La portera de Pòrtol ja és la primera Filla Il·lustre de Marratxí
Catalina Thomàs Coll Lluch, coneguda mundialment com Cata Coll, va néixer el 23 d’abril de 2001. Des dels seus inicis ha tingut una trajectòria brillant i, malgrat la seva curta edat, s’ha convertit en una peça clau per al FC Barcelona i la Selecció Espanyola de futbol femení.
Ha estat nomenada Filla Il·lustre de Marratxí, un honor que subratlla el profund afecte i orgull que desperta en el seu poble.
Cata Coll és una portera segura i líder al camp, amb un excel·lent joc de peus. La seva dedicació, el seu talent i la seva humilitat l’han convertida en un referent del futbol femení i han fet que deixi una petjada inesborrable tant a Espanya com a escala internacional. En aquest moment està en plena preparació per als Jocs Olímpics de París 2024.
Has tingut una temporada 2023-2024 fantàstica. Quin balanç en fas?
Ha estat una temporada de 10. Crec que he guanyat tots els títols que es poden guanyar. No me n’he deixat cap. Hi havia un objectiu des del començament i l’hem aconseguit. Hem d’estar molt orgulloses perquè costa molt i no és fàcil, però teníem una meta clara i l’hem assolida.
Què suposa un reconeixement com a primera Filla Il·lustre de Marratxí?
És un honor. Aquesta terra m’estima i jo l’estim. M’ho ha donat tot: jugar a futbol, gaudir d’aquest esport, gaudir dels meus amics i la meva família… Marratxí ha fet que avui en dia sigui aquí. És un orgull i una gran responsabilitat ensenyar el valor d’aquest esport i, si pot ser, inspirar moltes nines.
Facem un petit viatge en el temps: com varen ser els teus inicis jugant a Sant Marçal?
Molt feliços. L’altre dia, el meu entrenador de sempre va penjar una foto a les xarxes de quan era petita i va posar «Ojalá volver». I jo vaig contestar «Sí, ojalá volver», perquè crec que era una època molt bona i feliç. No hi havia cap preocupació, només jugar a futbol i gaudir amb els teus amics. A més, érem un equip molt bo. La companyonia era excel·lent. Sempre m’he sentit una més, mai m’he sentit desplaçada, i crec que això diu molt d’aquest club i dels meus companys en aquell moment. Era un moment súper feliç i tant de bo pogués tornar allà.
Què sents quan et poses els guants abans d’un partit important?
Tranquil·litat. Som una persona molt tranquil·la. Sobretot, posar-me els guants, que són la meva eina de treball, és com dir «ja està, sortirà tot bé, anirà tot bé, confii en mi al cent per cent». Sé que els meus companys confien en mi, la meva família confia en mi, i crec que amb els guants i les botes posades és quan em sent més segura.
Ara que ho has guanyat gairebé tot, a l’horitzó hi ha els Jocs Olímpics. Podem donar per fet que jugaràs aquest estiu?
Tant de bo. Crec que és un objectiu impressionant que amb 23 anys pugui anar a uns Jocs Olímpics. És una cosa increïble per a aquella nina que va començar al Sant Marçal. Mai hauria cregut que ho podria aconseguir, però ho tinc a l’abast, i tant de bo sigui així i puguem aconseguir una medalla. Crec que seria el màxim.
Has guanyat lligues, copes d’Europa, mundials… Quin és el moment de la teva carrera que més t’ha impactat?
El Mundial va ser increïble. Veure’m jugant amb 22 anys en una final del Mundial… Mai t’ho esperes. Sé que es va armar molt gran aquí a Marratxí. Jo veia vídeos que m’enviaven els meus amics i no m’ho creia. Record que el 2010 vaig venir aquí a veure Espanya guanyar un Mundial, i ara ells em veien a mi. Crec que és un dia que no oblidaré mai. El meu pare va venir a Austràlia a veure’m. Tota la meva família i amics eren aquí veient-me per la tele. Crec que aquell moment serà quelcom increïble que sempre quedarà amb mi. I des d’aquí vull donar les gràcies a tanta gent que ho va fer possible, a tots els aficionats que feren que pogués ser allà, a tots els meus amics i família que varen estar al cent per cent amb mi.
Hi ha molta de gent jove que et mira i que t’admira. Quin missatge donaries als qui volen tenir una carrera esportiva?
