José Manuel Valverde Rubio, president del Col·legi de Metges de les Illes Balears, va néixer a Madrid a 1956, però viu a Mallorca des de 1983, raó per la qual confessa que se sent plenament mallorquí. “A jo em treuen de Mallorca i m’ofegue”. Valverde és metge de família al centre de salut de Martí Serra des de 1992, lloc des d’on ha atès a miles de pacients i des d’on ha vist crèixer Marratxí “fins a l’infinit”. En el darrer any ha vist com la sanitat pública ha respós “amb gran flexibilitat” a una crisi sanitària inèdita en un segle.
-Com van viure al centre de salut l’arribada de la pandèmia i com s’han adaptat durnat tant de mesos a una situació tant anormal?
Un dijous ens van comunicar que al següent dilluns las consultes passaven a ser telefòniques. La veritat és que no va ser gens fàcil. Va ser molt complicat perquè no disposaven de línees telefòniques ni tampoc de telèfons i van haver d’emprar els nostres telèfons personals per contactar amb els pacients. Tampoc no hi havia material de protecció per protegir els pacients i els professionals. Passats els primers dies, van començar les consultes pressencials. La veritat és que mai no hem treballat tant. De fet, mai no havia treballat una Setmana Santa fins la de l’any 2020. Hem estat funcionant de forma mixta, tant de forma telefònica com de forma pressencial.
Recuperat el funcionament normal de consulta, es continuen perdent cites perquè el pacient no s’hi presenta
Passats els mesos, ara ja comença a haver pacients que demanen cita i no venen al centre de salut, i gent que ve només per demanar una recepta o uns resultats, supós que és questió de temps fins que hi hagi una directriu. La veritat és que les cites que es perden distorsionen molt el servei. Es perden entre un 15% i un 20% de les cites tant en atenció primària com en atenció especialitzada perquè la gent no es presenta a les consultes.
Com avalua el centre de salut de Martí Serra i el comportament dels pacients durant la pandèmia?
Globalment els pacients s’han portat de forma magnífica, estic molt content amb ells.
La pandèmia ha suposat un abans i un després en l’atenció telefònica, una modalitat d’atenció que fins ara semblava impensable
Sí, però ens hem quedat en la consulta telefònica i no hem arribat a la consulta telemàtica. Ens hem perdut una oportunitat perquè amb una càmera i un micròfon i veient la cara del pacient es podria haver arribat molt lluny. No parlam de tots els pacients, però si podria haver-se emprat per una part dels pacients.
Com estan els professionals sanitaris després d’una crisi sanitària tant perllongada?
Estan cansats i enfadats. El reconeixement per part de la societat es nota cada dia. Hem sentit molt més el suport de la societat que de les autoritats sanitàries. Encara avui no hem vist ni un euro de les promeses que es varen fer. Inclús una pujada que es va fer a nivell nacional no s’ha aplicat a nivell autonòmic.
Com valora el ritme de vacunació?
Com la vacunació va començar per la gent de més edat, al principi semblava que a les Balears estaven endarrerits al no tenir una població tant envellida com a altres comunitats. Però ens hem anat posant al dia. L’altre dia vaig estar al poliesportiu Germans Escales i la veritat és que funciona com una màquina, no es perd un minut, és una meravellla. Sabien que en quant hi hagués vacunes, estaven preparats per fer-ho.
Quines debilitats sanitàries ha evidenciat la pandèmia?
No estaven preparats en abosolut. No hi havia cap pla ni organització ni tampoc hi havia mitjans. No hi havia mascaretres, ni EPIS, ni res. Encara record els videos que circulaven per transformar bosses de fems en EPIS, o fer mascaretes amb acetatos. Va ser tot molt cassolà. No estaven preparats, no hi havia cap entrenament en atenció telefònica. Probablement s’han comés errades però malgrat les errades la flexibilitat sanitària ha estat a l’altura.
Durant aquesta crisi sanitària s’ha reclamat amb més ènfasi un augment de personal i de plantilles, tant d’infermers com de metges
Les plantillles estan molt mermades. La precarietat i l’excés de professionals interins no vé d’ara. Cada estiu ha estat molt difícil perquè no hi ha metges ni infermeres i això s’ha vist molt durant la pandèmia. I el problema és que no hi ha una solució a curt termini. Tenim una universitat però no basta perquè el número de jubilacions està molt a prop del número d’incorpracions. I en un futur serà pitjor perquè tindrem una merma de 200 o 300 professionals cada any.
