El polígon de Marratxí ha estat un dels pioners a les Balears i a tot Espanya en constituir una comunitat energètica, juntament amb el de Sant Lluís a Menorca. El novembre de 2021 es va signar el conveni entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i l’Associació d’Instal·ladors Empresaris de les Balears (Asinem) per desenvolupar un projecte de creació de microcomunitats energètiques empresarials al polígon de Marratxí. Un projecte que s’espera que estigui operatiu a finals d’any.
L’objectiu és impulsar l’autoconsum, la solidaritat empresarial i el desenvolupament d’infraestructures per a un trànsit més sostenible gràcies a la tecnologia, i tot alineat amb l’oportunitat que suposen els Fons europeus. Un projecte, a més, que sigui de col·laboració publicoprivada i transversal entre administracions.
“S’han realitzat diverses sessions de socialització amb els empresaris del polígon de Marratxí i, avui dia, una comunitat de propietaris ha confirmat la seva intenció de constituir la primera Comunitat Energètica Empresarial. Aquest era l’objectiu abans de final dany: tenir les primeres comunitats prototip”, explica Francisco-Javier Piña Reynés, president de l’Associació d’Instal·ladors Empresaris de les Balears (Asinem)
Asinem explica que el propòsit de les comunitats energètiques és obtenir “beneficis socials, mediambientals i econòmics per als membres participants o la comunitat”. També es pretén crear un projecte de referència energètica, aprofitant les oportunitats que generen els Fons Europeus, afegint-hi el component de la col·laboració públic privada, promovent la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques i la generació de comunitats energètiques empresarials. Es tracta de “generar valor per a les comunitats d’empresaris i un projecte de referència energètica. Desitgem un diàleg comú i un polígon exemplar des del punt mediambiental i social”, sosté Piña Reynés.
La intenció d’Asinem és posar en marxa desenes de comunitats energètiques dins del polígon. Primer es farien instal·lacions d’autoconsum col·lectiu de potència fins a 100 kW. A més, la comunitat energètica podria incloure l’emmagatzematge d’energia, serveis d’eficiència energètica o proporcionar altres serveis energètics als seus membres.
“En el cas de la comunitat energètica que tenim confirmada, és una comunitat de propietaris constituïda. Qualsevol empresa a menys de 500 metres d’aquesta comunitat podria participar-hi mitjançant contracte privat. Les noves comunitats que es constitueixin poden tenir aquest format o constituir-se a la mida dels participants. El model de cooperativa és el que s’ajusta millor a aquests casos”, raona el president d’Asinem.
Els precursors de la comunitat energètica destaquen com a grans avantatges l’estalvi, la generació verda, la disminució de la petjada de carboni i, sobretot, assolir la sobirania energètica, el control del qual es genera i el consum, i adquirir valors per a l’empresa.”El fet de prendre la decisió de formar part d’una comunitat energètica ja té avantatges des de la seva constitució. En aquest cas, gràcies a la col·laboració publicoprivada, la capacitat de finançament es multiplica i la inversió es facilita al màxim”, explica Piña.
Finançament
El finançament de la comunitat energètica és publicoprivat. El 60% es finançarà amb els Fons NextG i el 40% restant actuarà com a inversor facilitador l’Institut Balear de l’Energia, que espera un retorn a llarg termini que reverteixi en noves comunitats. Els empresaris han d’aportar les cobertes i acceptar la filosofia del projecte, retornant la inversió mitjançant l’estalvi del cost energètic.
Els promotors de la comunitat energètica del polígon de Marratxí assenyalen que la instal·lació de les plaques fotovoltaiques és només una part del projecte i reivindiquen el valor social de la comunitat energètica en si mateixa. “Fer entendre i socialitzar que el bé comú és també el bé individual, que els actius i valors estan en l’energia i com gestionem aquesta energia en un futur”.
El president de l’Associació d’Empresaris del Polígon de Marratxí, Rafael Lupiáñez, explica que l’objectiu és “adquirir autonomia energètica, nous actius a la nostra comunitat de propietaris, aprofitar l’impuls que l’Administració local farà al projecte i, per descomptat, avantatges i retorn econòmic. D’una manera o altra, al final és una inversió. Volem ser els primers i aconseguir un retorn de la inversió ràpida i amb totes les facilitats al nostre abast”.
La comunitat energètica prototip està constituïda per deu empreses, però podrien incorporar-se més en qualsevol moment. La comunitat hauria d’aprovar-ne l’accés i determinar les condicions de participació segons el que determina els seus estatuts. Tant si ja pertany a la comunitat de propietaris com si és externa. Els panells solars estaran ubicats a les cobertes de les empreses del polígon de Marratxí que formin part de la Comunitat Energètica i a les instal·lacions annexes que permetin la instal·lació, com per exemple les pèrgoles solars als espais públics per a la recàrrega de vehicles elèctrics.
Respecte a la potència instal·lada, “la recomanació és fer una o diverses instal·lacions no superiors a 100 kW per poder-se acollir al mecanisme de compensació simplificada pel qual t’abonen una quantia per l’energia excedentària”, explica Piña.
