Les anomenades “gerres de taronger” duen a terme, salvant les distàncies, una funció similar a la dels cossiols,en el sentit que permeten el creixement de plantes i arbres. Parlam d’un recipient ceràmic (des del punt de vista estètic, semblant a la gerra, però sense nanses) que s’enterra gairebé íntegrament a l’hort o al jardí (només es deixa a la superfície el coll, uns dos o tres centímetres) i s’omple d’aigua cada cert període de temps… A la fi, les llavors de les plantes que s’han plantat a prop del recipient germinen i s’enrosquen i s’”abracen” (com per art de màgia) a les parets de la gerra. A dia d’avui, a Marratxí, únicament Pere Coll, a la gerreria que du el seu nom a Pòrtol, en fa a dia d’avui.
A tot això, el 2014, el ceramista Joan Pere Català-Roig va ser el guanyador del concurs de “Producte” de la secció d’Artesania convocat pel Consell de Mallorca, amb un treball en què fa un estudi del que ell mateix anomena “botelles de reg”, que tendrien molts punts en comú amb les gerres de taronger. El treball en qüestió, Català-Roig el va presentar conjuntament amb la biòloga Andrea Schimpf. “Tot el que tengui a veure amb la investigació i la recerca dins el món de la ceràmica és una cosa que me resulta interessant”, explica Català-Roig.
A la introducció, hi explica que “les botelles o gerres de terracota s’utilitzen des de fa més de 4.000 anys com a sistema de reg lent i localitzat. Actualment, segueixen en ús en diferents zones del món, tals com Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, particularment a zones àrides on l’aigua és un recurs escàs. El reg amb botelles és considerat com un dels mètodes més antics i eficients en zones àrides perquè permet un subministrament d’aigua constant i lent a la zona de les arrels de les plantes, evitant així les pèrdues d’aigua a través de l’evaporació en la superfície del sòl. A Mallorca existia la gerra de taronger, actualment en desús”.
El sistema que proposava Català-Roig és de “reg localitzat i lent basat en la microporositat de la terra cuita, que permet un subministrament constant i lent d’aigua a les plantes al lloc on aquestes realment la necessiten: les arrels”. El sistema permet destaca per un cert grau d’autorregulació, de manera que l’aigua no només flueix lliurament en totes direccions, sinó especialment cap a on es produeix una major succió.
Així, les proves de pastes ceràmiques duites a terme, culminades en una cocció enun forn de llenya, van encaminar-se a aconseguir un material amb una porositat determinada que deixàs fluir l’aigua, però no en excés. La mida de les botelles permet una autonomia de tres a sis dies.
El treball explica igualment que la pasta més idònia per a l’elaboració de la botella de reg és el fang comú. “Una botella pot subministrar aigua fins a cinc plantes, combinant dues plantes amb majors requeriments hídrics (albergineres, tomatigueres, pebrers), amb tres plantes més petites (alfabegueres, mongeteres, flors, etc.) aprofitant associacions benèfiques entre plantes. De mitjana, una botella sembrada així utilitza entre 1,2 i 1,5 litres d’aigua en dies de molta calor”.
Així, les botelles de reg esdevenen un sistema de reg apte per al cultiu de petits horts familiars, horts urbans i cultiu amb cossiols. Entre els avantatges que se’n deriven hi ha l’estalvi d’aigua i el temps de reg.
