El Museu Es Baluard ha inaugurat ‘Cambra de Combustió’, l’exposició realitzada en col·laboració per l’artista Albert Pinya i el ceramista Joan Pere Català Roig, director de l’Escola Municipal de Ceràmica de Marratxí, que estarà oberta al públic fins al 9 d’octubre. El procés d’aquests dos creadors s’entrellaça en aquesta mostra per crear una instal·lació que pretén portar la unió de dos mitjans al límit de les seves possibilitats expressives. L’argila i la pintura són la base per construir des d’una metodologia ancestral. Mitjançant l’aplicació del llenguatge pictòric a la ceràmica es desenvolupa un discurs disruptiu amb un missatge clar de la necessitat de tornar a la terra en temps d’incertesa infinita.
Albert Pinya va començar a pintar en estil pop i amb missatges irònics i de denúncia sobre plats i botelles ja elaborades per Pere Català i posteriorment Joan Pere va crear peces per ser pintades per Albert Pinya, una tasca que va suposar una posada en comú per definir volum, altures i les tècniques més adients. Aquesta ‘joint venture’ s’ha fet completament al 50%, “on un ego no està per damunt de l’altre. La veritat és que ens varen entendre molt ràpidament perquè l’essència és la mateixa”, contava Joan Pere Català a una entrevista amb mtxi.es fa un any (https://www.mtxi.es/catala-pinya-una-joint-venture-que-ha-captivat-al-mercat/). Català afegia que el primer objectiu va ser trobar-se còmodes i contents i que la ceràmica no quedàs supeditada per la decoració ni a l’inrevés.
El procés creatiu ha estat molt còmode per tots dos, contava Joan Pere Català. “Jo faig la feina tot sol i ell ven un parell de dies a la setmana, té la seva habitació amb el seu bany i cadascú té el seu moment de tranquil·litat per fer la seva feina”. Pinya explicava que els inicis van ser difícils perquè no havia treballat mai sobre aquesta superfície. Una fase que amb el temps es va tornar en fascinació per la ceràmica gràcies a la gran quantitat de possibilitats i recursos que ofereix la ceràmica. Joan Pere Català explicava en aquella entrevista que la col·laboració amb Albert Pinya ha estat molt profitosa perquè ha servit per sortir de la zona de confort i per això cal investigar, refrescar coneixements i, a més, “hem connectat moltíssim en poc temps i ens hem convertit en amics per al futur”.
El tacte, el sentit que més comunica, és el sentit més present a la ceràmica. El domini de l’ofici a l’hora de crear les peces és imprescindible; és a través del gest d’on neixen les escultures i és només mitjançant el foc que adquireixen consistència. De la força tel·lúrica de la terra i del foc, i del fer amb paciència i humilitat de Català Roig, neixen una sèrie de formes que es combinen per crear unes peces escultòriques de grans dimensions que ben bé es podrien veure com a tòtems. A allò tel·lúric de la ceràmica s’hi afegeix un component ancestral mitjançant l’ús de formes geomètriques, transformades i enriquides per la iconografia característica d’Albert Pinya. A través del llenguatge pictòric, la ceràmica s’humanitza i comença a contar històries; la civilització com a reflex del pensament ocupa el seu lloc.
L’expressió artística nascuda d’aquests processos que conserven una identitat única i immutable reflecteix la reacció d’aquests dos artistes a la tecnobarbàrie a la qual ens arrossega la revolució digital i la necessitat de sobreviure a l’allau de tendències, estímuls i modes efímeres, produïdes massivament. Abandonant les jerarquies que marginaven la ceràmica a l’artesania, Català Roig i Pinya aconsegueixen transcendir conceptualment cap a una reivindicació de valors com ara la manufactura, la singularitat, la identitat, la memòria i el territori.