Només una instal·lació de 100KW suposaria un estalvi de 70,4 tones de CO2 equivalents a l’any. “Tenint en compte que el polígon de Marratxí té una gran quantitat d’empreses del sector logístic i de la distribució i que la seva petjada és superior a 70 tons de CO2 al dia, qualsevol mesura que pal·liï aquesta xifra s’ha d’executar com més aviat millor”, afirma Piña.
Transició energètica
El batle de Marratxí, Miquel Cabot, explica que aquest projecte “s’emmarca en l’estratègia municipal de transició energètica i posa a Marratxí a l’avantguarda en la generació d’energia per a l’autoconsum per a les empreses del nostre polígon industrial i permet la reducció de la petjada de carboni de les empreses, a més d’un estalvi de l’electricitat”.
Una iniciativa d’alt impacte perquè el polígon consumeix gran part de l’energia del municipi i, per tant, suposarà reduir un percentatge significatiu d’emissions procedents de Marratxí. La decisió del polígon industrial de Marratxí de constituir una comunitat energètica ha aixecat interès dins i fora de Mallorca. De fet, des d’Asinem han rebut telefonades interessant-se pel projecte d’altres indrets de l’estat com Sevilla o Tenerife. A més, estan en contacte amb el projecte que es desenvolupa al Polígon de Sant Lluís a Menorca que té característiques semblants al de Marratxí.
El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha indicat que espera que projectes de comunitat energètica com el del polígon de Marratxí siguin “una referència energètica en l’àmbit comunitari i estatal”. Unes comunitats energètiques que es confia que redundin en l’abaratiment de la factura elèctrica, en la reducció de les emissions de CO2 i en una major resiliència de les empreses participants. Per a aconseguir-ho el Govern ha llençat una ajuda de 20 milions d’euros destinada als polígons industrials perquè estableixin comunitats energètiques.
El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són claus perquè permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, i suposen una resposta a dos problemes com són l’emergència climàtica i l’elevat cost de la factura energètica. Les comunitats energètiques no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que fan arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menys capacitats d’inversió.
Múltiples beneficis
Els defensors de les microcomunitats energètiques subratllen els múltiples beneficis que aporten. Destaquen que no es tracta de promoure la comercialització sinó la cooperació, la conscienciació, l’autoconsum i la solidaritat empresarial. Destaquen que la creació de microcomunitats energètiques empresarials obrin un espai de diàleg i de col·laboració entre els empresaris, a més de ser un gran exemple de cooperació publicoprivada.
En aquest sentit, el director gerent de l’IBE, Ferran Rosa, ha destacat també que aquest projecte suposa introduir la tecnologia i la digitalització per millorar la mobilitat de les empreses i de la seva activitat contribuint a la reducció de les emissions de C02.
L’Institut Balear de l’Energia col·labora en la conformació de la comunitat energètica des de la seva vessant juridicoadministrativa amb la inclusió d’un model marc de fórmula jurídica i de la relació econòmica i jurídica entre els membres de la comunitat. A més, assessora sobre les vies de finançament disponibles i en la tramitació de les subvencions estatals.
Asinem lidera la conformació de la comunitat energètica en la vessant tècnica i aporta el capital humà necessari per definir el projecte i les seves fases, a més de redactar els projectes tècnics de les instal·lacions de generació que s’integrin en la comunitat.
El paper de l’Ajuntament de Marratxí és la dinamització de les empreses de l’entorn del polígon per a la seva participació en les comunitats energètiques i impulsar les energies renovables en els espais de titularitat municipal en l’entorn del polígon.
El president de l’Associació d’Empresaris del Polígon de Marratxí, Rafael Lupiáñez, admet que la comunitat energètica ha rebut molt d’interès, però subratlla que no cla oblidar que una comunitat energètica és un compromís compartit. “Després de les reunions informatives que hem tingut sabem que hi ha altres comunitats interessades, però és veritat que cal entendre el concepte de comunitat i que vagi d’acord amb els interessos particulars que cada empresari tenim al cap. Pensar en el bé comú i ben compartit, en aquest cas instal·lació i generació compartida, cal assumir-la en conjunt i és gairebé la decisió més difícil de prendre. En definitiva, és un compromís”.
A les Balears hi ha actualment tres projectes de posada en marxa de comunitats energètiques. A més del projecte de Marratxí, es troben els de Sant Lluís, a Menorca, i el de la urbanització de Galatzó (Calvià), que beneficiarà directament a la ciutadania. El projecte de Sant Lluís, de característiques similars al de Marratxí, està format per 15 empreses, la participació de l’Ajuntament de Sant Lluís i l’IBE, que ja ha aportat una inversió de 150 mil euros. Els quinze socis que conformen la comunitat ja han posat a disposició de la comunitat energètica gairebé 8.000 metres quadrats de superfícies en les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable.
En els pròxims mesos la comunitat energètica del polígon industrial de Marratxí continuarà donant passes per estar plenament operativa a finals d’any i aconseguir el seu objectiu de ser un polígon més sostenible, més solidari i amb una energia més barata gràcies a la cooperació de tots els seus membres.
