Durant el curs 1924-1925 es va elaborar una estadística sobre les escoles nacionals per tal de conèixer l’estat de l’educació a Espanya. La informació recopilada pels mestres de Marratxí ens permet veure com era l’ensenyament fa quasi cent anys.
A principis del segle XIX el màxim responsable de la instrucció dels al·lots era el vicari de Sant Marçal. El 1852 funcionaven una escola pública de nins i una altra de nines i el 1883 ja es té constància d’escoles a Sa Cabaneta, Pòrtol i Es Pla de Na Tesa. Amb tot, l’oferta educativa continuaria sent essencialment privada i, en la majoria de casos, vinculada a l’Església catòlica, que tendia al control dels centres educatius per influir en la societat a través de l’educació. Aquesta situació xocava amb els corrents pedagògics que proposaven un ensenyament laic i modern, però també amb la construcció d’un estat fort on l’educació representava un dels seus pilars.
En aquesta línia, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) es va donar una gran importància a la formació de la població, però sempre des d’una perspectiva basada en el nacionalisme espanyol i la religió. Al mateix temps, el règim era criticat per la seva deixadesa i visió tancada respecte a qüestions científiques i culturals. Com a resposta, la dictadura va impulsar l’elaboració d’una estadística detallada de les escoles de primer ensenyament.
Així, l’any 1925 funcionaven al municipi cinc escoles unitàries, centres amb una única aula on nins de totes les edats i nivells eren atesos per un sol mestre. Hi havia tres escoles de nins (Sa Cabaneta, Es Pla de na Tesa i Pòrtol) i dues de nines (Sa Cabaneta i Es Pla de na Tesa). A les de nins, hi havia 99 (22+42+35) matriculats i a les de nines, 55 (24+31), 154 alumnes en total. Entre els nins, l’assistència mitjana era de 24 a Sa Cabaneta (109%), 34 a Es Pla de na Tesa (81%) i 28 a Pòrtol (80%), mentre que en el cas de les nines era de 15 (62%) i 19 (61%), respectivament. L’absentisme era baix entre els al·lots marratxiners, però com solia ser habitual era alt entre les nines, l’alfabetització de les quals era considerada amb freqüència secundària quan no prescindible.
Només les escoles de Sa Cabaneta eren de propietat municipal, ja que la resta ocupaven edificis particulars pels quals l’Ajuntament pagava entre 100 i 250 pessetes anuals. En general, la qualitat i els equipaments de les escoles eren deficients. Es tractava d’edificis vells, amb no menys de 50 anys de mitjana, encara que es menciona que l’escola de nines de Sa Cabaneta havia estat reformada feia poc. Totes tenien un excusat, però cap d’elles no tenia aigua corrent, calefacció ni electricitat. L’obertura de portes i finestres era la forma que tenien de ventilar així com la principal via d’il·luminació, encara que a les escoles de nins de Sa Cabaneta i Pòrtol feien servir gas acetilè.
Les aules tenien una superfície d’entre 40 i 50 m2, excepte l’escola de nines d’Es Pla de na Tesa, que arribava al 60 m². Als cinc centres hi havia pupitres de fusta amb dues places cadascun, però si bé havia places suficients per a tots els alumnes matriculats a les escoles de nins, no succeïa el mateix a les escoles de nines. A totes dues hi havia 16 places, però la matrícula i, en el cas d’Es Pla de na Tesa, l’assistència mitjana eren superiors. Quant al pati, només les escoles d’Es Pla de na Tesa en tenien. Els nins disposaven d’un espai d’una superfície de 168 m2 mentre que a l’escola de nines havia un petit jardí que no arribava al 15 m2.
No hi havia llibres de text i tampoc no es té constància d’altres recursos didàctics. En general, l’ensenyament era rudimentari i rutinari, basat en l’exposició i reiteració de continguts sense relació ni aplicació pràctica per a la quotidianitat de l’alumnat i programes limitats a l’ensenyament de la lectura, l’escriptura, el càlcul i la doctrina cristiana. En el cas de les nines, la llei substituïa algunes matèries per «labores propias del sexo, elementos de dibujo aplicado a las mismas labores y ligeras nociones de higiene doméstica».
A l’apartat d’observacions de l’estadística, els mestres coincidien que les seves escoles no reunien les condicions adequades per a la pràctica educativa o que eren petites per a l’elevat nombre d’alumnes. Únicament la mestra de Sa Cabaneta indicà que el seu centre reuniria les condicions adequades una vegada completada la reforma. Els titulars de les escoles públiques de Marratxí l’any 1925 eren Antoni Adrover Marqués (nins Sa Cabaneta), Joaquim Doménech Coll (nins Pla de na Tesa), Guillem Tur Sitjar (nins Pòrtol), Maciana Mas Puigserver (nines Sa Cabaneta) i Joana Maria Amengual Juan (nines Pla de na Tesa).
Aquesta situació no duraria massa, ja que entre 1927 i 1928 es va provar la construcció de noves escoles a Es Pla de na Tesa, Sa Cabaneta, Es Pont d’Inca, Pòrtol, Marratxinet i Son Nebot, les quals varen permetre duplicar el nombre de places públiques del municipi. A més, aquests edificis han estat l’escola de molts marratxiners, ja que no se’n tornarien a construir de noves fins als anys vuitanta.
Martín Rotger. Historiador.