Jo crec que han de gaudir, que no s’apliquin una pressió que no existeix. S’ha de gaudir del que t’agrada. Amb il·lusió, sempre ho fas tot al màxim. I que siguin feliços. Jo crec que ser feliç és un lema de vida súper important. Jo som una persona feliç, una persona que gaudeix del que fa, i crec que per això em va bé, perquè gaudesc i ho faig amb ganes.
Malgrat els èxits d’aquesta generació d’or a la qual pertanys, el futbol femení encara afronta desafiaments. Quins són els reptes que encara s’han de superar?
Crec que hem crescut a passos de gegant aquests últims tres o quatre anys. Però encara falta molt per fer, sobretot quant a oportunitats, a clubs que apostin de veritat pel futbol femení. Que no sigui només «tenim un equip femení i ja està», sinó que li donin suport de ver. Al final, així és com es creix cap amunt. A poc a poc, estam fent el nostre camí, estam demostrant que tot és possible, que nosaltres també valem la pena. I, a poc a poc, les nines que venen darrere no tindran cap barrera per poder aconseguir el que volen.
I tu com has viscut aquest canvi i aquesta evolució des de dins? Ha passat molt ràpid, però tu has estat una de les protagonistes.
Jo he tingut la sort d’entrar en aquest món fa quatre anys, quan en tenia 18, i per això m’ha tocat viure-ho. A més, he tingut molta sort, i he fitxat per un gran club i per tant tenir-ho tot és més fàcil. Perquè, al Barça, tot és de primera, de 10, i en altres clubs això no és així. Per això hem de lluitar perquè tots segueixin el nostre ritme i que, al final, sigui una lliga més competitiva. Encara que crec que a la nostra lliga tots els clubs tenen empatia amb tots.
El Barça és un dels millors equips del món, com visualitzes les teves properes temporades en aquest club?
Som conscient que no pots estar sempre al Barça, jugant al Barça o sent portera del Barça. Mai se sap què faràs en el futur. Crec que som una persona que viu molt el present, dia a dia. Tant de bo el futur, com dic sempre, sigui continuar jugant i acabar la meva carrera al Barça, com a culer que som. Crec que estaria molt bé.
Quins són els valors que et motiven a estar sempre a un nivell competitiu tan alt?
La complicitat i la diversió. Al final, et diverteixes, saps? Jugant a futbol m’ho pas bé. No és un sacrifici. Hi ha dies que sí, però, quan estic al camp, és un moment en què m’oblid de tot el que ve de fora. Es tracta de jugar a futbol, passar-ho bé amb les meves amigues, i ja està. Jo crec que per això estic en bon estat, perquè pas gust del que faig i del que m’envolta. Per això crec que estic aquí.
Està clar que el futbol és la teva passió i és la teva vida. Però, quines altres inquietuds tens?
Ara mateix no tenc gaires inquietuds fora del futbol. Encara que des de petita sempre m’ha agradat molt jugar a tennis i crec que hi continuaria jugant si no fos pel futbol. Sempre has de tenir vida, ambicions i projectes, però quan estàs en aquest món, t’absorbeix molt, has d’estar 24 hores per ell. Fins i tot de vacances, n’has d’estar pendent, cuidar-te. Tampoc tens gaire temps per a altres projectes o ambicions, perquè estàs centrada en això i vols donar el millor de tu.
Et desitjam que guanyis l’or olímpic i recorda sempre que a Mallorca, i a Marratxí en concret, estam molt orgullosos de tu.
Moltes gràcies. Tant de bo pugui guanyar aquest estiu en els Jocs Olímpics una medalla d’or, de plata o de bronze, m’és igual. Tant de bo pugui celebrar-ho aquí a Marratxí. I tant de bo sigui així. Segur que serà així.
PALMARÈS
FC BARCELONA
4 Lliga F (2020-21 / 2021-22 / 2022-23 / 2023/24)
2 Copa de la Reina (2020-21 / 2021-22)
3 Supercopa d’Espanya (2021-22 / 2022-23 / 2023-24)
2 UEFA Women’s Champions League (2020-21 / 2022-23)
SELECCIÓ ESPANYOLA
1 Mundial SUB-17 (2017-18)
1 Europeu SUB-17 (2017-18)
1 Copa del Món de la FIFA (2023)
1 UEFA Women’s Nations League (2023-24)
