El marratxiner Joan Martí Bennassar no correrà més enguany. El ciclista va concloure forçosament la seva temporada degut a les greus ferides que va patir en una caiguda durante la disputa de la passada edició del Trofeu Fira d'Agost de Xàtiva. El corredor mallorquí descendia l'Alt del Campello al capdavant de la fugida que en aquest moment encapçalava la carrera i va perdre el control de la bici i va impactar amb la tanca de seguretat i va sofrir profunds talls en les seves mans i a la panxa, amb danys especialment greus a dos tendons. "Anava en la fugida amb Àlex Martín, Vicente i diversos corredors més. Fernando venia a uns 40 segons, recuperant temps i cercant enllaçar. Àlex anava guiant la baixada quan en un revolt a esquerres vaig fer una rectificada de traçada, però va agafar pinassa que havia a l'asfalt i em va patinar la bici i vaig xocar amb la tanca. No podia mantenir la mà aixecada perquè em caia. Va ser un moment complicat, perquè hi havia molta sang i malgrat que vaig tractar de conservar la calma em vaig assustar molt molt", recorda el marratxiner. Inicialment a l'hospital li van diagnosticar el trencament de dos tendons de la seva mà esquerra, però noves proves en un centre hospitalari de Mallorca van revelar danys en un tercer tendó. Dimecres va ser operat. "La intervenció va anar molt bé. La primera nit va ser dura, no podia suportar el dolor ni amb la medicació. Ja a casa estic una mica millor, malgrat he de prendre medicaments. Els metges em van dir que era una lesió greu i ja em van avisar del complexa que serà la rehabilitació i que havia de posar tot de mi part. I per descomptat serà així, per recuperar-me el més aviat possible i bé ", explica. D'aquesta amarga experiència Bennassar extreu l'enorme afecte que ha rebut. Multitud de mostres d'afecte per les que està molt agraït. "M'han saturat el telèfon amb trucades i missatges d'ànim i suport, preocupant-se per mi des del matí fins a la nit. M'agradaria des d'aquí donar les gràcies a tots per tot aquest afecte. No tinc paraules per descriure l'enorme agraïment que tinc. Directors, companys i rivals dels meus temps d'infantil, cadet o juvenil, auxiliars, massatgistes ... Moltíssima gent. Vull que sàpiguen tots que valoro moltíssim tots els seus missatges, de cor. Em sento molt estimat ", proclama. Joan Martí Bennassar, guanyador d'una etapa en la passada edició de la Volta a València, afrontava la seva última temporada com a corredor sub-23. "Em fa molta pena acabar així l'any, el meu últim any a la categoria. Pot ser que sigui un final també per a mi a la Fundació després de sis anys meravellosos. Però les coses han vingut així i així es quedaran, no canviaran. Després de l'accident, a l'hospital, no hi havia assimilat encara que no anava a córrer més aquesta temporada. Tampoc m'ho havien dit, però era obvi sent una lesió tan aparatosa ". "Després de l'operació, els meus pares van sortir a per uns dolços que els vaig demanar. A l'quedar-me sol vaig començar a plorar desconsoladament. Una mica de la frustració, una mica per treure la ràbia acumulada ... Vaig plorar i vaig plorar molt. Els meus pares van tornar i em van trobar així i em van dir que no em preocupés, que vaig a superar aquesta lesió i vaig a estar amb bici molt abans del que crec. No estic plorant per la lesió, els vaig dir, ploro perquè veig que la gent m'aprecia molt, no tinc temps per respondre tant d'afecte i tanta preocupació. Llavors aquestes llàgrimes són llàgrimes d'emoció, no de tristesa, em va dir la meva mare. I té raó. Sento un gran suport i això és bonic. La caiguda m'ha donat una cosa que potser no t'adones moltes vegades que hi és. Estic molt agraït ".
