Un dels desitjos de Llum i Daniel seria pintar murals a un hospital. Diuen que les parets “blanques i fredes” dels centres hospitalaris estan demanant color. Llum, nascuda a Palma, i Daniel, de Valladolid i instal·lat a Mallorca des de fa deu anys, admeten que la feina és dura i exigent. Posen com a exemple un dels seus treballs en què varen estar tancats durant un mes d’agost dins d’un bany d’un pub de Palma per pintar-lo. Repassant el seu compte d’Instagram, podem fer-nos una idea de la magnitud, varietat i bellesa de la feina d’aquests dos muralistes que han aconseguit viure de la seva passió i transformar el seu entorn.
Des de quan formau tàndem artístic?
Vàrem començar a treballar junts fa tres anys. El nostre primer treball va ser directament un encàrrec. Vam fer un mural per a un hotel en el Port de Sòller. No tenim un únic estil, fem treballs molt diferents, però si haguessin de triar,tal vegada seria un estil figuratiu o realista.
Com és el procés creatiu, per exemple, del mural que heu fet a Sa Farinera?
Era o adaptar-ho a l’entorn industrial o trencar amb això. Quan veiem els espais a decorar sorgeixen les idees i els donem forma. Per al mural de Sa Farinera pensem que podria ser agradable el contrast d’anar caminant pel formigó i de sobte, en baixar pel pas soterrat, tenir la sensació d’haver entrat en un jardí. Creiem que també és una bonica manera de reivindicar la importància de la recuperació dels espais verds a les ciutats així com la presència dels insectes com a pilars fonamentals dels nostres ecosistemes. Totes les plantes i insectes inclosos en el mural estan presents en la biodiversitat de Mallorca.
Quant de temps vàreu invertir?
La realització van ser tres setmanes i mitja.
Com us organitzau la feina, què fa cadascú?
Depèn de cada treball però normalment fem tot de manera conjunta, tant els esbossos a escala, com els pressupostos, la realització dels murals, publicitar els treballs, etc.
Quins són els vostres referents, en qui us fixau?
Ens encanten, per exemple, els treballs de Joseba Muruzábal i el seu projecte de convertir a les àvies rurals en superheroïnes a través de l’art urbà.També els treballs de Bufona Caron. Com les seves herbes es propaguen per les ciutats tal com ho fan en la realitat, però en gran format. De tots s’aprèn. Tant de bó cada dia siguem més. Tot es retroalimenta.
Com vareu començar a pintar murals?
Pintàvem les carroçes i a través d’una decoradora ens van encomanar pintar un mural a un hotel de Sóller i així varen sortir nous encàrrecs. Una feina duu a l’altra.
A on us agradaria pintar?
Ens encantaria decorar hospitals, per dins i per fora. La majoria estan plens de parets blanques i fredes. Ve de gust molt donar-los color.
Quin és l’encàrrec més estrany que heu fet?
Va ser estrany estar tancats tot un mes d’agost decorant els banys del Novo Cafe Lisboa a les fosques il·luminats per un focus. Que per cert van quedar xulíssims.
Com vos arriben els encàrrecs?
La veritat és que una feina et duu a una altra. En aquest sentit, Instagram i Facebook és fantàstic perquè tot és visual i la gent que està cercant ja te té al cap.
Si us donarem llibertat per fer un mural a Marratxí on i de què el faríeu?
Pintaríem la façana de Sa Farinera. El tema hauríem de pensar-ho.
Us maregen molt amb els encàrrecs o teniu llibertat creativa?
Ens solen marejar poc perquè abans de dissenyar filtrem molt la informació. Solem encertar ràpidament donant forma a les idees que tenen els clients al cap.
Com ha evolucionat la moda del mural, la seva percepció, no sé si sempre ha gaudit del respecte que té actualment?
La Capella Sixtina també es podria considerar un mural. O les pintures rupestres. Sempre hem estat envoltats de murals. A saber què hauria passat si en l’època de Miquel Àngel hi hagués hagut plataformes elevadores i esprais.
Hi ha una época daurada del muralisme?
Sí, sobretot els de gran format. Està de moda i la gent ho valora. A més, la pintura canvia molt els edificis i després quan no t’interessa el pots torna a canviar. El valor que té és que pots modificar un espai intervenint només una paret, sense haver de fer grans obres.
Com és el procés d’inspiració, supòs que hi ha llocs fàcils de pintar i d’altres més complicats?
El procés d’inspiració bàsicament és jugar i jugar amb l’espai i la idea. Com si es tractés d’un cub de Rubik, fins a resoldre’l. La dificultat de cada mural depèn de moltes coses, del disseny, de la paret, de l’accessibilitat, dels mitjans que tinguem, la climatologia. Cada mural és diferent.
¿Es pot viure de pintar murals, o està limitat a uns pocs?
Es pot. Els dos vivim d’això.
