LLET D’AMETLLA, TRADICIÓ NADALENCA DE MARRATXÍ

646

En dates nadalenques, hi ha molts d’elements que no hi falten: els pessebres, els arbres de Nadal, la il·luminació típica, torrons, dolços… A tots aquests, en el cas de Marratxí s’hi afegeix d’un temps ençà, la llet d’ametlla. De l’origen d’aquesta tradició i, encara més, de la pròpia llet d’ametla al municipi i a Mallorca, Bernat Cabot en va fer un treball que va presentar en la Jornada d’Estudis Locals de l’any passat, posteriorment publicat com a llibre. Ell mateix (a Son Horrach de Pla de na Tesa) produeix llet d’ametlla, exclusivament per les dates nadalenques, com també fan Catalina Serra (de Sa Botiga Nova, de Sa Cabaneta) i Pep Pocoví (de Cas Ferrer, també de Pla de na Tesa). Reproduïm en aquestes línies fragments literals de l’obra de Cabot, titulada ‘La llet d’ametlla a Marratxí’.  

“Totes les tradicions neixen de la fantasia popular i de la veritat dels fets. Amb aquest treball, basat en l’evidència, vull documentar el que té de veritat la nostra tradició de celebrar les festes de Nadal amb llet d’ametlla. Són moltes les famílies de Marratxí que tenen per costum celebrar Nadal amb llet d’ametlla. L’origen es remunta a l’època dels frares de Sant Francesc de Paula, anomenats «mínims», que fundaren una comunitat a Santa Maria. En dit orde no podien menjar carn ni derivat d’animal de pèl ni de ploma, ni tampoc podien consumir llet de vaca.

La necessitat i el seu enginy els va portar a cuinar una llet vegetal amb ametlla; era una beguda dolça amb gust de llimona, canyella i ametlla. Les festes religioses les solien celebrar convidant els veïnats i amics a un tassonet de llet d’ametlla quan els hi anaven a donar els molts d’anys. Per altra part, hem de dir que a Mallorca ja es cuinava amb llet abans que arribassin els mínims; s’hi cuinaven carn i llegums i s’hi feien salses. Però si hem de parlar de la nostra llet d’ametlla i de la manera de cuinar-la, el punt de partida el trobam a les cuines dels convents dels mínims i del poble de Santa Maria.

Els mínims arribaren a Mallorca l’any 1582, i el 10 de març prengueren possessió de l’església, la casa i les terres de Sant Nicolau de Portopí, que els va cedir el Consell per fundar-hi un convent (…).

Entre anades i tornades fundaren diversos convents en diferents indrets de Mallorca, on ja trobam referències a la llet d’ametlla i dels molinets que empraven per moldre les ametlles. El 1584 fundaren el convent de Santa Aina, de Muro. Aquí trobam la primera documentació de la llet d’ametlla l’any 1643: «11 sous per fer arròs amb llet d’ametlla el diumenge de rams». (…)

L’orde religiós dels mínims va ser suprimida dues vegades: una el 1820 i la segona el 1835. A la primera, varen ser obligats a deixar el convent de Santa Maria i els seus béns foren subhastats. El 1823 el Govern tornà el convent i els seus béns als frares, excepte els que havien estat subhastats.

El 1835 fou suprimit definitivament l’orde. Els frares abandonaren el convent de la Soledat de Santa Maria, la casa i l’església, que caigueren en decadència i en un estat ruïnós. La senyora Magdalena Dolç, de Son Dolç, assegurava que el seu repadrí patern va fer la subhasta dels béns del convent de Santa Maria, i que Rafel i Antoni Joan Far, repadrí matern, compraren el molinet de la llet d’ametlla dels mínims.

L’any 1914 el molinet va ser venut a la família de ca na Mates i, el 1973, el va comprar el pintor nord-americà Ritch Miller (Texas, EUA, 1925). A la seva mort, la família el va vendre a l’Ajuntament de Santa Maria. Es troba restaurat i a la vista del públic a l’entrada del consistori.

Miquel Canyelles Rubí em va contar que el seu pare, Miquel Canyelles Canyelles, assegurava que el seu padrí, Gabriel Canyelles, va rescatar de les ruïnes del convent un molí de sang. La família Canyelles continua sent propietària d’aquest molí. Actualment funciona i fa llet d’ametlla per Nadal.

Aquestes famílies que varen comprar o recuperar els molins continuaren fent llet d’ametlla a les seves cases; és en aquest moment quan passa a ser una tradició popular, fora de les parets dels convents.

Fins aquí la documentació escrita i oral per argumentar que, com he dit al principi, si hem de parlar de la nostra llet d’ametlla i de la manera de cuinar-la, el punt de partida el trobam a les cuines dels convents dels mínims i del poble de Santa Maria”.

Es pot consultar l’article complet a la direcció web: http://www.marratxi.es/cultura/iv-jornades-estudis-locals/