L’olleria Can Vent, de Pòrtol, manté la tradició en molts dels paràmetres originals de l’empresa i del món del fang a Marratxí. Per exemple, continua tenint com a matèria primera la terra de Pòrtol, amb una composició rica en ferro i refractària que atorga una resistència important a les peces fabricades. També, en la mesura del possible, mantenen el color rogenc de la mateixa terra (una vegada envernissada i passada pel forn, això sí), en contraposició a la tendència de moltes olleries, que han apostat per donar predomini als colors en moltes de les peces fabricades.
Allò que a Can Vent han hagut d’adaptar a les demanda de la clientela ha estat l’elaboració de determinada proporció de greixoneres (un 20%, aproximadament) aptes per a cuines vitroceràmiques que no siguin d’inducció. Com? “La diferència bàsica respecte a la greixonera de tota la vida és que aquesta té el cul circular, mentre que la greixonera per a vitroceràmica ha de tenir el cul pla”, explica Toni Mesquida, l’amo de Can Vent.
A la seva olleria, hi té fotos que constaten l’evolució de l’ofici. És el cas d’un ase que feia volts al voltant d’un molí per produir el fang, cosa que avui fa (en el cas de Can Vent) una antiga pastera de forner adaptat. Una vegada es té el fang fet, es comença a manipular amb el torn; finalment s’hi afegeixen les nanses i se’n fa el llimat. Una vegada acabada la peça i fins entrar al forn poden passar de quatre a set dies, depenent de la temperatura ambient i, per tant, del temps que trigui la peça a assecar-se.
Una vegada en el forn, hi resta unes 12 hores a temperatures de 980-990 graus. Finalment, la peça (sense sortir del forn) ha d’acabar de quallar i refredar unes altres 12 o 15 hores.
