Figures humanes, figures zoomòrfiques, figures imaginàries… i també figures de Nadal. El siurell adopta, a dia d’avui, moltes formes. Sigui com sigui, és una figura feta de fang, de variades mides, col·locada sobre una base i, habitualment, amb un xiulet curt, com el mateix nom indica. De l’origen del siurell, hi ha poques certeses. Hi ha teories que apunten que hi hauria figures àrabs, fenícies o cretenques molt similars. En el cas de Marratxí, els orígens es remuntarien a finals del segle XIX, quan es varen començar a vendre i popularitzar a les romeries de l’illa (Sant Marçal, Bonanova i Sant Bernat). Avui, el siurell té una funció decorativa, també per Nadal.
En tot cas, és una peça única i perfectament identificable que es pot trobar a totes les olleries i siurelleries de Marratxí. N’hi ha dues, però, que són referència perquè la seva producció se centra prioritàriament en la fabricació -purament artesanal- d’aquesta figura, de fons blanc i pintada amb els colors vermell i verd que l’identifiquen. Es tracta de Can Bernadí Nou, amb Maria Amengual, i de Ca Madó Bet dels Siurells, amb Coloma Cañellas, tots dos establiments situats a Sa Cabaneta, i a pocs metres l’un de l’altre.
De fet, Amengual i Cañellas provenen originàriament de la mateixa família, de Can Bernadí. I ens hem de remuntar, com a mínim, a tres generacions. Amengual i Cañellas duen tota la vida vinculada al negoci familiar. Però mentre Can Bernadí és taller i comerç a parts iguals, Ca Madò Bet és essencialment un taller, que produeix siurells per a altres establiments.
En tot cas, tant Amengual com Cañellas duen a terme tot el procés de creació: és a dir, preparació de la terra (terra blanca), modelatge manual, enfornar a 1.020 o 1.050 graus; bany amb pintura blanca (des de fa 15 o 20 anys, la pintura ha substituït la calç), i pintat amb els colors vermell i verd. “Quan els meus pares regien el negoci, les peces que més feien eren siurells i gerres brodades, però des de fa força anys ens Can Bernadí Nou s’associa essencialment al siurell”, explica Amengual. “Record que a ca nostra es deia que uns capellans li varen encarregar un naixement a la padrina, i que aquell fet va significar un impuls important per als siurells nadalencs”. I diu encara que el que evoluciona són els motius nadalencs que li encarreguen els clients.
“La feina dels siurells ha quedat en mans de les dones, jo tenc record de veure la meva padrina, a una edat molt avançada, fent-ne, i la meva mare s’hi va dedicar tota la vida. Joan Miró té una foto en el seu taller de Barcelona en què s’hi veu un siurell que va comprar aquí; de la mateixa manera Robert Graves dedica un capítol als siurells que feia la padrina en el seu llibre La diosa blanca”, rememora Cañellas. “A mi, amb un mes de vida ja em varen dur a la Fira de Sant Marçal, on hi havia siurells”, afegeix. D’altra banda, comenta que “els primers motius nadalencs dels siurells varen ser les coves o naixements, per als quals s’usaven les mateixes eines que els homes usaven per fer les gerres brodades”.
Pel que fa a la clientela, Amengual sosté que amb el boom turístic dels anys seixanta, es varen guanyar molt de clients estranger. “Avui en dia, crec que el siurell és un referent de la identitat de Mallorca, enfront de les grans franquícies i de la globalització que vivim”.
