Les noces d’or que Miquel Jaume ha complit amb el bar La Unión li han servit per conèixer molta de gent diferent. “He après psicologia sense haver estudiat. Però també és agradable conèixer diferents tipus de gent i estic orgullós de tenir la clientela que tenc ara”.
La Unión, com la mateixa economia illenca, ha passat per etapes molt diferents en aquests cinquanta anys. Miquel té clar quins han estat els períodes més feixucs. “Les crisis econòmiques, sobretot la dels 80, i la incertesa de la pandèmia”. La crisi desfermada el març de 2020 amb el confinament i les contínues restriccions socials van penalitzar molt a la restauració. “Vam sobreviure amb molta paciència i un raconet per aguantar els mesos que vam tenir tancat”.
La Unión sempre ha estat un negoci familiar. “Vaig començar ajudant als meus pares juntament amb la meva germana, i en conèixer n’Antònia, la meva dona, es va incorporar al negoci. Ara mateix som ella i jo”. La Unión continuarà sent un negoci familiar perquè quan Miquel i Antònia es jubilin al desembre agafaran el relleu la seva filla Laura i el seu gendre. Miquel es jubila a finals d’any. “Tenc ganes de gaudir d’una mica de temps lliure, poder anar d’excursió i festejar amb la meva dona, ha, ha, ha”.
Miquel se’n va amb un una petició a les administracions, a qui demana “ser una mica menys estrictes amb les normatives i facilitar una mica la vida als autònoms i petits negocis”.
La Unión deu el seu nom a què en els seus inicis funcionava com restaurant de celebracions. Estava especialitzat en noces, comunions, batejos, i tota mena de celebracions socials i familiars. “Ma mare, na Magdalena, s’encarregava de fer el xocolate per l’homenatge a la vellesa per les festes de Sant Marçal. També hi va haver sala de ball, club d’escacs, piscina amb servei de bar, etc. Durant molts d’anys vam tenir un club de dards que es deia “Jagger’s”.
Clients més estressats
Actualment, La Unión s’ha especialitzat en el servei de bar, en desdejunis i berenars. “Sobretot amb els llonguets tan bons que fa la meva dona”, apunta Miquel. Uns berenars on tothom frisa i on Miquel i Antònia van d’un costat a un altre de la barra mentre despatxen sense aturar cafès i berenars. Un estrès que Miquel reconeix com un signe d’aquests temps. “Per una banda, ara la gent va més estressada, vivim a un món on tot va molt aviat. Però, per altra banda, també sembla que la gent du una vida més saludable i ha disminuït el consum d’alcohol. En canvi, ha augmentat la demanda de sucs i infusions”. Miquel explica que a La Unión, com a molts de bars, la clientela es concentra en molt poc temps. “De vegades tot el trui ve de cop i es fa difícil donar tan bon servei com t’agradaria. Ens sap greu no poder dedicar més temps als nostres clients i donar un tracte més familiar”.
La Unión presumeix de tenir una clientela fidel, tant del poble com dels voltants. “Encara que no sigui un poble amb molt de trui, molta gent ve a berenar, sobretot de l’Ajuntament, i dels pocs comerços que tenim al voltant”. La Unión no és tan sols un bar. També dona servei com a administració de Loteria. Un factor decisiu per a la rendibilitat del negoci. “El meu pare, quan duien el Cafè nou, ja va començar amb el servei de loteria l’any 58. És un bon complement al bar i un servei pels clients del poble que, d’aquesta manera, ja no s’han de desplaçar”.
Miquel i Antònia reconeixen que el negoci es troba en un bon moment. “Ara és un bon moment, més adequat a la nostra edat. Els temps en què funcionava com a restaurant, o bé quan fèiem quines, torneigs de dards, etc. també van ser bons, però ara ja no estam per aquests truis. La propera generació, si vol, ja ho farà!
Al desembre Miquel i Antònia sortiran de La Unión per jubilar-se. Enrere quedarà mig segle de preparar entrepans, cafès i segellar bitllets de loteria. La Unión tancarà una etapa per obrir-ne una altra. Miquel Jaume reconeix que trobarà a faltar “certs clients que s’han convertit en amics, però esper continuar-los veient”. Serà ja com a jubilat i en La Unión quan torni ho farà com a client, com a client de la seva filla Laura i del seu gendre.
