Socialistes de Mallorca i Menorca intentava per primer cop aconseguir representació al Congrés. El seguia, amb 44 vots (1,34%), Unió Nacional, una coalició defensora del franquisme que va obtenir un diputat per Madrid i que, fins al 2019, constituïa l’única vegada en què l’extrema dreta havia obtingut representació parlamentària a Espanya. En general, la irrupció d’aquesta candidatura va afectar Coalició Democràtica, però a Marratxí CD va obtenir més vots que AP el 1977.
També es van presentar a les eleccions de 1979, encara que amb nivells de suport inferiors a l’1% el Partit Comunista dels Treballadors (0,61%), la coalició MCI-OEC (0,58%), Unión para la Libertad de Expresión (0,49%), la Lliga Comunista Revolucionària (0,40%), la Organització Revolucionària dels Treballadors (0,33%), el Partit Carlí (0,30%) i el Partit del Treball d’Espanya (0,30%).
Quaranta anys després, la població de Marratxí s’ha multiplicat per sis i el municipi ha passat dels quatre nuclis històrics als gairebé trenta actuals. Naturalment, també han canviat les característiques de la seva població i, en conseqüència, la orientació del vot. O no?
El 1979 el centre i la dreta es van imposar clarament a les esquerres: UCD, CD i UN concentraven el 57,64% dels sufragis enfront del 38,84% de la suma de PSOE, PCE i SMM. El 10 de novembre passat, VOX, PP i Cs van obtenir el suport del 52,22% dels votants de Marratxí, i PSOE, UP, MÉS i Más País del 44,75%. Malgrat els canvis dels darrers 40 anys i que s’ha reduït la diferència entre els dos blocs, al nostre municipi les opcions de dretes continuen en conjunt superant les esquerres. No obstant això, s’ha de tenir en compte la reorganització interna dels blocs ideològics i el retrocés del bipartidisme: el març de 1979 UCD i PSOE concentraven el 80,71% dels vots mentre que el novembre de 2019 PP i PSOE sumaven el 43,97%.
Com a resultat de les eleccions del 10 de novembre de 2019, hi ha a Espanya dos grans partits propers al centre, dos partits amb menor representació, però posicions més radicals per l’esquerra i per la dreta i una sèrie de minories nacionalistes i regionalistes que poden ser decisives per formar majories. Curiosament, amb algunes diferències, és el mateix sistema de partits resultant de les eleccions de 1979.