Per què no s’ha previst el reforç de les plantilles, tal com es fa a l’empresa privada?
El problema és que no hi ha d’on tirar. Es va deixar de substituir i la gent es va marxar i quan els necessites no estan. Amb la nova universitat i la capacitat de fabricar nous metges no basta perquè si surten 20 metges però es jubilen 60 i tampoc no conseguim que venguin metges a les Balears. En totes les comunitats hi ha deficiències i tothom tracta de fidelitzar als seus metges. Tenim una retribució per residència que és infinitament més baixa que a les Illes Canàries. La vida en Balears és molt cara, un Mir de priemr any guanya 1.200 o 1.300 euros i si ha de pagar 1.000 euros de lloguer és molt difícil que vullgui venir.
El Col·legi de Metges de les Balears ha estat molt crític amb el nou sistema d’elecció de places dels MIR.
Sí, perquè perjudica els MIR. Abans treies un número i miraves totes les places que quedaven en totes les ciutats d’Espanya. Ara tu ja no veus el que queda, si tu treus el número 1.400 hauras de demanar totes les places que queden, pero no veus quines places queden. És una elecció a cegues, te jugues la vida i la teva especialitat i és una loteria, estàs a a allò que digui la màquina. Els MIR estan molt enfadats, hi ha hagut manifestacions i han rebut el suport de l’Organització Mèdica Colegial i dels col·legis mèdics de tot Espanya.
Parle’ns de la sanció de sis anys de suspensió i 16 mil euros i de multa a un metge negacionista del covid que l’ha imposat el Col·legi de Metges de les Balears, una sanció exemplar que ha tengur molt de ressó a nivell nacional.
El procés ha estat llarg perquè ha de ser molt garantista i revisar si hi ha hagut incompliments de codi ètic i deontològic. Hi havia múltiples incompliments i sumant punts va sortir aquesta sanció. Era una persona que, a més, amenaçava amb denunciar-nos i dur-nos a la presó i reclamava la presència del Col·legi a debats televisius, però així era donar-li corda i visibilitat. Jo he rebut la felicitació de la resta de col·legis d’Espanya. Hi ha col·legis que estaven en processos paral·lels i que ens han demanat la documentació per servir-les de model per a casos similars.
Com valora l’atenció sanitària primaria de Marratxi?
Duc a Marratxí des de 1992. La població ha crescut infinitament. Tenim una ratio en aquest centre que bordeja els 2.000 pacients per metge, molt per damunt de les xifres que aconsella l’Organització Mundial de la Salut. I inclús estem per damunt dels centres de salut de les Balears, on la mitjana és de 1.700 targetes sanitàries que, a la vegada, estan per damunt dels 1.500 targetes sanitàries de la resta d’Espanya i de les 1.300 targetes que aconsella la OMS.
I com valora com a president del Col·legi la situació sanitària de les Balears
La creació de la Facultat de Medicina ha estat un avanç infinit per fabricar els nous propis metges. I el Col·legi va estar absolutament a favor. El 061 de les Balears ha estat un referent a nivell nacional i ha estat pionera en altres moltes coses a nivell hospitalari. Les Balears tenen el hàndicap del cost de la vida. Jo sóc de Madrid, però duc a Mallorca des de 1983. A jo em treus de Mallorca i m’ofegue. Vaig començar a Bunyola al 1983 i no tenia gairebé ni mitjans i, fins i tot, havia d’acabar prest perquè compartia la sala d’espera amb l’associació de ball de bot.
La sanitat privada a les Illes té un pes important, com valora la seva funció?
El pes de la sanitat privada és important a les Balears i això descarrega molt a la sanitat pública. Si aconsegueixes cita a la sanitat privada, estas deixant una vacant en la sanitat públic. A nivell d’atenció primària i de pediatria, la sanitat pública no té rival perquè no té mitjans ni la capacitat de la sanitat pública. La veritat és que mai no enfrontaria a la sanitat pública amb la privada. Estaríem molt més agobiats sense ells. La sanitat privada és un valor i hem d’aprofitar-la.
