La primera església que es coneix que va existir a Marratxí fou al segle XIII, anys després de la conquesta de Jaume I. Aquesta pertanyia a Santa Maria del Camí i estava dedicada a Sancta Maria de Barraxino. Un segle després, però, Sant Marçal va passar a ser el sant titular de Marratxí.
Sembla que l’església va canviar d’ubicació en diverses ocasions, fins que al segle XVI es va construir un temple en aquests terrenys propietat de la possessió de son Verí. No serà fins al 1699 que es començarà la construcció que veiem avui dia, i que, molt ràpidament, en els primers quinze anys, es va construir la major part. Es tractava d’un temple totalment aïllat enmig de la garriga, ja que encara no havia nascut el poble de Sa Cabaneta. Per això a mitjan segle XX es manà la construcció de cases noves així com la instal·lació del telèfon, entre altres millores.
L’obra fou encarregada al mestre d’obres Lluc Mesquida, prestigiós picapedrer que va arribar a obtenir els càrrecs de mestre major i primer arquitecte de Ciutat. Cal tenir en compte, però, que aquesta església ens ha arribat prou modificada, ja que al segle XIX i XX patí importants processos de reforma. El conegut terratrèmol de 1851, que va enderrocar part de la Catedral de Palma, i va afectar el Palau de l’Almudaina i d’altres parròquies de diversos municipis, també afectà l’església de sant Marçal. Obligà a dir les misses a l’exterior, per por dels enderrocaments, fins que es va reconstruir la nova façana actual.
L’estil originari de l’església és barroc, tot i que la façana principal, de meitat del segle XX, ens recorda als temples clàssics. Un dels signes més distintius des de la llunyania són les torres bessones amb cúpules en forma de bulb, que funcionen com a campanar. A la major, na Bàrbara, es pot llegir en llatí: “Santa Bàrbara, alliberau-nos de llamps i tempesta. En Joan Cardell i Rebassa m’ha fet”.
L’interior del temple imita el model que s’utilitzava en època gòtica: una sola nau amb cinc capelles laterals i un absis semicircular, que és l’espai on se situa l’altar. A dins hi trobam representades les diferents fases del desenvolupament del barroc. El valor artístic del temple es deu a la gran quantitat d’obres que hi conté i la seva qualitat, com els retaules de Joan Deyà, un dels escultors més valorats del segle XVIII a Mallorca, qui recull influències italianes, franceses i germàniques. En destaca especialment el lluent retaule major, daurat amb 3.000 pans d’or, tot i que la imatge de sant Marçal que el presideix és anterior, de finals del segle XV. Altres peces a destacar són el templet barroc o el retaule gòtic del sagrari de l’altar major, atribuït a l’escola dels Homs, una de les més importants de l’època.
Antic portal del cementeri i rectoria
A l’esquerra de l’església descobrim adossat l’antic cementiri de Sant Marçal, del qual es conserva un interessant portal de pedra, obra del barroc tardà del segle XIX que llueix amb una creu llatina de ferro. Per altra banda, al costat dret, la rectoria, també d’estil barroc i que fou construïda al segle XVIII i amb algunes reformes al segle XIX. Les cases comuniquen a través de l’arxiu i la sagristia i s’organitzen al voltant d’un pati central amb jardí. Destaca l’escala imperial i el conjunt de la cisterna i la pica, tot de pedra viva, a més del brollador amb pica que du inscrita la data de 1649, la qual es creu que prové de l’antiga pica de baptisme. El 30 de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Marçal, patró de Marratxí i advocat del dolor i de tot mal, arriben de tots els pobles de Mallorca per venerar al sant. És conegut el pelegrinatge recorregut des de Palma per beure aigua de la cisterna, a la qual s’associen suposades propietats curatives. Així mateix, altres esdeveniments relacionats amb el patrimoni immaterial duits a terme en aquest temple és la tradició de fer el llit de la Mare de Déu morta durant la festivitat de la Mare de Déu d’Agost.
