El passat 26 de març Sor Catalina, Sor Magdalena i Sor Maria tancaren per sempre el convent de Ca Ses Monges. Han estat les tres darreres monges franciscanes del convent. Amb la seva marxa posen punt i final a la vida centenària d’un convent esencial en la vida de Pòrtol. “Han fet molt per tothom, el convent era com ca nostra, era un element central de Pòrtol, qualsevol que tenia un problema anava a Ca ses Monges, a qualsevol hora del dia o de la nit. Tocaves, la monja sortia i anava a posar-te la injecció”, recorda Catalina Amengual, ex alumna de Ca Ses Monges als anys 50.
L’Ajuntament ha adquirit Ca Ses Monges per 654.000 euros a la Congregació Franciscana i ara destinarà l’edifici a serveis municipals. Sor Catalina, de 75 anys, Sor Magdalena, de 84 anys, i Sor Maria, de 92 anys, tenien la possibilitat de viure al convent fins als darrers dies, com preveïa l’acord de compravenda, però la seva avançada edat i el delicat estat de salut han accelerat el trasllat de les religioses a residències de la congregació.
Les germanes franciscanes han deixat una emprempta inesborrable a Pòrtol, gràcies a una tasca que els portolans consideren clau. “Han fet una labor extraordinària, molt difícil d’agrair, varen cuidar de tot el poble: els infants, els malalts, ells vells”, conta emocionada Maria Mas, ex alumna de Ca Ses Monges als anys 50. “Quan un tenia una necessitat anava a Ca ses Monges abans de demanar ajuda a un familiar, han donat bons consells i han ajudat a tothom, relata Maria Mas que admet que li fa molta pena passar pel convent i veure’l tancat”.
Les darreres hores de les religioses a Ca Ses Monges transcorren entre la tristor i els records mentre s’acomiaden de desenes de persones que toquen a la seva porta. “Sent haver-me’n d’anar, haver de deixar-ho tot, però estic agraïda a la gent del poble, la gent ens estima i nosaltres els estimen, confesa una emocionada Sor Maria, de 92 anys, només un dia abans de deixar el convent on ha viscut els darrers quince anys. Catalina Amengual va anar a escola al convent des dels 3 anys fins als 14. Conta que als anys 60 hi havia nou monges al convent i recorda amb devoció que mai no ha oblidat els valors d’educació i respecte que li van transmetre les monges.
COR DE PÒRTOL
Maria Mas, cosina de Catalina Amengual, explica que mai no ha perdut el vincle amb Ca Ses Monges i també se sent en deute pels valors que li varen inculcar i perquè allá va aprendre a escriure, a llegir, música i tot tipus d’habilitats escolars. Ca ses Monges era el centre de Pòrtol a nivell sentimental i també geogràfic, perquè era el punt de reunió per anar a qualsevol lloc. “Passar per davant d’aquest edifici tant emblemàtic i pensar que ja no hi son se’ns fa extrany als portolans, encara que no vinguéssim, sabien que hi eren, però ara ens sentim orfes amb la seva marxa”, explica Pep Serra, de l’Associació de Veïnats La Pua de Pòrtol.
Després de vint-i-un anys a Ca Ses Monges, Sor Catalina apura el darrer dia entre comiats i records mentre mostra la capella i els jardins del convent. Se’n va amb pena però sap que és inevitable perquè s’ha de sotmetre a una operació quirúrgica. A més dels records, queda la feina feta durant més de dues dècades. “Jo m’he dedicat a un treball sociosanitari, ajudar a la gent a aixecar-se, a posar-se en el llit, rentar-los, m’he sentit molt bé i molt ben acollida per la gent”, explica Sor Catalina, de 75 anys.
Després de la compra del convent per part del Consistori, les tres darreres monges anaven a conservar l’usdefruit d’algunes dependències però la seva delicada salut ha accelerat la seva partida. “Tornam grans i no hi ha personal per atendre’ns”, conclou Sor Catalina que, com Sor Maria, viurà a una de les residències de la congregació. Sor Magdalena, que anirà destinada a una residència diferent a les de Sor Catalina i Sor Maria, explica que va arribar a Pòrtol procedent de Lluc i que es troba molt agraïda al tracte rebut pel poble. “M’he trobat molt bé a Pòrtol, agraeix el calor que m’ha donat la gent, nosaltres hem donat molt però també hem rebut molt”, explica Sor Magdalena, de 84 anys.
