D’on venim? On som? On anam? Són tres preguntes que es poden aplicar a moltes facetes de la vida, més enllà del to filosòfic que impliquen. En aquest cas concret, serveixen per emmarcar la situació dels residus (globalment i també a Marratxí) i per resseguir la trajectòria (i els canvis) respecte a aquests elements que tothom, en major o menor mesura, produeix. En definitiva, una realitat que es pot contemplar com una problemàtica o, a la inversa, com un gran repte pel qual fer feina.
D’on venim?
A principis de segle XX (per no anar més enfora), s’aprofitava gairebé tot. L’escassetat i la precarietat del moment feia que es tiràs poca cosa al fems, sobretot si ho comparam amb els nostres dies), de manera que moltes coses eren reutilitzades més d’una vegada. Per tant, el volum de residus generats era també escàs.
Superada la Guerra civil i la postguerra, la precarietat va anar disminuint i, a les Illes, als anys seixanta es va viure un autèntic boom turístic, amb el consegüent increment de fems globalment parlant. Com a conseqüència del benestar econòmic i d’una cultura consumista de cada vegada més arrelada, els residus també varen anar augmentant.
On som?
Aquesta elevada generació de residus no ha deixat d’anar en augment, tant des d’un punt de vista global de la societat com individual de les persones. D’altra banda, la societat ha anat prenent consciència dels greus problemes mediambientals que es poden derivar de l’excessiva generació de fems i d’una mala gestió d’aquests. Molts d’aquests problemes estan directament relacionats amb el canvi climàtic i les seves conseqüències.
Fa ja molts anys que no falten, en aquest sentit, programes i campanyes institucionals i també un cert i progressiu grau de conscienciació per part de la ciutadania. D’aquesta manera, hi ha qui, de la mateixa manera que fa un consum racional d’aigua, també separa els residus a ca seva segons la tipologia. I, fins i tot (i és el cas de Marratxí) hi ha qui fa compost. Es podria dir, en resum, que actualment tenim el llum d’alerta encès i que sabem que tenim un problema a resoldre o un repte a superar.
On anam?
Els organismes internacionals fan feina per lluitar contra el canvi el climàtic i per activar l’economia circular, i la gestió dels residus és un paràmetre important en aquesta línia. Així, l’objectiu de les polítiques de gestió de residus de la Unió Europea (UE) és reduir l’impacte sobre el medi ambient i la salut i millorar l’eficiència en l’ús dels recursos. Es pretén reduir la quantitat de residus generats i, quan la generació sigui inevitable, promoure els residus com a recurs i aconseguir nivells més elevats de reciclatge i una eliminació segura.
Pel que fa al reciclatge, l’Estratègia 2020 assenyala un mínim del 65% en pes de tots els residus d’envasos, així com nivells concrets per a materials específics (50% del plàstic, 70% de metalls ferrosos o 75% del paper i cartró, per exemple) per a l’any 2025, augmentats tots en un 5% més per al 2030.
Marratxí, en la lluita
La dispersió geogràfica i l’augment poblacional experimentat els darrers anys fan de Marratxí un municipi on la problemàtica dels residus està molt vigent. La regidora de Medi Ambient, Cristina Alonso, explica que “si bé és cert que la ciutadania de Marratxí s’ha anat conscienciant respecte de la importància de separar adequadament els residus i dipositar-los allà on correspongui, també és vera que no ha estat suficient -fins ara- per donar una resposta idònia a la situació que tenim plantejada, que és d’urgència, sobretot pensant en els nostres fills i, sobretot, nets”.
Respecte a la gestió pròpiament dita dels residus, Alonso confirma l’aposta clara del consistori pel sistema de recollida porta a porta, que ja tenen en funcionament altres municipis. “Serà una revolució, en som conscients, i també comportarà un temps per tal que tothom es vagi habituant al nou sistema de recollida de residus. La ciutadania haurà de ser escrupolosa en la separació dels residus perquè la recollida porta a porta així ho exigeix”. El nou sistema de recollida porta s’aplicarà gradualment al municipi, amb quatre fases. La primera està previst iniciar-la a mitjans del 2020, per anar-la ampliant cada mig any. En tot cas, la regidora comenta que “en aquells casos o nuclis on sigui impossible aplicar-lo, cercarem un sistema de gestió alternatiu”.
Una altra novetat important és el fet que en dates pròximes, el municipi disposarà de contenidors intel·ligents a dues àrees d’aportació dins d’un pla pilot, pioner a les Illes Balears, en què està fent feina l’empresa marratxinera Wireless DNA, ubicada al Parc Bit. El projecte pilot, coordinat des de l’àrea de Medi Ambient, persegueix dos grans objectius: evitar les infraccions i les males pràctiques a l’hora de dipositar els residus per part dels veïnats i també millorar la recollida selectiva.
