Nins i joves reclamen més suport a la societat per tal que no se’ls estigmatitzi per demanar ajuda per qüestions de salut mental. Així ho assegura un recent informe d’Unicef que recomana “escoltar als nins i nines i adolescents sense minimitzar el seu dolor, donar suport a les famílies, pares i cuidadors perquè puguin comprendre millor les necessitats dels adolescents en un món canviant, i garantir que les escoles donen suport a la salut mental perquè els nins se sentin segurs i connectats”.
L’informe, titulat ‘En la meva ment. Com experimenten i perceben els adolescents la salut mental en tot el món’, neix de les sessions realitzades a 13 països per 71 grups de nins, nines i adolescents de 10 a 19 anys. L’informe ratifica que l’estigma els dissuadeix de cercar ajuda i conclou que els adolescents demanen més suport a famílies i adolescents
“Acudim abans als nostres amics que a un professional perquè els amics són l’espai més segur. Hi ha molta gent que no té tanta sort i no pot parlar d’aquestes coses amb els seus pares”, conta Irene, de 15 anys. I és que “continua havent-hi una barrera cultural, un tabú, respecte al tema de ‘Vaig al psicòleg’ (…). No l’hem de veure com una cosa extraordinària”, afirma Clara, de 17 anys. A més, “anar a un psicòleg no s’accessible ara mateix, es casi un privilegi, quan hauria de ser un dret”, opina Lara, de 20 anys, segons l’informe d’Unicef.
Suïcidi
Cada dia se suïciden una mitjana d’onze persones a Espanya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. 2020 va ser l’any amb més suïcidis en la història d’Espanya. En total es registraren 3.941 suïcidis, un 7,4% més que el 2019. A les Balears 104 persones es van suïcidar el 2020, 71 homes i 33 dones. El nombre de suïcidis ha augmentat molt en els darrers anys. El 1980 es registraren 1.652 suïcidis enfront dels 3.941 casos del 2020.
La gran majoria de suïcidis els protagonitzen els homes, amb un 74%, i un 26% les dones. Una epidèmia fins ara gairebé invisible, però més mortal que els accidents de trànsit. El suïcidi s’ha ocultat durant dècades, tant a les famílies com als mitjans de comunicació. Però darrerament hi ha un enfocament diferent. Es vol aixecar el vel que amaga els suïcidis per oferir ajuda a les persones que es plantegen o s’han plantejat llevar-se la vida i a les seves famílies.
024
Recentment, s’ha posat en marxa el telèfon d’atenció al suïcidi, el 024, una línia telefònica anònima, gratuïta i confidencial que està operativa les 24 hores del dia i on especialistes d’emergència de Creu Roja donen suport i ajuda emocional a les persones que presenten conductes suïcides o contra la seva integritat física. A més, existeixen altres telèfons com el Telèfon de l’Esperança, 971461112, o l’112, a més d’aplicacions com Prevensui o Calma.
Pandèmia
La salut mental és junt amb l’Atenció Primària i la cronicitat un dels tres eixos principals de la Conselleria de salut de les Balears. A les Iles s’ha posat en marxa l’observatori del suïcidi i també s’ha creat una oficina de salut mental de les Illes. La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha provocat un augment de la incertesa i de l’increment del consum d’ansiolítics i antidepressius. El 2019 hi havia un 11,2% de la població que prenia ansiolítics, antidepressius o les dues coses a la vegada. Dos anys després els prenen un 14%. En total són 165.067 persones, un increment del 25,7% en tan sols dos anys.
Consultes psicològiques
La Conselleria de Salut i Consum estima que a les Illes Balears les consultes relacionades amb trastorns ansiosos i depressius lleus en atenció primària s’han incrementat un 16% durant la pandèmia. Actualment, les consultes dels psicòlegs privats tenen una llista d’espera de dos mesos i de fins a tres mesos les consultes públics. Les consultes més habituals són per problemes d’ansietat i de depressió, ja que els dos anys llargs de pandèmia han provocat problemes personals, familiars, de feina i de dol per familiars, etc.
L’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA) i l’Oficina de la Salut Mental de les Balears ja han organitzat vuit sessions de feina a totes les Illes per prevenir el suïcidi i les autolesions en nins i adolescents. Més de 300 professionals que fan feina directament amb menors, com centres educatius, residencials, d’oci i temps lliure o policies tutors participaran en aquestes jornades.
La pandèmia i les restriccions socials també han creat un problema afegit que és l’addicció a les noves tecnologies. “Cal reflexionar que no sols és un tema que afecta les persones menors, sinó que també ens afecta a tots i totes, i a vegades nosaltres mateixos no en som un bon exemple, o no tenim el temps, el coneixement, ni els mitjans per controlar-ho”, admet Joan Sastre, psicòleg d’Infància i Família de Serveis Socials de l’Ajuntament de Marratxí
Les Illes disposen de l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA), que és l’organisme responsable de l’avaluació, el diagnòstic i el tractament de tots els infants i joves de les Illes Balears que tenen un trastorn mental greu. La seva missió és oferir un tractament eficaç, efectiu i eficient a tots els infants i joves de les Illes Balears menors de 18 anys que pateixin un trastorn mental greu, basat en l’atenció integral i multidisciplinària, centrada en la persona, la seva família i el seu entorn.
