-Quins han estat els grans èxits del Policia Tutor des de la seva implantació a Marratxí?
En els seus inicis el Programa Policia Tutor a Marratxí va tenir un gran impacte en la reducció de l’absentisme escolar, d’actes vandàlics i de venda de drogues als voltants de centres escolars. Amb el pas dels anys, les funcions es van anar ampliant i en l’actualitat actuem en tota mena de delictes comesos o soferts per menors i en la resolució de conflictes tant a nivell escolar com a nivell familiar, arribant a convertir-nos en referents per a totes les famílies i la comunitat educativa. En l’actualitat integrem la unitat dos agents, Guillem Ensenyat i jo.
-Quin tipus de casos tracteu i quins són els més preocupants?
En l’actualitat els serveis que més atenem són violència en l’àmbit familiar i problemes derivats del mal ús d’internet i de les xarxes socials. Tots dos són igual de preocupants, ja que la violència en l’àmbit familiar és molt greu i té conseqüències terribles per a les famílies i el mal ús d’internet fa que els menors estiguin exposats a una quantitat de riscos innombrables.
Com ha influït la pandèmia en el comportament dels al·lots?
Els joves van ser els grans oblidats de la pandèmia i alguns ho van passar molt malament. A l’hora de tornar als seus costums anteriors van tenir grans dificultats, sofrint problemes d’ansietat. Després de la pandèmia hi ha hagut un alarmant increment en els intents de suïcidis i autolesions en adolescents, la qual cosa fa que els professionals que treballem amb menors hàgim de fer tot el possible per a ajudar als joves i a les seves famílies per a revertir aquesta situació com més aviat millor.
-Feu feina en contacte amb els al·lots, les famílies i els centres educatius. Com us arriben els casos i quan interveniu?
Els casos poden arribar-nos per multitud de vies. Normalment, rebem còpia de tots els informes d’altres companys en els quals hi ha menors involucrats. Quan estem de servei, evidentment ens passen totes les trucades que rep la central de la nostra Policia si hi ha problemes amb algun menor. Mantenim reunions periòdiques amb centres educatius i Serveis Socials els qui ens deriven els casos i tenim un correu electrònic i un telèfon mòbil a la disposició de tots els centres escolars i dels veïns de Marratxí. Intervenim sempre, en major o menor mesura, quan tenim informació que hi ha un menor involucrat. Les actuacions poden ser molt diverses i ens coordinem amb altres àrees municipals, així com amb la Fiscalia de Menors i el Servei de Protecció al Menor.
-Quines habilitats ha de tenir un policia tutor per a fer bé el seu treball i connectar amb els al·lots?
Al meu entendre la qualitat més important és l’empatia, que els joves puguin sentir-se a gust quan parlen amb nosaltres. Això permet que es relaxin i accedeixin a col·laborar. Indubtablement, cal estar actualitzat, si la majoria de problemes que tenen en l’actualitat tenen relació amb internet, com a Policia Tutor hem de conèixer el seu món. Quines aplicacions usen, què fan en les xarxes, els nous reptes virals. I finalment vocació, ja que et permet abordar els problemes amb la força necessària per a poder ajudar als menors i les seves famílies de la millor manera possible.
-Fa uns mesos vas impartir un taller sobre la necessitat de desenganxar-se de les pantalles després d’una sobreexposició en l’etapa més restrictiva de la pandèmia. S’ha iniciat la desescalada digital?
Amb la tornada a la “normalitat” i a mesura que han anat reprenent les seves activitats extraescolars i la volta a la socialització, han anat reduint el consum d’internet, encara que també és cert que aquesta sobreexposició a les pantalles que van sofrir en la pandèmia ha fet que a molts d’ells els estigui costant aquesta desescalada digital i en l’actualitat encara estiguin enfront d’una pantalla molt més temps del recomanat.
-Quins són els símptomes d’aquesta addicció digital?
El més clar i preocupant és la gran dependència digital que comporta incapacitat per a fer les seves tasques quotidianes. Altres indicadors poden ser la tristesa o irritabilitat quan no poden estar connectats, la reducció d’hores de somni, falta de concentració, incapacitat per a relacionar-se a nivell familiar o la substitució del món real pel digital, és a dir que tot el que fa o diu és sobre la seva vida digital.
-Vas dir en aquest taller que era més perillós deixar a un jove de 12 anys enfront d’internet que deixar-ho només al carrer de matinada. Per què?
Quan deixem només a un menor a la seva habitació amb un dispositiu connectat a internet està molt més exposat a riscos que si fos al carrer. Aquesta falsa sensació de seguretat fa que els pares ens relaxem i que els nostres fills puguin estar envoltats de riscos. En mitja hora a la seva habitació amb un telèfon mòbil, pot estar parlant amb desconeguts, ser assetjat, compartir imatges inapropiades, accedir a contingut inadequat, fer apostes esportives i un llarg etcètera que segur que no podria fer al carrer.
-Quines recomanacions dónes als pares perquè controlin l’ús d’internet dels seus fills?
