Durant el segle XVIII, també conegut com segle de la Il·lustració o de les llums, s’enceta un nou concepte d’educació entesa com a base de la futura societat. Entorn aquest moviment de reformisme europeu, encapçalat per autors com Jean-Jacques Rousseau, al llarg del segle XIX es comencen a definir les pautes per configurar un nou sistema escolar. I és que fins aleshores l’analfabetisme suposava un greu problema, amb xifres que superaven més d’un terç de la població espanyola. Finalment, a principis del segle XX es durà a terme una reforma pedagògica arreu de tota Europa.
A Espanya, per primera vegada es parla d’ensenyament obligatori i arquitectures apropiades a aquest fi, on l’Estat es compromet a la creació d’uns pressupostos específicament destinats a la creació d’edificis escolars. Així, la lluita contra l’analfabetisme es converteix en una qüestió d’Estat. El govern obliga a cada ajuntament a construir i conservar les escoles de primer ensenyament. Per a tal comesa, es crea la Comissió de Construccions Escolars a nivell provincial i s’engega la construcció massiva a partir d’unes pautes generals ben definides.
Com bé recull Jaume Mayol, arquitecte i investigador de l’arquitectura escolar de Guillem Forteza, en el cas de Mallorca, en un context de modernització de l’illa esdevingut a principis del segle XX fruit del Regionalisme mallorquí, s’impulsa i es reclamen noves escoles on s’apliquin aquests últims corrents europeus. En aquest marc el pedagog Joan Capó, el mestre d’escola i inspector Fernando Leal i l’arquitecte Guillem Forteza, nomenat el 1921 Arquitecte Director de Construccions Escolars de l’Estat, duen a terme dita tasca i, seguint els models fixats per la Oficina Técnica de Construcción de Escuelas del Ministerio, possibiliten la construcció de 126 projectes escolars arreu de les illes, representant així la major part de l’escolarització de les Balears.
A Marratxí, l’Ajuntament s’encarregarà de construir, almanco, una escola a cada un dels quatre nuclis de població principal del moment: Pla de na Tesa, Pont d’Inca, Sa Cabaneta i Pòrtol. Entre el 1927 i el 1933 es duran a terme totes aquestes noves edificacions. El primer projecte que es realitza és el Grup Escolar Unitari al Pla de na Tesa, el maig de 1927. Es conformarà com una escola unitària per a nins i nines, amb dues aules idèntiques separades per sexes i amb una mestra per a les nines i un mestre per als nins. D’estil regionalista, es defineix per seguir els principis d’arquitectura moderna, on forma i funció van de la mà. Destaquen aspectes com l’òptima il·luminació, les estructures higièniques, la bona orientació o l’abaratiment dels costos de construcció a partir d’una arquitectura senzilla, compacta i austera, on els pocs motius decoratius s’utilitzen exclusivament per dignificar l’accés a l’edifici. Amb tot, el 1929 s’inauguren la majoria de noves escoles a Marratxí, suposant així una gran fita en la millora educativa i en l’evolució cap a una societat millor.
