Antoni Ginard Bujosa va presentar aquest article a la Jornada d’Estudis Locals de 2018 per donar a conèixer la figura de Maties Crespí Vidal (1878-1963) nascut al Pla de na Tesa i que després d’una etapa en el clergat de Mallorca va ser missioner jesuïta durant més de 50 anys a l’Argentina i l’Uruguai. Per la seva tasca i per ser el fundador de les Misiones Rurales Argentinas va merèixer el nom d’apòstol modern de la Patagònia.
El 1904 Maties Crespí celebrà la seva primera missa a l’església de Santa Catalina de Sena de Palma. Un any després de la seva ordenació sacerdotal, amb vint-i-set anys, fou destinat a l’església de Sant Josep del Terme, on tingué un protagonisme significat en l’evolució de la vida parroquial. El novell capellà hagué d’atendre els feligresos de sa Indioteria (Palma) i del Pla de Son Nebot (Marratxí) i dur a terme una activitat de caràcter parroquial.
El reverend Maties Crespí fou també un eloqüent predicador, sobretot fent missions populars o exercicis espirituals. Entre altres indrets, sermonejà en pobles com Llucmajor, Pollença, Felanitx, Valldemossa, Sóller, Santa Maria, Inca, Sencelles i Son Servera
De Mallorca a l’Argentina (1910)
Abans d’acabar l’any 1910, amb trenta-dos anys, i cinc d’experiència com a vicari de Sant Josep del Terme, demanà permís al bisbat per traslladar-se a la diòcesi de Santa Fe, seguint el camí del seu germà. Posteriorment, a l’Argentina, ambdós germans acabaren ingressant a la Companyia de Jesús per actuar de missioners.
Al final del segle XIX i principi del segle XX, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai oferien espais immensos, vertaderes terres de frontera, per colonitzar i per cristianitzar. La manca de sacerdots va atreure no només clergues diocesans, sinó també religiosos de diverses congregacions. La funció dels missioners era anar d’una part a l’altra, en petits grups, predicant i celebrant baptismes i matrimonis i les primeres comunions d’infants i adults. Per la seva part, els missioners transmetien un ideari catòlic i els principis socials de l’Església.
Després d’arribar a l’Argentina, Maties Crespí continuà com a clergue a la diòcesi de Santa Fe. L’any 1915 fou capellà de la parròquia de Castelar, una altra colònia agrícola de la província de Santa Fe. El 3 de juny de 1915, Maties Crespí —a punt dels trenta-set anys— entrà, juntament amb el seu germà Antoni, al noviciat (Casa de Probación) dels jesuïtes de Córdoba
Maties Crespí a l’Uruguai
L’itinerari missioner de Maties Crespí el situa en una primera etapa a la República Oriental de l’Uruguai, durant dues dècades on realitza desenes de missions i deixa una gran empremta com un home “orlado por la modestia y destellando unción”.
A l’Argentina, els missioners realitzaren 70 missions, visitaren 28 localitats, instruïren 9 tribus i a 17 indrets hi arribà un sacerdot per primera vegada. L’èxit de les missions passava per la conversió dels indis al catolicisme, la seva educació i la seva socialització. «Los niños, antes huraños y recelosos, son hoy educados, sociales e inclinados a la piedad, y ya no se esconden como antes cuando ven “un blanco”».(«Déu i pàtria»: «La Cruz y la espada se completan»).
Des de 1939 fins a 1953, Maties Crespí exercí de missioner i director del Centro Beatos Mártires Rioplatenses. Des de Buenos Aires, dirigia i impulsava l’obra de les Misiones Rurales Argentinas. El 1954 es va desplaçar fins a la ciutat de Còrdova i a partir de 1957, als gairebé vuitanta anys, finalment es va retirar a aquesta ciutat on predicava quan podia i era vicari de la parròquia de la Sagrada Família i d’un hospital. L’any 1958, mentre residia al noviciat de la Companyia, va conèixer un jove novici (nascut el 1936), que responia al nom de Jorge Mario Bergoglio i que en el futur havia d’arribar a superior dels jesuïtes argentins, a bisbe i arquebisbe de Buenos Aires, a cardenal i a ser el primer papa jesuïta. Bergoglio definí Crespí com un “infatigable missioner”.
Maties Crespí va morir a Còrdova el 7 d’agost de 1963, als 85 anys, després de 58 anys de sacerdoci i de 48 anys de vida religiosa a la Companyia de Jesús. La de Maties Crespí va ser una vida d’entrega, generositat i convicció per estendre la religió catòlica per zones inhòspites durant dècades. Prova de la seva obra i de la seva gran força interior l’aporta un altre jesuïta, Nicolau Pons Llinàs, que en entrevistar-lo el 1959 va concloure: “la raza de los Llull y de los Juníperos no ha muerto”.
