Miki Jaume assegura que l’esperit del 78 roman en Trui i que el seu objectiu continua sent aconseguir les millors experiències i espectacles que agradin als espectadors. Reconeix que l’apocalipsi cultural derivat de la pandèmia ha estat molt dur, “com per a tota la humanitat”, assegura, però el Grup segueix en peus i confiat a recuperar els nivells prepandèmia. I sempre des de la seva seu de Marratxí, un lloc estratègic per a les seves operacions. Miki Jaume aprofita l’entrevista per expressar el seu desig que Marratxí compti en un futur amb un espai multicultural per a realitzar concerts i teatre.
-Qui va fundar Trui, i què queda d’aquell esperit inicial del bar Trui de 1978?
A la fi dels 70, l’ADN va començar a circular en un petit cafè teatre de Palma on Miguel (el meu pare) era el barman i la meva mare (Francisca) preparava els “pa amb olis”. L’energia que es va engendrar en el cafè teatre, gràcies al públic que assistia i la valentia dels meus pares, el van convertir en el “Trui Club de Jazz”, per la qual cosa em diuen persones que van viure aquesta època el bar va ser únic, va ser el naixement d’una cosa molt especial a l’Illa. Cal reconèixer que allí van arribar a assistir personatges icònics de l’illa i artistes com Ray Charles, Oscar Peterson, Check Becker, Paco de Lucia, Aldi Meola, Tete Montoliu, Bonet de Sant Pere, Xesc Forteza, Joaquín Sabina, Tomeu Penya i un llarg etcètera.
Poc després es van embarcar a realitzar grans produccions que van marcar l’esperit actual. La primera producció fora del cafè teatre va ser en el Teatre Principal de Palma amb Tete Montoliu, Sonny Stitt, Bill Giles i Herbie Lewis. Posteriorment, es van enfrontar a un gran concert en el coliseu balear (plaça de toros) amb el mestratge de John Maglaulin, Aldi Meola i Paco de Lucía. Només nomenar aquests noms i aquestes experiències em fan accelerar el pols, i reconec que han fet història marcada a Balears i en les retines de les persones que van poder assistir a aquests concerts. Això és innegable!
-Parla’ns sobre les diferents divisions de negoci de Trui i del seu pes en el grup.
L’empresa Grup Trui s’ha anat construint al llarg dels anys a base de treball, de manera sòlida i constant. Actualment, les seves divisions de negoci són: Trui Espectacles, que és la promotora de concerts i esdeveniments, Trui Audiovisuals, lloguer d’equips tècnics de so, il·luminació, vídeo i instal·lacions elèctriques en esdeveniments, Trui Estructures, lloguer d’estructures per a esdeveniments com són carpes, escenaris, tarimes, mobiliari, Trui Artists & Hotels tenim el departament amb un gran elenc d’artistes i xous per a les programacions d’Hotels i establiments turístics, Trui Service To Mice, que és l’àrea per a donar servei a les agències dels esdeveniments reunions, incentius i esdeveniments corporatius i després ja entrem en la gestió d’espais i recintes, on principalment i en l’actualitat estem amb Trui Teatre, com el teatre de programació estable d’interior i amb Trui Son Fusteret com a recinte líder en esdeveniments d’exterior de mitjà i gran format
-Trui ha crescut i s’ha diversificat molt, quins són els vostres pròxims reptes?
Continuar sent líders, fidelitzar més clients, abrigallar a l’equip humà, continuar professionalitzant l’empresa. Però el compromís més gran és aconseguir les millors experiències del públic i del client, aquest és el camí.
-Com evolucioneu d’un petit bar per a melòmans a una empresa de grans espectacles?
Perquè aquesta màgia són els meus pares i part de l’equip humà que ha estat amb ells durant tants anys, a força de donar confiança, reforçar aliances i donar garantia. Són més de 43 anys treballant en una illa amb un segell anomenat Trui. Jo crec molt en el karma i si fas les coses amb cor, esforç i sinceritat sempre recolliràs bons resultats.
-Quina generació treballa actualment en Trui, continuareu sent una empresa familiar?
Actualment, estem fent feina els meus germans i jo. Lorenzo Jaume com a gerent del Grup; la meva germana Magdalena Jaume com a directora de Comptabilitat i Administració. I jo com a gestor d’espais i de produccions. Els nostres pares continuen vigilant entre bastidors, encara que haig de dir que la nostra mare Francisca com a protectora segueix més damunt i el nostre pare sempre ha estat el guia que ens marca la direcció. El futur continuarà sent una empresa familiar, no ho dubt, per sort tenim uns valors de família molt forts, els germans ens emportem molt bé i tenim perfils molt diferents, fem un gran equip.
-Pots parlar-me de les grans xifres de Trui: empleats, nombre d’espectacles, capacitat tècnica, etc.