L’objectiu és, com relata la seva missió, “viure en una societat sana, que promogui un estil de vida saludable i faciliti la recuperació, la inserció i la participació de les persones amb trastorn mental”.
Més trastorns
Els darrers dos anys de pandèmia han obligat a l’àrea de Serveis Socials municipal a destinar molts de mitjans humans i materials per atendre totes les necessitats dels ciutadans. “es de Serveis Socials de Marratxí, durant tot el temps que fou necessari es va reorientar l’atenció a la tramitació d’ajudes econòmiques i es va mantenir l’atenció de manera telemàtica durant el confinament per donar resposta a les necessitats de caràcter econòmic i de suport, prioritzant l’atenció en determinats col·lectius (infants, dones, gent gran, etc.
Quan es detecta una situació de vulnerabilitat individual o familiar que exigeix l’atenció de Serveis Socials es posen en marxa els serveis de competència municipal o es deriva i acompanya a altres serveis més especialitzats de caràcter supramunicipal. “Si són necessitats d’atenció a gent gran, es compti amb la xarxa d’atenció i suport a la dependència, que es pot complementar amb el treball que es fa des d’altres àrees, com la de gent gran. Si es tracta de temes relacionats amb infants i adolescents, es treballa de manera coordinada amb els centres educatius, amb el suport dels educadors socials”, detalla Joan Sastre.
Gent Gran
L’àrea de Salut va programar una xerrada adreçada a les persones majors de Marratxí que, a causa del Covid, tenien por a sortir de ca seva i relacionar-se una vegada es va superar la fase més aguda de la pandèmia. El doctor Joan Carles March va impartir la xerrada ‘Les seqüeles emocionals de la Covid-19 a la Gent Gran”, que va ser molt ben acollida per la seixantena de persones majors que van acudir. “Vàrem detectar als centres de salut que hi havia moltes persones majors amb por de sortir de ca seva, gent que, en molts de casos, van estar totes soles en la fase més dura de la pandèmia i que quan es van aixecar les restriccions tenien por de sortir de casa”, explica Nanda Aguiló, tècnica de l’àrea de Salut de l’Ajuntament, que afegeix que la gent va sortir “encantadíssima de la xerrada on se’ls va convidar a viure en positiu i sense por”.
Durant les vacances escolars de Pasqua, Serveis Socials va realitzar un taller d’intel·ligència emocional per adolescents en el qual van participar quinze joves i on es van treballar aspectes de gestió emocional, resolució de conflictes, maneig de l’estrès i l’ansietat. “Ens preocupa especialment el patiment emocional que provoca la baixa autoestima a una edat crítica i la relació que pot tenir aquest tema amb les autolesions, intents autolítics, trastorns de conducta alimentària”, explica Joan Sastre
Més comunicació
És una gran contradicció que en l’època de la història que estam millor comunicats tecnològicament, allò que manqui sigui una comunicació interpersonal transparent i veraç. Els psicòlegs creuen que és fonamental fomentar la comunicació dins l’àmbit familiar, tenir flexibilitat i empatia per entendre a les persones que ens envolten. “Cal estar presents, a vegades no es tracta tant de passar molt de temps junts, sinó de crear espais, activitats i moments per compartir alguna cosa plegats, si no podem oferir quantitat oferir qualitat en les relacions”, explica Sastre. Considera que és en aquests espais de confiança i benestar quan “podem detectar millor si algú no està bé i oferir-li suport o encaminar-lo cap a algun servei que li puguin oferir”.
Els psicòlegs recorden que les persones som éssers socials per naturalesa i que és necessari activar les xarxes de suport natural, com és la família extensa, els amics, els veïns, participar en activitats del poble o l’entorn més immediat”.
Tallers terapèutics
Una de les iniciatives per fomentar la sociabilitat és el taller de Gospel, impulsat per l’àrea de Salut, que es va posar en marxa al Pla de na Tesa i ha tengut una gran acollida, amb una vuitantena de participants, a més d’una llarga llista d’espera. És una activitat dirigida als adults i que promou el Gospel com un espai d’expressió lliure, de ritme, alegria i de compartir emocions dins un grup que es reuneix un pic per setmana per respirar, disfrutar amb companyia i complicitat.
L’activitat, on participa l’Ajuntament, l’Associació de Veïnats del Pla de na Tesa, l’esglèsia del Pla i Cáritas, va sorgir perquè a l’àrea de Salut es va detectar que hi havia molta de gent a la qual li costava relacionar-se i treure les emocions. “És un recurs de salut mental però amb un enfocament lúdic on participen 80 persones, des de 25 anys a gent més de 80 anys, majoritàriament dones, i que ha tengut una gran acollida”, destaca Aguiló, que afegeix que “la música afavoreix la canalització de les emocions, fomenta l’autoestima, les habilitats socials i els vincles personals”.
Altra de les activitats socioesportives que promou l’Ajuntament per potenciar la sociabilitat i la integració en activitats i dinàmiques esportives és Futbol-in, un projecte de l’àrea de Serveis Socials i Joventut nascut l’any 2017 i pel qual ja han passat més de 200 nins i joves que han trobat en l’esport una eina d’integració i de creixement personal. Futbol-in, que acaba d’encetar la versió femenina, és una mostra de l’atenció comunitària i de la feina en prevenció que fan els educadors per treballar hàbits saludables i habilitats socials en els joves.
