L’associació Dones de Marratxí ha nascut formalment enguany, però va gestar-se el 2021 quan un grup de dones del poble es va adonar que a Marratxí no hi havia activa una associació de dones. La participació d’algunes d’elles en el Moviment Feminista de Mallorca va donar l’espenta definitiva per constituir Dones de Marratxí. “Som un grup heterogeni de dones de Marratxí, i com a feministes, unides per a lluitar contra qualsevol tipus de violència, explotació i discriminació cap a la dona volem oferir un espai segur per a totes les dones del municipi, per a donar-nos suport i acollida, a més d’un espai de formació i enriquiment personal”, explica Petra Amengual, portaveu de Dones de Marratxí.
De moment, són una trentena de sòcies i tenen en comú la preocupació per la violència masclista i per la discriminació de les dones. Volen “actuar i conscienciar localment per a aconseguir el canvi en el redol més proper”. Agraeixen l’ajuda de les regidories d’Igualtat i Participació Ciutadana en la seva constitució i esperen presentar oficialment l’associació, ara que ha millorat la situació sanitària, i organitzar xerrades, conferències i tallers “per tal de poder formar-nos i enriquir-nos entre nosaltres”, conta Amengual.
Estan organitzades per comissions de treball per tal de poder assolir els objectius a través de diferents àmbits:
- Formació i feina.
- Salut, ecologia i qualitat de vida.
- Sexualitat.
- Coeducació.
- Criança i maternitat.
- Campanyes de sensibilització i visibilització.
- Ajuda a sobrevivents de violència masclista.
- Activitats i propostes pel municipi.
Dones de Marratxí reclama, més enllà de polítiques concretes, una perspectiva feminista global. “La infància ja ha de créixer amb una visió igualitària i justa per tal de no caure en el masclisme i la discriminació i abús cap a les dones”. Una visió que també reclamen en la justícia, la medicina o els mitjans de comunicació. “En el camp del periodisme també és necessària la perspectiva feminista, per tal d’evitar titulars esbiaixats, si no masclistes i/o sexistes. Totes hem hagut de llegir per exemple “la dona de (insereixi el nom de qualsevol futbolista aquí) treu disc nou, com si “la dona de” no tingués nom pobreta. La nostra invisibilització és palesa dia rere dia. I no només això sinó també la nostra objectivació, i el fet que se’ns valori en funció de les coses que fem o som pels altres: esposa de, mare de, filla de, etc.”, explica Petra Amengual.
Incideixen en què és necessari que s’inclogui la visió feminista en tots els àmbits. “Que la societat sencera es posi les ulleres morades. No som un col·lectiu oprimit, som la meitat de la població mundial, que històricament hem estat oprimides, violades, mutilades, esclavitzades, explotades, discriminades, silenciades, esborrades de la història”, asseguren.
Consideren clau no abaixar la guàrdia ni aturar de reclamar i reafirmar drets que es donen per consolidats. “Els rols sexistes encara són patents, des de la roba, les joguines, etc. fins a les carreres universitàries i oficis, i els trets de personalitat, i sabem que és molt difícil lluitar contra una indústria tan potent com la publicitat o la moda”, afirma la presidenta de Dones de Marratxí.
L’associació marratxinera convida a actuar a petita escala fins a aconseguir la igualtat total i posen exemples. “No riure bromes o acudits masclistes, assenyalar comportaments masclistes, no ser còmplice reenviant un vídeo íntim, no explotar sexualment cap dona, ni veure’ns com a objectes, sinó com a subjectes”.
Reconeixen que en els darrers anys s’han donat passes endavant, però alerten de l’anomenada ‘bimbolla morada’. “El capitalisme i el patriarcat s’avenen molt bé i s’alimenten l’un a l’altre. Així que en els darrers anys hem vist un ‘purple washing’ massiu. No només partits polítics i empreses s’apunten al carro de la igualtat i un dia a l’any ho tenyeixen tot de morat, i es volen posar al capdavant de la pancarta el dia de la manifestació, quan la resta de l’any se n’obliden de les dones”, conclou Amengual.
Recorden que el més important és la igualtat en la vida real, no en les xarxes socials. “Fa uns anys les manifestacions foren més nombroses i és cert que gràcies a les xarxes sembla que el poder de difusió és més potent, però el que realment compta és l’acció directa i molts cops sembla gairebé impossible augmentar l’assistència i la implicació de la gent, ja que estam anestesiats fent activisme de sofà a través de twitter”, conclou la presidenta de Dones de Marratxí.