UNA FEINA INESBORRABLE
Catalina Cabot, veïnada de Pòrtol, de 90 anys, incideix en què el poble sempre ha trobat la porta oberta de Ca ses Monges. “Sempre han atès els malalts, i ho puc dir perquè el meu home va estar vuit anys en el llit, i Sor Catalina, fins i tot els diumenges venia a dur la comunió al meu home”.
Catalina Cabot, que va ser alumna de Ca ses Monges als anys 40, conta una anècdota que dona testimoni de l’entrega de les germanes franciscanes amb els portolans i de la seva connexió amb el poble. “Sor Rosa era la monja infermera de Ca Ses Monges als anys 70, anava caminant d’un costat a un altre de dia i de nit per atendre els malalts. De vegades havia d’anar molt enfora del convent, a peu i de nit, i per això el poble va decidir comprar-li una vespa i tothom va estar d’acord”.
Catalina Cabot era la perruquera, de franc, de les monges i ha mantengut el contacte amb elles des de l’etapa escolar fins a la seva marxa, ja que anava cada dia a pregar a la capella del convent amb un grup d’amigues. Cabot insisteix en què Ca ses Monges era el centre del poble per als infants i per als majors i que té amb les germanes franciscanes un agraïment etern. “Sempre hem trobat la porta oberta de Ca Ses Monges, sempre han estat molt per nosaltres”, afegeix Catalina que conserva a ca seva infinitat de documents, perfectament ordenats, que són un testimoni fidedigne de l’emprempta de fraternitat i solidaritat que han deixat les monges durant els darrers seixanta anys.
EMOCIONAT ADÉU
Abans de la partida, Ca ses Monges ha rebut un seguit de visites i comiats de molta de gent de Pòrtol que han volgut atracar-se al convent per agrair l’ajuda i la feina que les germanes franciscanes han fet pel municipi. “Les hem estimades molt a aquestes tres monges, sentim molt el tancament del convent, era un referent per a nosaltres”, admet una emocionada Maria Mas.
Pep Serra conta la gran estima i el bon record que han deixat les monges a Pòrtol, una estima que va més enllà de les creençes religioses de cadascú. “Destacaria la seva humanitat i la seva predisposició a ajudar a tothom, a la persona que ho necessitava sense mirar si eren religiosos o no, ajudar a la persona que ho necessitava, aquest era el seu segell d’identitat”. Serra insisteix en què les monges franciscanes han marcat la vida de Pòrtol des de sempre, coincideix en què el convent era el centre neuràlgic i sentimental del poble. “Per jo el mèrit més gran de tot el que han fet ha estat visitar els malalts cada dia o cada dos dies, els han cuidat molt, visitaven a persones que es trovaben totes soles i les duien la comunió”.
Pep Serra conta que l’edifici de Ca Ses Monges el va construir per elles el poble, “se’n van juntar fusters, picapedres per construir-lo i ara l’edifici torna al poble”. El convent de Ca ses Monges, que data de principis del 1900 i està situat al carrer Major de Pòrtol, consta de tres plantes, un jardí i una capella. El batle de Marratxí, Miquel Cabot, s’ha mostrat “molt satisfet de materialitzar la compra de Ca ses Monges perquè és un edifici catalogat que té un valor patrimonial i històric. A partir d’ara Ca ses Monges es podrà dedicar a activitats socioculturals, a més del seu actual ús com a centre de dia, que ja es desenvolupava en aquest espai en règim de lloguer”.
El tinent de batle d’Urbanisme, Joan Francesc Canyelles, s’ha mostrat “molt satisfet” de l’adquisició del convent que es troba al centre neuràlgic de Pòrtol i servirà per reforçar els espais municipals que fins ara eren tots de lloguer. Canyelles també ha expressat el seu “agraïment i el del municipi a les Germanes Franciscanes per la seva tasca com a infermeres i professores desenvolupada durant dècades en benefici dels marratxiners”.
El 9 de septiembre de 1903 es va fundar a Pòrtol la Casa-Convent de les franciscanes. Sor Maria Quiteria, Sor Eufrasia, Sor Heliodora i Sor Aurelia van ser les seves fundadores. Al 1916 s’instal·laren a Ca ses Monges, i ara el 26 de març de 2021 han partit les tres darreres monges del convent. Amb la marxa de Sor Catalina, Sor Magdalena i Sor Maria es tanca la porta del convent de Ca ses Monges, però queda per sempre l’entrega de les germanes franciscanes durant els darrers 118 anys. Marratxí no oblida la labor docent i sociosanitària representada per aquella vespa conduïda per una monja franciscana que, de dia i de nit, anava de casa en casa donant cònsol i assistència als malalts de Pòrtol.
