Carob, el secret més preuat de la indústria alimentària ‘es cuina’ a Marratxí

494

Carob va néixer el 1976 gràcies als tres seus fundadors: José Juan Jaume, propietari d’una fàbrica de farina a Son Sardina; Javier Muntaner, propietari d’un trossetjador de garroves; i Gregorio Bibiloni, que era el gerent de l’empresa.

Tots tres van decidir fer una farina del garroví després de fer proves durant molts d’anys. Primer va servir com a menjar per animals i més endavant per al consum humà. Llavors varen ampliar la fàbrica de Marratxí, on només tenien un magatzem, ja que el producte final es feia a Son Sardina. Amb el perfeccionament de la mòlta van construir la nova fàbrica a Marratxí el 1996.

Actualment Carob pertany a les mateixes tres famílies que la varen fundar, tot i que ni els socis ni els seus fills participen de la gestió, llevat d’un dels fills que ha estat director de la fàbrica i actualment dóna suport a l’empresa.

Carob compra cada any 4.500 tones de garroví, l’equivalent a 30 mil tones de garroves, de les quals s’extreu un rendiment del 14%, ja que només aprofiten el garroví. Per ser més competitius Carob disposa d’un camp experimental de 5.000 garrovers a Manacor per fer proves amb les distintes varietats i conèixer de quines pot extreure més rendiment.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és IMG_0060-1024x683.jpg

L’empresa té 32 empleats a Marratxí i altres tres a Manacor, a més d’un magatzem a Baltimore per servir als seus clients dels Estats Units. Carob exporta el 80% de la seva producció de goma de garroví, fonamentalment a Estats Units, Austràlia, Japó i Dinamarca, i la resta es queda a Espanya i a la Unió Europea.

A l’anterior crisi van apujar molt els preus i molts de clients van cercar una via alternativa a la goma de garroví, que és un espessidor que es pot substituir per goma de guar, goma xantana, goma de tara, etc. Actualment, n’hi ha un increment desproporcionat dels preus del garroví que ni a Carob s’expliquen. El 2015 es pagava 3 euros per quilo de garroví; el 2017, gairebé 5 euros; al 2020, 7 euros el quilo; al setembre d’enguany va pujar fins als 13 euros el quilo i al novembre es va disparar fins als 20 euros per quilo, i als 26 euros el desembre. “En només un any el preu s’ha multiplicat per tres, la qual cosa provoca un important problema de tresoreria perquè passen devers set mesos entre que es compra el garroví i després venem la goma de garroví”, explica Marga Sureda, gerent de Carob, que tem que, com a crisis anteriors, alguns clients optin per una via alternativa a la goma de garroví. Sureda confessa que ara és impossible trobar garroves més barates i que tothom espera que pugi més, raó per la qual hi ha moltes tones sense vendre.

El 50% del garroví comprat per Carob el 2020 era de Mallorca, un tipus de garrova al que li treuen més rendiment que a altres garroves de fora. La resta el compren a València, Tarragona, Màlaga, Marroc i Algèria. Entre el 80 i el 90% de l’aigua que usen per neutralitzar el garroví la reutilitzen. I a més molt de pagesos que els venen les garroves després el tornen a comprar la garrova trossejada per alimentar els seus animals.

Procés

El procés industrial comença amb la compra de la garrova o directament el garroví, que és la llavor de la garrova. Des que es compra fins que es ven, la goma de garroví transcorren entre sis i set mesos. Durant aquest temps s’analitza el garroví i es fan els controls de qualitat, es pela i després, en funció de si és més clar o més obscur, se separa per colors i per qualitats. Posteriorment, es xapa el garroví i de dins es treu el germen que s’utilitza per fer pinso, a continuación es passa per un molí gegant que el tritura i d’allà surt la farina que és la preuada goma de garroví.

De setembre a desembre es compra la garrova de tot l’any, la qual cosa provoca problemes de compres, de tresoreria i d’espai. “Amb aquests preus no és possible tenir estocs i per això s’ha de quadrar molt bé l’aprovisionament”, conta Sureda. La clau per mantenir-se durant tants d’anys és, segons la gerent de Carob, “ser molt fidel als proveïdors, cuidar als que et venen la garrova i el garroví  i, sobretot, ser molt ràpid amb el client”. Carob té dos competidors a Espanya, un a València i altre a Tarragona, i tres més a Portugal, Sicília i Turquia.

Venda al detall

Carob ha iniciat una feina de comunicació tant a xarxes socials com a botigues, col·legis i cooperatives per donar a conèixer la goma de garroví i les seves qualitats. Ja es ven a comerços com Agromart i també per internet a través de la web de Carob. Es tracta d’una iniciativa per difondre el producte, no per a incrementar la facturació perquè el consum a les cuines és reduït, ja que s’usa en petites quantitats.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Goma-garrofin-75g-05.jpg

Cuiners com Miquel Calent l’empren habitualment en els seus plats gràcies a les virtuts d’un producte que fa no tant de temps no tenia valor més que per alimentar als animals i que ara es fa servir en la indústria cosmètica i farmacèutica i, per descomptat, com a additiu en la indústria alimentària. Sense saber-ho els consumidors el prenem a confitures, gelats, formatges d’untar, patés, cremes, gelatines i molts d’altres productes. Una presència que podem identificar pel seu nom E-410 als embolcalls i caixes dels aliments.