Els ceramistes de Marratxí enfront de la pandèmia

684

Els artesans del fang s’han vist durament copejats per la davallada dràstica de turistes i l’anul·lació de les fires, els dos puntals del seu negoci que els ha impedit celebrar fires artesanes, la qual cosa ha penalitzat greument les vendes. “Un altre any com aquest 2020 i no sé si tancaríem però sí sofrirem, explica Toni Mesquida, propietari de Can Vent, que conta que al març de 2020 van sofrir un cop molt important i que una vegada entregades les comandes pendents “vam estar un grapat de mesos sense fer res, a zero, i ara sembla que començar a repuntar”.


Els propietaris de Can Vent expliquen que els seus clients són gent particular que acudeix a les fires i mercats municipals a més d’algunes botigues que els compren part de la producció, però si están tancades o no arriben els turistes cauen dràsticament les vendes.
La propietària de Can Bernardí, Elionor Amengual, també reconeix que han patit una forta davallada de vendes. No obstant això, explica que ”anem fent cosetes però no amb hotels i restaurants. Allò que sí que ha augmentat és la venda al detall, molt personalitzada amb fotos i dibuixos propis”.

Davant aquesta situació Can Bernardí ha apostat amb força per les xarxes socials per trobar nous clients, de gent més jove que no volt tenir un producte estàndard sino que cerca algo propi, diferent i artesanal. Elionor Amengual conta que les xarxes socials com Pinterest li han servit per arribar a nous clients que descobreixen els seus productes i s’adonen que les olleries també fan coses modernes. “Les olleries estem catalogades de clàssiques, de productes marrons, però ara els agraden més els colors, els dibuixos; cerquen l’autenticitat, que es vegin els dits, no volen el made in Xina, volen un producte artesanal, no industrial”.


Una situació diferent viu la Gerreria Pere Coll que assegura que continuen rebent encàrrecs dels particulars, hotels i restaurants. “Nosaltres fem coses diferents de tots els altres, més arriscades i ambicioses. Fem de tot, no només tassons, greixoneres o plats, també elaboram aplics, làmpades, grans gerres”, explica Pere Coll, propietari.

La Gerreria Pere Coll ha aconseguit mantenir la tradició artesanal però donant una passa més enllà, amb productes més arriscats, lo que l’ha permès crear un producte de valor afegit, amb un estil distintium que ha estat reconegut a nivell nacional i internacional per clients que valoren la cerámica, la qual cosa ha evitat que la pandèmia afectàs al seu negoci.

Coloma Canyelles, propietària de Ca Madó Bet dels siurells, reconeix que malgrat la forta caiguda de vendes d’enguany ara estan una mica millor que en els darrers mesos i que tenen comandes de cara a Nadal. L’aposta per xarxes socials com Instagram, Facebook juntament amb la renovació de la página web ha funcionat com a complement a la venda tradicional en botigues, admet Coloma Canyelles, tercera generació de la siurelleria més antiga de Mallorca.


Coloma Canyelles reclama a les administracions que allò que més necessiten ara és “donar-nos a conèixer, potenciar les visites i promocionar la ruta del Fang”. Aquesta siurelleria explica que han recorregut als mercats virtuals i als tallers com a sortida davant la davallada de turistes i de les comandes de les botigues. “Fem un xiurell, l’emblanquinam, parlam de la història dels siurells i acabam amb una visita al Museu del Fang per conèixer i apreciar el món de la cerámica”.

Elionor Amengual també explica que aplicacions com whatsapp l’han servit per arribar a nous nínxols. “Als clients els agrada seguir l’evolució de les comandes veient les fotos i fer canvis sobre la marxa”. La propietària de Can Bernadí reclama més ajuda per a les olleries i lamenta que “has de cumplir molts de requisits i encarregar tot a un gestor no val la pena perquè no surt a compte, haurien de ser ajudes més accesibles”. Un fet en què coincideixen altres olleries que troben a faltar més agilitat i menys burocràcia per rebre aquestes ajudes que serveixin per protegir un sector tradicional que representa com pocs la identitat de Marratxí”..