Les dues àrees d’aportació de residus on s’instal·laran els contenidors intel·ligents seran al carrer Lliri, de Nova Cabana, i al carrer Major, de Pòrtol. Cadascuna d’aquestes àrees tendrà quatre contenidors (un per a cada tipus de residu) dotats amb un sensor, que permetrà determinar a temps real paràmetres com ara el pes, el moviment, la temperatura i el volum intern i extern de residus, que generaran diferents informes. El creuament d’aquestes dades permetrà conèixer, per exemple, l’espai de temps que transcorre entre que es fa el buidatge i s’omple de fems; si hi ha risc d’incendi i també si hi ha residus als voltants. Amb aquests resultats, es podrà recalcular les rutes i diferents inputs per fer més efectiva la gestió dels residus.
A més del dipòsit i la recollida diària de residus a càrrec de Marratxí XXI i de la brigada de Medi Ambient el paper clau que juga Sa Deixalleria, ubicada en el polígon, les eines que té l’Ajuntament en relació amb els residus són diverses: tallers educatius a les escoles, Deixalleria Mòbil, campanya Ecomerç, campanya contra el turisme de fems; campanya de compostatge domèstic; sistema de recollida a domicili de podes i restes… (La informació completa sobre Sa Deixalleria és a la secció ‘Coneix l’Ajuntament’).
Els tallers educatius sobre residus a les escoles fa tres anys que es duen a terme a tots els col·legis del municipi que voluntàriament volen acollir-s’hi per a alumnes de tercer i fins a sisè de Primària. “Tenen molt bona acceptació, i és una qüestió prou important, perquè quan abans es comenci amb la conscienciació de la ciutadania, millor que millor”, assevera Alonso.
Pel que fa a la Deixalleria Mòbil, l’àrea de Medi Ambient l’ha posada en marxa enguany. Està destinada a la recuperació de residus com ara tòners i cartutxos, olis de cuina, radiografies i cd’s, petits electrodomèstics, piles i càpsules de cafè. Alonso apunta que “hem de tenir en compte que partim de la base que la Deixalleria Mòbil actua amb una funció complementària a la de Sa Deixalleria. La idea en aquest cas és anar arribant de cada vegada a més nuclis de població. De moment, estam satisfets amb la resposta de la ciutadania”. La Deixalleria Mòbil s’incorporarà en el nou contracte de neteja que l’Ajuntament ha de signar properament i per una vigència de vuit anys.
Quant a l’Ecocomerç, aquesta és una campanya iniciada fa dos anys que pretén l’adhesió dels comerços i restaurants del municipi a la iniciativa de separar i dipositar convenientment els residus propis de cada negoci, “perquè és clar -diu Alonso- que no produeix el mateix tipus de fems un bar que una perruqueria”. Aquests comerços adherits reben de l’Ajuntament la ferratina amb la inscripció ‘Ecocomerç’, que els reconeix com establiments compromesos amb la millora del medi ambient. En cas de no superar les inspeccions a què poden ser sotmesos en qualsevol moment, l’Ajuntament els retiraria el distintiu.
El conegut com a “turisme de fems” és aquell que fa una persona dipositant residus fora del seu terme municipal i en un municipi amb un sistema de recollida distint al propi. La nova Llei de residus i sòls contaminants de les Illes Balears, aprovada enguany, estableix explícitament com a infracció lleu “el dipòsit de residus en contenidors aliens als del terme municipal propi, sempre que el municipi receptor no tengui el mateix sistema de recollida”. En aquest àmbit, l’àrea de Medi Ambient i la Policia Local varen dur el setembre una primera campanya de detecció d’aquestes infraccions, que es va saldar amb cinc persones sancionades. L’Ajuntament té previst continuar amb la campanya d’inspeccions i sancions, iniciada amb aquesta primera fase.
D’altra banda, amb la col·laboració d’Amics de la Terra, l’àrea de Medi Ambient du a terme els darrers anys tallers de compostatge domèstic. De moment, s’hi han format unes 40 persones. “En aquestes persones que voluntàriament decideixen fer aquesta passa, els oferim una compostera i una vegada l’any els convocam a un taller que feim a Sa Deixalleria. A més, si fa falta, els tècnics d’Amics de la Terra els assessoren a domicili”. Com a novetat en aquest àmbit, s’ha de destacar que, atès que la falta de matèria seca acostuma a ser una realitat per a la major part de les persones que fan compostatge domèstic, l’Ajuntament ha adquirit una màquina trituradora per obtenir-ne. “Els veïnats apuntats o bé poden passar a recollir el material triturat o bé, previ pagament d’un dipòsit i prèvia sol·licitud, se la podran endur a ca seva per triturar directament ells el seu material”.
A propòsit de les podes, Medi Ambient també té en marxa un servei de recollida a domicili. Parlam d’un servei gratuït que l’Ajuntament presta des de fa molts anys, al qual s’ha donat un impuls els darrers temps.El funcionament del servei és el següent: l’usuari ha de passar a recollir la saca (o saques, amb un màxim de dues) a la seu del departament de Medi Ambient, al Camí de Son Ametler número 5. Allà, de manera gratuïta, li dispensaran aquestes saques i, d’acord amb el mateix usuari, fixaran un dia de recollida en un termini màxim d’una setmana a partir d’aquell moment.
En definitiva, moltes eines i molt diverses, l’eficàcia de les quals -en bona part- estarà molt vinculada a la conscienciació i al bon fer de la ciutadania. La pilota és a la nostra teulada.
