No són pocs els qui, per desconeixement o desinterès, pensen que Marratxí forma part de la capital. Certament, caure en la confusió no és difícil i, de fet, durant la dècada de 1940 l’Ajuntament de Palma va promoure fins a dues vegades l’agregació total o parcial de Marratxí al seu terme.
La fusió de municipis era un procés previst per les lleis de règim local. Es recomanava quan hi havia nuclis pertanyents a municipis diferents que compartien serveis o es donaven importants relacions comunes. En el cas de Palma existia el precedent d’Establiments, municipi independent fins que l’any 1910 fou incorporat a la capital.
Des de finals del segle XIX la relació de Palma amb Marratxí s’havia intensificat, principalment a l’entorn d’Es Pont d’Inca. En aquest nucli s’instal·laren empreses que cercaven terrenys propers a la xarxa ferroviària però a cost inferior que al terme de la capital. L’arribada i el desenvolupament d’indústries va contribuir al creixement de la zona.
Al 1941 l’Ajuntament de Palma sol·licità formalment a l’Estat la segregació d’una porció de Marratxí, que incloïa Es Pont d’Inca, Es Pla de na Tesa i Son Nebot, i la seva agregació al terme de la capital. A més, aportava una sèrie d’arguments per justificar la proposta: la continuïtat urbana entre Palma i aquests nuclis, la “identidad de costumbres entre los habitantes”, les inversions realitzades per l’Ajuntament de la capital (pous d’EMAYA, tramvia i aeroport de Son Bonet), que la Falange d’Es Pont d’Inca depenia de la prefectura de la capital i la forma de Marratxí, que s’endinsa dins Palma.
Tant l’Ajuntament de Marratxí com la Diputació Provincial s’oposaren a la iniciativa i, finalment, el 19 de novembre de 1943 el Ministeri de Governació informava del rebuig a la proposta. La raó fou que, a part de la negativa de la part afectada, l’argumentació palmesana era incerta o insuficient per executar l’agregació: existien àmplies àrees rústiques entre Palma i Marratxí; els marratxiners es dedicaven de forma majoritària a les activitats agràries, a diferència dels habitants de la ciutat; cap de les despeses suplia les funcions de l’Ajuntament de Marratxí, condició prevista per a l’absorció; el batle de Marratxí era cap local dels falangistes d’Es Pont d’Inca, de forma que no depenien de Palma, i un element natural com el torrent Gros era el que delimitava ambdós municipis. A més, Marratxí aportava una idea addicional: “de segregarse de su término municipal dicha porción, mermaría considerablemente sus ingresos económicos, por afectar a la zona más industrial y por ello mas (sic) contributiva del Presupuesto Municipal”.
Aquesta al·legació és important per comprendre el segon intent palmesà d’annexió. El 21 de febrer de 1945 l’Ajuntament de Palma aprovà en sessió plenària la recuperació del projecte, però ara sol·licità l’absorció total del terme de Marratxí. Segons el batle de Palma, “actualmente, según noticias, han variado los motivos o razones que motivaron la oposición hecha a la agregación”.
Els informes que van demanar les autoritats a diverses entitats de Marratxí semblaven indicar aquest gir, ja que 15 de 23 es mostraren favorables a l’absorció explicant que al municipi no existia cap mena d’unitat i que eren freqüents les disputes entre els veïns dels diferents nuclis, les quals arribaven fins l’Ajuntament. Dels altres 8 només un s’oposava de forma clara a la fusió, però encara així hi reconeixia elements positius.
El 5 d’abril de 1945 la Comissió Gestora de l’Ajuntament de Marratxí es va reunir en sessió extraordinària per debatre la unió amb Palma. Igual que l’any 1941, la proposta va ser rebutjada. Llavors, per què s’afirmava a Palma que la situació havia canviat? I d’on venien totes aquestes veus favorable a l’agregació?
Els més interessats en esdevenir palmesans procedien d’Es Pont d’Inca. En aquells moments s’havia de construir una nova casa consistorial i es va decidir que continués a Sa Cabaneta front a la proposta de fer-la al Pont d’Inca, el nucli amb major població, el més dinàmic i el que més contribuïa a les arques municipals. Per tant, el descontent pontdinquer i la divisió generada entre les localitats de Marratxí donaven lloc a un escenari més favorable per a una eventual agregació a Palma.
La negativa de l’Ajuntament va frenar el projecte i tampoc aquesta vegada la sol·licitud fou aprovada. Paral·lelament, s’ha de tenir present que amb posterioritat a aquests fets Es Pont d’Inca es va convertir en l’únic nucli de Marratxí en comptar amb una tinència de batlia. Una compensació per garantir la independència municipal?
Després de 1945 no es registraren noves iniciatives de la capital per absorbir Marratxí al seu territori, però com a curiositat durant el mateix decenni a Santa Maria es plantejà demanar l’agregació de Pòrtol.
Martín Rotger. Historiador
