Empreses que han dedicat i segueixen dedicant una part de la seva activitat a la fabricació de materials de protecció, organitzacions que no aturen de gestionar i repartir bens de primera necessitat, restaurants que han buidat les seves geleres i han mantengut encesos els fogons i forns per elaborar plats que encara avui ofereixen a famílies sense recursos, o particulars que han aportat tot el que han pogut per pal·liar les dramàtiques conseqüències d’una pandèmia que ha deixat a molta gent sense res de res. Marratxí ha demostrat la seva gran solidaritat durant més de 3 mesos i ho segueix fent sense esperar res a canvi. Hem recollit els testimonis d’algunes persones del municipi que s’han bolcat amb el seu treball i els seus recursos, encara que som conscients que constitueixen una petita mostra d’un gran col·lectiu.
“Jo tenia constància de les necessitats dels sanitaris i record que eren les 3 de la matinada del segon dia de l’estat d’alarma quan em vaig despertar i vaig adonar-me de que podíem ajudar des de la nostra empresa de confecció. Nosaltres som la segona generació d’una empresa que es dedica a fer vestits per a celebracions i tenim els recursos, que tot d’una vàrem posar a disposició de l’Ajuntament, de manera gratuïta i amb 16 noces que es varen quedar aturades de cop”. Així ens relata Joan Bestard, gerent i propietari de Confecciones Lola Moreno, com es va posar en marxa un procés que va fer possible protegir primer a sanitaris i després a treballadors de moltes empreses del municipi, en moments de gran precarietat i incertesa. “L’Ajuntament es va encarregar de proporcionar-nos el material adequat perquè nosaltres poguéssim confeccionar mascaretes, bates i vestits de protecció. Aviat vàrem tenir un patró amb l’assessorament de sanitaris i després de 4 ó 5 dies de proves començarem a produir, assegurant-nos que els “epis” compleixin amb tots els requeriments i amb totes les mesures higièniques aplicades al procés de confecció”, ens explica Bestard. “Va ser una feina en equip amb l’Ajuntament i a mi personalment m’ha canviat la idea que tenia de la política i els polítics, perquè he pogut constatar una vertadera preocupació pels ciutadans. A nivell empresarial també valor l’experiència, que tal vegada podria arribar a convertir-se en una nova línia de negoci”, conclou Bestard.
Francisca Mayol té el seu taller a Can Carbonell i es dedica a arreglar vestits. “Al principi vàrem haver de posar tant la feina com el material per fer mascaretes i bates de protecció, fins que dels mateixos centres de salut ens vàrem començar a entregar matèria prima. Vàrem estar 4 persones fent feina durant 2 mesos i a través del col·lectiu Moda Mallorca es va coordinar a molts voluntaris que vàrem arribar a fer fins a 60.000 mascaretes, més de 1.000 diàries. Els meus clientes també ens varen comprar teles i tothom s’hi va implicar, sense demanar res a canvi. Ara, segurament signarem un contracte amb l’IB-Salut”, ens avança Francisca amb satisfacció, sense deixar de destacar la gran solidaritat de centenars de voluntàries i voluntaris.
En els mateixos termes s’expressa Bel Mestre, presidenta del Casal Solidari de Marratxí: “Vull agrair a Dulcesol, Colonette, La Herramienta Balear, Euro Foods, ISMA 2000, Mercadona, Flor d’Ametller, Antonio Perelló, José Puertas Fontaneria, a més de les escoletes municipals, la Brigada d’Obres i Serveis de Marratxí i als 26 voluntaris que tenim registrats, les seves aportacions, en aliments, bens de primera necessitat, doblers i feina. Un gran esforç que ha arribat i segueix arribant a 300 famílies de Marratxí”, ens conta Bel. “Hem passat d’ajudar a 400 persones del municipi el 12 de març a les 980 del moment actual”, afirma emocionada. Bel Mestre destaca també la gran tasca realitzada per entitats, empreses i institucions com ara la Conselleria d’Agricultura i la seva compra de productes a les cooperatives del camp de Mallorca i les aportacions d’Agroilla, Agromallorca, Terracor, Comabe i el Banc d’Aliments .
Quan l’estat d’alarma va deixar sense recursos a tantes persones del municipi, Pepe Vera, propietari del restaurant Rías Baixas de Marratxinet, no va dubtar en obrir les seves càmeres i tornar a posar en marxa els fogons per preparar plats i menús que les persones més necessitades encara avui van a cercar al restaurant. “El dia 14 de març vàrem tancar i el 16 del mateix mes ja preparàvem menjars i repartíem aliments a tothom que ho demanàs”, ens explica Pepe. “Hi ha gent que ho passa molt malament i jo vull dormir bé per las nits. La gent no s’ha d’acostumar a viure de les ajudes i els polítics el que han de fer es crear les condicions perquè la gent pugui tenir feina”, afirma Pepe. “Ara el restaurant està obert, però encara venen pocs clients, he de començar de nou, pot semblar contradictori, però no em resulta fàcil trobar personal, molta gent es conforma amb les ajudes”, es lamenta.
Ajudar de manera desinteressada està a l’ADN de Tommy Forni i del seu entorn, un empresari de Marratxí que des de fa anys col·labora amb iniciatives solidàries al municipi i que ha ofert tots els seus recursos a les persones que pitjor ho han passat durant la pandèmia. A través del reconegut restaurant italià Limoncello de Sa Cabaneta, Tommy ha pogut repartir bosses amb menjar i productes cuinats al seu forn, fent front alhora al notable increment de la demanda de menjar a domicili i col·laborant també amb l’associació Zaqueo Palma, entre d’altres organitzacions. Així, Marratxí, Palma i inclús Puerto Príncipe (Haití), on la seva parella presideix una ONG que gestiona una escola per a 150 nins i nines, han rebut l’ajuda d’aquest empresari marratxiner d’origen italià, que ens demana discreció. “Quan la gent necessita ajuda, si li ha de donar i no vull fer publicitat amb això” – ens insisteix Tommy- “ho faig perquè ho he de fer”. “Nosaltres no hem deixat de fer feina cap dia, ja que una bona part de la nostra demanda és a domicili. Inclús hem aprofitat per fer una petita reforma al nostre local i ara estam a punt de tornar a obrir al públic el menjador”, ens detalla. “Com que oferim un producte que està a l’abast de tots els públics i tenim una llarga trajectòria, la gent de Marratxí reconeix la qualitat de les nostres elaboracions i les coses ens estan anant molt bé. Seguirem ajudant a les persones que ho necessitin dins les nostres possibilitats”, conclou Tommy.
