Ubicat al camí de Son Ametller i conegut com Son Blanc, l’actual cementeri municipal té registres des de l’any 1911, si bé hi ha algunes tombes que daten de finals de segle XIX. El cas és que fins a principis del segle XX, els difunts eren inhumats en un antic cementeri de Sant Marçal, concretament en uns terrenys propietat de la família Cotoners, que havien estat cedits a l’Ajuntament. A dia d’avui, en aquest espai, que és propietat de l’Església, hi ha enterrats membres de la mateixa nissaga.
Una vegada acabada la cessió d’aquesta família, l’Ajuntament va tenir necessitat de dotar per a la població un cementeri municipal, de titularitat pròpia. Així es va fer realitat el cementeri de Son Blanc. Com a curiositat, hem de saber que disposar de la concessió municipal per als terrenys per poder-hi construir una tomba tenia un cost (així consta en el registre) de 15 pessetes. Avui, són uns quants milers d’euros…
Fins als anys cinquanta, els taüts eren traslladats amb un carruatge fúnebre tirat per un cavall des del domicili respectiu fins al mateix cementeri. Aquest carruatge hi roman exposat en les mateixes dependències.
A tot això, s’ha de significar un extracte de l’acte del ple municipal de setembre de l’any 1971 que diu textualment, i escrit a mà: “Se destina a solar clasificado para los no católicos en el cementerio de Son Blanch, situado a la derecha entrando, cediendo a perpetuidad uno de ellos a la solicitante xxx”. Aquest acord es va prendre una vegada l’Ajuntament havia obtingut els pertinents permisos de l’Església i del Ministeri de Justícia.
Al llarg de la seva història, el cementeri ha vist dues ampliacions. La primera va ser arribar el 1976. La segona va ser executada en dues fases, per l’elevat preu de la inversió (segons detalla l’acte de ple municipal): les obres es varen adjudicar en primera instància el 1979 i es varen iniciar el 1982 per a la primera fase i a mitjan anys noranta en la segona.
En aquella època, hi va arribar a haver un autèntica eclosió de peticions de nínxols: hi havia moments que la llista d’espera arribava a 500. També va ser devers l’any 1980 que es va construir la capella, de la qual cada cert temps es fa el manteniment. Des del 1985, el fosser és Josep Valera.
Obres de millora
Els mesos d’estius operaris de l’Ajuntament han fet feina per millorar l’aspecte del cementeri. “S’ha suprimit la vegetació antiga i en mal estat i l’hem substituïda per gespa natural i per grava, amb la qual cosa l’aspecte ha millorat i també es propicia estalvi d’aigua”, explica el regidor de Serveis funeraris, Andrés Campuzano.
Campuzano subratlla igualment que l’Ajuntament també ha fet gestions per tal que les famílies que ho vulguin disposin dels columbaris per deixar-hi les urnes amb les cendres dels seus difunts. El cost és de mil euros per a una concessió de 50 anys. Igualment, també s’està habilitant una part de la instal·lació per a unes 25 noves tombes.
El cementeri municipal té, com és obvi, una data marcada com a clau en el calendari. És l’1 de novembre, el Dia de Tots Sants, en què devers 3.000 persones hi passaran per recordar els seus difunts.
