Chim López, marratxiner de 25 anys, és graduat en Comunicació Audiovisual i estudia un màster en Guió de Ficció a l’Escola de Cinema de Madrid (ECAM). Amb quatre amics ha aconseguit recaptar 16.000 mil euros en un projecte de crowdfunding per rodar ‘De Madrid al suelo’, una sèrie de ficció que s’emetrà en obert a partir de setembre a plataformes digitals. La sèrie conta els somnis i decepcions d’un grup de joves que arriben a Madrid i descobreixen un món nou ple de possibilitats.
Chim té 83.000 seguidores al seu canal de Youtube, ha treballat com a guionista, su gran passió, i és presentador de JajaShow a Disney Channel des de 2016. També ha treballat com a redactor i guionista a Animal Maker per MTV o Vodafone. Chim, Joaquim per a la seva família, ens parla sobre les seves aspiracions professionals i sobre la seva passió per Madrid, però sempre mirant de reüll a Es Pont d’Inca, el seu refugi. Als 25 anys, Chim té tot el futur per davant, un futur que es presumeix elèctric, en consonància amb la passió amb què parla. Al seu canal de Youtube tenim l’oportunitat de conèixer millor a Chim. Des d’allà va relatar el dia a dia del confinament i és al seu canal on trobem autèntiques perles,com quan explica, al costat dels seus pares, perquè va decidir deixar la carrera de Psicologia per estudiar Comunicació Audiovisual, un gir dràstic que sembla molt prometedor.
Pregunta: Explica’ns com neix el projecte De Madrid al suelo
Resposta: De Madrid al suelo neix de la necessitat de trobar un buit en la indústria. Estem cansats de veure cinema i sèries en relació a l’etapa de l’institut o, fins i tot, de l’etapa laboral, però mai hem vist sèries que es situïn al mig de les dues etapes. Just en el moment en què acabes de sortir de batxillerat i has de començar a construir la teva vida pràcticament sol. Si a això li sumes mudar-te a una nova ciutat, tens una autèntica bomba de rellotgeria. Els cinc que formem part del projecte, d’una manera o d’una altra, hem viscut aquesta etapa, així que ha estat fàcil connectar.
P: He vist que ets guionista i ajudant de direcció en De Madrid al suelo, ¿com ha anat el treball en equip i el repartiment de tasques?
R: Exacte. He format part de l’equip de guió des del començament del projecte fins a l’elaboració de tots els capítols. No obstant això, el fet de ser ajudant de direcció va ser una mica per cobrir buits. Sabíem que per fer un crowdfunding necessitàvem alguna cosa que mostrar, així que ens vam plantar al mig d’un parc preciós de Madrid amb els actors per gravar una mena de teaser. Jo em vaig demanar ser ajudant de direcció, però de cara a l’elaboració de la sèrie el meu pla és seguir formant part del “showrunning”, és a dir, ser director creatiu de la primera temporada al costat dels meus companys i, si tot encaixa, dirigir un dels capítols.
El repartiment de rols ha estat força fàcil. Celia Castillo, Pilar Navas i jo vam escriure la sèrie mentre que Borja Martínez i Miguel Martí s’han ocupat de la part més tècnica. Per gravar el teaser vam fer una mica tots de tot, però de cara a que surti el projecte, ja podrem formar un equip competent que ens ajudi. Fins ara ho hem fet tot nosaltres! Ha estat una bogeria que tornaria a repetir sense cap dubte.
P: Heu obtingut els 16.000 euros necessaris per llançar la sèrie a través de crowdfunding, ¿ho esperàveu?
R: En les primeres hores vam recaptar gairebé 4.000 euros, t’imagines? Nosaltres no ens ho podíem creure. Recarregàvem la pàgina i entraven 100 euros. Amb les coses com estan! Crec que la gent ha connectat amb el producte, perquè tenim milers de missatges de gent dient que se senten representats, que estan o han estat en aquesta etapa de la vida. Però també hem rebut missatges dient-nos que és molt valent el nostre gest. Al principi no teníem res, només una xifra molt molt ambiciosa. Els nostres amics ens miraven amb il·lusió, però sé que en el fons pensaven que era molt difícil. Però aquí estem, la gent ha cregut en nosaltres i ara tenim una responsabilitat gegant: fer la sèrie que tenim en els nostres caps.
P: ¿Com va ser la teva arribada a Madrid procedent de Marratxí?
R: És una cosa que es relata també en la sèrie. Al principi, quan escoltes o veus històries que ocorren aquí sembla que Madrid tingui poc que envejar-li a ciutats com Nova York o Los Angeles. Tot es cou aquí. Abans, fa 6 anys també, però no tantíssim com ara. I sí, vaig arribar il·lusionat i els primers dies van ser com un parc d’atraccions, però t’acostumes molt ràpid a aquest ritme de vida i, òbviament, té les seves coses xungues. Però Madrid és terriblement addictiva. Té alguna cosa que és gairebé indescriptible. Jo ja m’he fet a viure aquí, però crec que estaré tota la meva vida a cavall entre les dues. Jo a Mallorca no la canviaria per res: la seva pau, la seva qualitat de vida, la meva família. Però sempre puc tornar. És genial estar enmig de les dues.
