Alexander Seguí, un dels fundadors d’Adaptatetu, conta que la idea va sorgir després d’anys de pensar en un projecte solidari que englobés oci, música, accessibilitat i sostenibilitat. “Col·laborant amb la indústria musical vàrem veure com un nexe entre dos mons, accessibilitat i oci, que fins ara no s’havien mesclat gaire”, explica Alexander Seguí, que va fundar Adaptatetu juntament amb Yanko Morales, economista; Manuel Alejandro AKA Not Demure, músic, dj i productor; Mar Gutiérrez, estudiant de pedagògia, i Marc Montoro, mediador comunicatiu, ara amb perfils com la ceguesa, sord-ceguesa, autisme i conducta.
“La nostra missió es resumeix en aconseguir un accés igualitari a la cultura”, conta Seguí, que afegeix que per a aconseguir-ho posen en marxa mesures d’accessibilitat en els esdeveniments, treballen estretament amb personal sociosanitari, imparteixen xerrades i formacions, i presten un servei personalitzat a qualsevol persona amb diversitat funcional que els requereixi.
Alexander Seguí explica que “la satisfacció més gran que va tenir va ser quan un al·lot de 23 anys tetraplègic va acudir al seu primer festival gràcies a nosaltres. O la d’un nin de 7 anys, que, acompanyat dels seus pares, va anar al seu primer concert. O una dona major que feia dos anys que no sortia de casa”.
Una entitat “gamberra”
Adaptatetu se sent satisfeta de com ha estat rebuda l’entitat. “Honestament, l’acollida ha estat fantàstica. Després de la I Trobada d’Entitats Socials de Marratxí, ens vam adonar realment del valor que aportem a la societat. Adaptatetu és una entitat acabada de néixer formada per gent jove que es reconeixen “una mica inexperts i gamberros a l’hora de tractar la discapacitat, amb humor per descomptat, però sempre des del respecte i l’amor. Quan llancem el projecte l’anunciem amb ´Perdó pel retard´. Conten que “és precisament aquesta visió jove el que necessita aquest sector tan sumit en el clínic, en aquesta pena amb la qual es tracta a les persones amb diversitat funcional. Això s’ha acabat, som aquí per a treure’ls de context, per a mostrar-li a la societat que és aquesta mateixa diversitat la que ens defineix i que tots tenim el mateix dret de gaudir de l’oci i l’oferta cultural”.
Adaptatetu llençarà en les pròximes setmanes el programa de voluntariat a la seva web. Actualment, ja compten amb més de cinquanta voluntaris i esperen incrementar aquesta xifra. Els voluntaris es divideixen en dos grups. D’una banda, el personal tècnic sanitari que dóna la seva ajuda en els festivals i la resta de voluntaris que donen el seu suport en altres camps.
Adaptatetu aspira a que els organitzadors d’esdeveniments prenguin consciència i posin en marxa les mesures d’accessibilitat necessàries. ”No obstant això, des d’Adaptatetu ja estam produint els nostres propis esdeveniments. I en els pròxims anys no descartem un festival propi”. “És una pena, però la principal causa que els esdeveniments culturals no estiguin adaptats són els requisits mínims que l’administració exigeix. L’accessibilitat i la inclusió no es resumeix en un bany i una rampa”. En aquest sentit, reclamen accessos igualitaris i de qualitat, i que es conscienciïn tal com han fet amb la sostenibilitat. “Si la indústria musical continua pensant que l’accessibilitat és una despesa, no arribarem a res”, conclou Seguí.
Satisfacció
En Adaptatetu els enorgulleix la reacció dels usuaris quan accedeixen a un macroconcert. “Al principi no sabíem com anaven a reaccionar, si s’anaven a sentir còmodes, però quan estem en un esdeveniment i arriben al recinte, sembla que entren en un parc temàtic. És, sincerament, un orgull”, explica Manuel Alejandro, productor de l’entitat.
Adaptatetu reclama també un canvi de mentalitat i deixar de banda els prejudicis. “Contam a la gent que quan etiquetem a algú com a ´discapacitat´ fa molt de mal, automàticament penses que no pots fer-li dos petons en saludar a un sord, que no pots anar de canyes amb una persona tetraplègica, que has d’anar amb compte amb el que dius i com ho dius”, relaten els membres de l’entitat.
Els fundadors d’Adaptatetu reclamen un canvi de paradigma i “rompre el context”, com el principal motor de canvi per fomentar l’accessibilitat i la integració real. “Quan algú comprèn que tenen el mateix valor com a persones, encara que senzillament tinguin altres necessitats, arribem a la idealització d’inclusió. La por és la discapacitat més gran de totes”, conclou Alexander Seguí.