Les xifres sempre són dades que un pot tenir més o menys en compte, encara que certament una empresa subsisteix per les xifres. El més important és el dia a dia i cal reconèixer que les xifres d’aquests últims temps han estat molt dures, tot a negatius importants i buscant únicament la subsistència de l’equip humà i de l’empresa. Ara estem amb 75 treballadors en plantilla en el grup, donem treball a més de 2.000 treballadors del món de l’espectacle a les Illes, realitzem uns 1.400 serveis a esdeveniments, organitzem com a empresa uns 75 esdeveniments propis i pels nostres esdeveniments/recintes passen més de 600.000 espectadors a l’any. Veurem com recuperem l’activitat aquest 2022 i tornem a aquestes xifres que he exposat o fins i tot superar-les, treballarem per a això.
-Quines han estat les decisions clau de Trui al llarg dels anys?
En la vida d’una persona o d’una empresa hi ha decisions importants que marquen un canvi, però en 43 anys hi ha moltes per a nomenar-les. Encara que si personalment hagués de dir 3 decisions clau, nomenaria les següents: en primer lloc, organitzar el famós Festival Jazz de Palma de l’època, això va ser el gran impuls de l’empresa. En segon lloc, l’acord amb l’empresa Fires Service i duplicar l’estructura de l’empresa. I finalment, gestionar espais, des de la gerència de la Plaça de Toros en el seu moment i en l’actualitat gestionar els recintes com Son Fusteret i l’espai Trui Teatre.
-Com us ha afectat la pandèmia i tantes restriccions durant tants mesos?
Moltíssim, però com a la majoria de la humanitat. L’activitat es va parar en sec i es van viure moments molt complicats. Durant una tempesta com la que hem viscut t’adones de quines persones valen la pena confiar i tenir convivència. En moments tan crítics es desperta el millor i el pitjor de cada persona. Una vegada passat tot, surts més reforçat, orgullós i content d’amb qui continues navegant.
-Què heu après gràcies a la pandèmia?
Moltes coses, no buscar la quantitat sinó la qualitat, no buscar el volum sinó la solidesa, agrair als companys de viatge i intentar simplificar els processos, la vida és prou complicada perquè damunt mirem de complicar-la més.
-Creus que aquesta temporada reprendreu els nivells de 2019?
Perquè no estic del tot segur, té tota la pinta a fins i tot pot semblar que millor, però la realitat es veurà a final d’any. Enguany ha de ser un any de recuperació, i esper que el 2023 sí que sigui un any de consolidació i projecció.
-Com és el públic mallorquí, té alguna particularitat?
He, he, he, els mallorquins som els millors, per això som mallorquins! Ador les Illes, soc un boig de les Balears i dels mallorquins, però sí, tenim el nostre. Si hagués de dir una cosa general, és que sempre sembla que el que ve de fora sigui millor que el nostre, i la realitat és que els mallorquins hem demostrat moltes coses perquè dubtem de nosaltres mateixos.
-Quin és l’espectacle que més t’ha marcat?
Buf, doncs molts. El que té de bo el nostre treball és que cada esdeveniment té la seva peculiaritat, cada artista té les seves característiques. Sorpreses m’he emportat moltes, tant alegries com decepcions. Però si de veritat hagués de nomenar una anècdota concreta, seria el supergran concert d’Alejandro Sanz amb 25.000 persones en l’Hipòdrom de Son Pardo que l’Ajuntament de Palma d’aquell moment estava posant problemes per a fer-lo. Va haver-hi manifestacions davant de l’Ajuntament, va haver-hi una revolució, però al final es va obrir el teló i el gran Alejandro Sanz va pujar a l’escenari i va dir textualment: “Bona nit, Mallorca, aquest concert es duu a terme per la valentia i els collons d’un home que es diu Miguel Jaume, i que gràcies a tots els assistents serà una nit inoblidable per a la història”, i així va ser.
-Quin avantatge competitiu té Trui respecte a altres empreses de l’illa o peninsulars?
Nosaltres treballem a les Illes, a Balears. Mai sortim fora perquè per a nosaltres no té sentit. La nostra força i estructura està aquí a les Illes. Competència hi ha molta i és bo tenir-la, però segons com els miris poden ser els teus majors aliats i col·laboradors. La paraula competència la vull llevar del meu diccionari, el que és competència el vincul més amb la paraula enemic: són persones o empreses que fan coses amb mala fe, amb mala sang, aquests són enemics i tristament algun hi ha, però allà ells, la vida és molt bonica per a malgastar-la amb males energies.
-Què demanaríeu a les administracions per a impulsar el sector cultural?
Doncs que tinguin en compte a les empreses mallorquines, que tinguin en compte la sostenibilitat anual i els que donem ocupació i activitat durant tot l’any. Ah, i major comunicació!
-Per què vau fixar la vostra seu a Marratxí?
La premissa principal va ser la ubicació, molt connectada amb l’illa sencera i prop de la ciutat de Palma. Estem molt a gust aquí! No sabem què passarà en el futur, però de moment aquí estem molt bé i personalment esper seguir molts anys.
-Quina és la vostra relació amb el municipi, què destacaries en l’àmbit cultural?
La relació amb l’Ajuntament de Marratxi és molt bona, encara que sempre vols més. Un somni seria arribar a albergar en el municipi un espai multicultural per a fer concerts, teatre, trobades de petit i mitjà format. Això seria genial.
