El 14 de desembre de 2019 es va celebrar la inauguració del Parc Museu Ferroviari de Marratxí, construït al llarg dels darrers anys pels integrants del Club Ferroviari Vaporista de Mallorca (CFVM) en uns terrenys de 25.000 m2 a Es Caülls. El nou recinte pretén ser un reclam tant per a residents i turistes i també per als centres escolars, al mateix temps que reivindica la importància i el significat del tren a Mallorca.
Aquests terrenys els va obtenir l’entitat a través d’un concurs públic de l’Ajuntament, que els els va atorgar per un període de vint anys, renovables. A dia d’avui, el consistori es fa càrrec del pagament de la llum, l’aigua i l’assegurança i del desbrossament del terreny. Més enllà d’aquestes ajudes puntuals, els 30 membres del Club han estat els encarregats de fer o restaurar les locomotores i els vagons, d’elevar ponts o construir túnels, de construir l’estació o de fer vies de doble ample…, a més d’aportar els fons necessaris per al finançament.
“Cinc persones amants del modelisme tripulat i amb coneixements de mecànica vàrem constituir l’any 2000 el Club Ferroviari Vaporista de Mallorca , amb la idea de recuperar i restaurar diverses peces ferroviàries i industrials del patrimoni insular, i d’impulsar aquesta afició, que arrenca a altres parts del món a mitjans del segle XIX”, explica el president de l’entitat Roberto Rueda, enginyer de formació.
“Aquesta promoció del tren i del món ferroviari -continua- és en l’origen mateix del modelisme. És a dir, nosaltres feim feina per tal que la gent gaudeixi del resultat. Vàrem obtenir aquest solar verge i l’hem anat articulant en base a moltíssima feina feta sempre amb moltes ganes i voluntat. Hem de pensar, per exemple, que l’orografia és complicada, amb desnivells de més de cinc metres, la qual cosa ens ha requerit moltes hores de feina”.
Els membres de l’associació no mostren la seva satisfacció per la realitat del nou recinte. “Amb la inauguració del Parc Museu, es pot dir que hem aconseguit el nostre objectiu. I avui podem dir amb orgull que el nostre és dels millors parcs ferroviaris no només d’Espanya sinó també de tot Europa, amb 1.200 metres de vies, en doble ample, en un recorregut que inclou estació, ponts, túnels i tots els detalls que troba un passatger del tren convencional. De fet, els paràmetres de funcionament són exactament els mateixos”.
El nou recinte romandrà obert per al públic els dissabtes, amb entrada gratuïta. “Només rebrem un donatiu de 2,5€ a aquelles persones que vulguin fer un viatge en el tren”. Els ingressos obtinguts es dediquen exclusivament per al manteniment i desenvolupament del Parc, ja que els socis no perceben cap remuneració i, en canvi, sí que aporten les quotes anuals.
La idea del Club Ferroviari Vaporista és que, d’aquí a dos anys, s’ampliï el recorregut en 800 metres addicionals. La resta de dies podrà obrir per a visites guiades per part de les escoles, prèviament concertades.
Passat-present-futur del tren a Mallorca
Per al president del CFVM, “el ferrocarril a Mallorca va suposar un avanç importantíssim des del molts punts de vista: va permetre la connexió entre moltes poblacions de l’illa, que fins llavors estaven desconnectades o ho estaven només a través de carruatges. D’altra banda, el tren va permetre l’exportació de mercaderies, amb l’impacte econòmic que aquest fet va tenir. La primera línia (Palma-Inca) es va inaugurar el 1875 i, progressivament, es varen anar implantant línies fins a tenir uns 300 quilòmetres de via fèrria al llarg de l’Illa. Desgraciadament, la major part es varen perdre i, el que és pitjor, sense possibilitat de recuperació en la majoria dels casos. En aquest sentit, el boom turístic dels anys seixanta, tan important per a l’economia de l’illa, va ser, paradoxalment, un punt d’inflexió en negatiu per al ferrocarril, ja que els turistes volien arribar a totes bandes, i això només era possible amb el cotxe”.
En termes de present, Rueda diu que “el tren és una alternativa real a la mobilitat dels cotxes, l’hem de tenir molt en compte des del punt de vista ecològic i de respecte al medi ambient”. I, pensant en el futur, explica que, a Mallorca, hi ha una paraula clau que l’explica: “Inversió, inversió i inversió”. I aclareix que, en tot cas, “el ferrocarril, com tot servei públic, sempre serà deficitari, però absolutament imprescindible”.
El nom de l’estació:
“Vàrem tenir molt de debat a l’hora d’elegir el nom de la nostra estació. Com que el nostre municipi es compon de diversos nuclis amb noms distints, i a fi d’evitar antagonismes, vàrem decidir posar-li com a nom Marratxinet, com l’entranyable pedania mare de Marratxí, i que a més és de petit tamany, com la nostra estació”.
La locomotora de vapor
La locomotora de vapor Landaluce és un dels elements estrella del Parc Museu. Data de 1919, quan va ser construïda per la Balwin Locomotive Works, aleshores la fàbrica ferroviària més gran del món. Va ser la sisena d’un total de deu que havia encarregat Minero Siderúrgica Ponferrada. Va estar activa al llarg de 62 anys, arrossegant trens de fins a 700 tones de material, i va completar 2.408.391 quilòmetres, distància que equival a donar la volta a la Terra 60 vegades.
Per la seva semblança amb algunes de les avui desaparegudes locomotores mallorquines, l’any 2004 el Club Ferroviari Vaporista la va recuperar i la va traslladar fins a Mallorca. Els seus membres la varen desmuntar per complet per tornar-la a construir i deixar-la preparada (a falta de la caldera i l’enllaç amb la línia de SFM que passa a pocs metres) pel seu funcionament.