P: Has vist a molta gent assentar-se a Madrid, fins i tot triomfar, però no tots ho aconsegueixen.
R: Conec molta gent que ha hagut de tornar-se. Jo he tingut èpoques molt, molt dolentes en les quals, sense el suport dels meus pares, mai podria haver assumit les despeses. Madrid és cara, cada vegada més. Jo he tingut sort, però hi ha un gran percentatge de la gent que no la té.
P: ¿A què t’agradaria dedicar-te en els propers anys?
R: Jo em vaig mudar a Madrid amb la intenció d’estudiar Comunicació Audiovisual. De la carrera no vaig treure a què volia dedicar-me, però sí a què no. Vaig tocar moltíssims pals i vaig veure quins no m’agradaven. Després em van fitxar per JajaShow, a Disney Channel i vaig descobrir que el món davant de la càmera era esgotador. I, no obstant això, jo crec que des de sempre el que he volgut és escriure. Fa un any vaig començar a estudiar un màster de guió a l’Escola de Cinema de Madrid i ara estic a les totes amb De Madrid al suelo. I crec que això és lo meu. M’encantaria poder dedicar-me a això en un futur proper. I a saber. Sóc una persona molt canviant, potser demà em puc tornar boig pel doblatge, però sé que sempre estarà relacionat amb el món audiovisual.
P: Vas explicar al teu canal de Youtube el dia a dia del confinament, ¿vares veure clar des del principi que havies de fer-ho?
R: Va ser d’aquelles coses que arriben com un pressentiment. Tampoc me les vull donar de Aramís Fuster, vull dir, vam veure la situació a Itàlia i ja començava a dir-se que això anava a ser igual. No obstant això, jo, que tinc el meu canal de Youtube com un diari personal vaig dir: “Alerta, això té pinta de ser una història que voldré recordar”. I em vaig posar a gravar. Per això tinc la sort de tenir tot el procés en vídeo. Amb els seus pros i contres.
P: ¿En què t’ha ajudat la teva formació en Comunicació audiovisual a l’èxit del teu canal a Youtube?
R: Doncs no m’agradaria quedar molt prepotent en això, per favor, que se m’entengui bé, però en pràcticament res. Jo tenia canal abans d’entrar a la carrera i, quan vaig sortir d’ella, tenia els mateixos coneixements en fer vídeos que quan vaig començar. Crec que té cert encant això de pensar que tot el que he après pel que fa al de fer vídeos ho he après de forma autodidacta, però és cert. Des dels 8 anys editava vídeos a un Windows 95 amb programes més avançats que els que em mostraven en la carrera.
P: ¿Què opines de la mala premsa de Youtube?
R: Estic una mica cansat d’escoltar el mateix discurs en contra de Youtube. Entenc el punt, hi ha molt penjat solt, però també hi ha molt creador que darrere de cada vídeo ha de guionitzar-lo, gravar-ho amb qualitat, amb tot el que això implica (coneixements d’il·luminació, d’enregistrament, etc.) editar de forma atractiva, compartir amb les seves estratègies de màrqueting en totes les seves xarxes, mantenir als seus seguidors, etc. Tot per al que una productora necessita, de vegades, a dues o tres persones dia a dia treballant. És la constància, el carisma i la sort el que et fa créixer. No tothom pot i el que ho aconsegueix i es manté, és perquè s’ho mereix, no tinc cap dubte. A mi em va costar moltíssim, duc des de 2012 fent vídeos i la meva xifra encara és ridícula en comparació amb altres canals, però jo estic molt orgullós, per això per a mi és un èxit.
P: Ets un youtuber amb molts de seguidors, ¿vius d’això?
R: Què va. Malauradament no visc d’això ni de bon tros. De fet, aquest mes fent un nombre de visites de 120.000 no tinc ni per anar a al cinema amb crispetes. Això es deu al fet que poso música amb copyright en la meva vídeos i me’ls desmonetitzen, però fins i tot monetitzant-los no podria pagar el lloguer de casa meva.
P: ¿On vius a Marratxí i què trobes a faltar de Mallorca?
R: Jo sempre he viscut al Pont d’Inca, una zona tranquil·líssima i envoltada de verd i passejos genials. Això és un altre rotllo. No té res a veure amb Madrid. Tot va molt més a poc a poc, tot segueix igual i alhora no. La tinc idolatrada, ho sé, però és que tinc un afecte especial per aquest lloc i per la seva gent. Trob a faltar les revetlles d’estiu, les torrades de sobrassada i els pambolis a la fresca, però m’he de conformar amb viure’ls molt de tant en tant. Vinc com a mínim un cop cada tres mesos, al menys aquest era el pla fins a la pandèmia. Ara intento escapar-me quan puc (i em deixen). No obstant això, ara ve un nou membre a la família (el meu nebot Erik), així que caldrà forçar les voltes a casa molt més.