Els pares hem d’involucrar-nos més. Hem de conèixer el món dels nostres fills. Sempre dic el mateix, si el meu fill juga a una nova aplicació, jo me la instal i joc per a veure què és, com funciona i saber si és adequada per a ell. Si faig això, després puc parlar amb ell del joc i connectar més amb ell. Per a mi el principal és l’acompanyament, no deixar que aprenguin ells només a través de prova i error. Hem d’introduir-los en el món digital de manera progressiva i supervisada fins que la seva maduresa els permeti fer un ús correcte per ells mateixos. El que no pot ser és que li donem tauletes a nins de tres anys i mòbils quan tenen vuit anys i damunt ni els ensenyem a usar-la ni els supervisem. Abans dels dotze anys que un menor tingui un mòbil amb accés a internet em sembla una barbaritat i els pares no saben els problemes que comporta. Igual que les xarxes socials. A Espanya les xarxes socials poden usar-se a partir dels catorze anys, però quan impartim un taller en classes de cinquè de primària i preguntem quants tenen xarxes socials, aixeca la mà gairebé tota la classe. Si li donem accés a internet i xarxes socials a tan primerenca edat que menys que ensenyar-los el que és correcte o incorrecte, quins riscos poden sofrir, a comportar-se de manera respectuosa amb altres usuaris i a protegir la seva identitat digital. No podem donar-los un mòbil i limitar-nos a estar tranquils perquè així no molesten.
-Actualment adults i joves exposen les seves vides, els seus cossos, les seves rutines i fins i tot els seus propis domicilis i objectes de valor a ulls estranys, quins riscos tenen aquestes actituds?
Aquestes actituds comporten innombrables riscos i per desgràcia exemples reals et podria posar diàriament. Per citar algun, et diré que per desgràcia és molt habitual que un noi o una noia, li envii fotos o vídeos íntims a la seva parella, la qual cosa es coneix com a sexting, i en trencar la relació aquesta foto sigui difosa en el grup de whatssap de la classe en principi, per a passar a una difusió massiva i fins i tot arribar a aparèixer en pàgines per a adults en internet. És un delicte molt greu i té grans conseqüències per a qui difon les imatges, però el mal moral que sofreix la víctima moltes vegades és irreparable.
-Creus que els pares estan informant els seus fills correctament i a temps dels riscos al fet que s’exposen en internet i en la vida real?
No! Els pares d’avui dia al·legant que ells saben més que nosaltres, que aprenen més de pressa i que ells han nascut amb habilitats per a internet que nosaltres no tenim sembla que ens excusem sense més. Els permetem usar les pantalles pràcticament des que neixen, no respectem les recomanacions sobre el temps que poden estar enfront de les pantalles, els donem un mòbil abans dels dotze anys, els permetem tenir perfils en xarxes socials abans dels catorze i damunt no els acompanyem en el camí perquè d’això saben més!!
-A quina edat ha de donar-se un mòbil a un nin i amb quines condicions?
El més correcte seria als 14 anys, però depenent de la maduresa del menor i de les necessitats seria correcte a partir dels 12 de manera progressiva i supervisada. El primer dispositiu que li donem ha d’anar acompanyats d’unes normes d’ús i de les conseqüències si incompleix aquestes normes.
-Fa 20 anys l’assetjament escolar estava limitat als centres educatius, però actualment un jove pot estar sent assetjat en el centre i a través d’internet durant les 24 hores del dia, com afronteu aquests casos i què recomaneu?
L’assetjament ara no acaba mai! Els casos els afrontem igual que abans, primer intentem ajudar a la víctima, per a posteriorment centrar-nos en els possibles agressors, sense oblidar mai que després d’un menor que exerceix violència escolar sobre altres companys, pot haver-hi algun altre tipus problemàtica familiar. Recomanem que els pares reforcin molt als seus fills i tinguin una comunicació fluida, perquè no es converteixin ni en víctimes ni en assetjadors escolars, recordant-los que no han de fer assetjament escolar a ningú, si ho sofreixen han de buscar ajuda comunicant-li-ho a un adult de la seva confiança i si veuen que algun company o companya els sofreix, no ha de permetre-ho i també ha d’explicar-lo.
-En el temps que portes com a policia tutor, has notat una evolució en la mena de problemes que us arriben a comissaria per un canvi en la manera d’educar o en l’acceptació dels límits per part dels joves?
Totalment, amb l’aparició d’internet i les xarxes socials el treball ha canviat completament, ara la majoria de casos té relació directa o indirecta amb internet. Evidentment, si els menors tenen accés a les pantalles però no tenen normes clares, es produeixen molts conflictes. Els pares hem d’adaptar la nostra manera d’educar, no podem dir: a mi em van educar així i em va anar bé, perquè quan ens van educar a nosaltres no hi havia internet, així que potser el que ens va servir a nosaltres no els serveix als nostres fills. Els límits cal posar-los quan són petits i anar adaptant-los, perquè si no ho fem quan són majors i intentem fer-ho, com no estan acostumats no tenen capacitat de frustració i és quan es produeixen situacions violentes.
