Fins a mitjan segle XIX, el nucli del Pla de na Tesa no disposava d’un temple propi. Devers l’any 1857, l’amo de Son Alegre, una de les possessions més importants de la zona, impulsà la construcció d’una església que es va dedicar a sant Llàtzer. Les obres es van dur a terme entre 1858 i 1864, segons un projecte d’Antoni Sureda i amb una gran col·laboració popular, ja que fou construïda gràcies a les almoines i jornals aportats pels veïns i veïnes, motiu pel qual al sostre, vora l’àbsida, hi està escrita la inscripció llatina: “ex eleemosinis constructa piorum”, és a dir, construïda amb les almoines dels piadosos. Amb tot, aquesta edificació tengué per al poble un valor històric i cultural molt destacat, atès que, amb l’inici de l’església, nasqué una comunitat que, des de llavors, ha celebrat els actes socials al seu entorn.
Estil i valor patrimonial
Es tracta d’una església senzilla d’una sola nau amb vuit capelles laterals. El seu estil és neoclàssic, és a dir, que recupera influències grecoromanes. Bona mostra d’això és el frontó que emmarca el portal i les dues pilastres gegantines d’estil dòric que embelleixen els cantons, tot en una façana poc ornamentada i depurada típica del neoclassicisme.
Tot i que les obres acabaren el 1864, durant els anys posteriors es va anar construint la sagristia i el campanar, aquest últim resultat d’una barreja d’estil neogòtic i classicisme. També destaquen les dues campanes; la petita procedent de Barcelona i la major, de Palma. Finalment, es construí la casa-vicariat del sacerdot ubicada a l’esquerra del temple.
De l’interior destaca la presència de dues imatges de sant Llàtzer. La que veim en un lateral de l’altar fou la primera titular del temple, mentre que la que actualment presideix el retaule major fou feta als anys seixanta del segle XX per l’escultor marratxiner Francesc Salvà. Curiosament, la primera representa al Llàtzer de la paràbola, patró de les persones malaltes i ple de ferides, i la segona, a l’altre sant Llàtzer de l’Evangeli, bisbe de Marsella.
A l’esplanada cal destacar també la cisterna pública que es conserva davant l’església, amb data de 1877. Tot i que no s’ha pogut esbrinar quina és la situació exacta de l’abeurador, es creu que en aquesta plaça el bestiar abeurava mentre els pastors, fent el camí de Muntanya, s’aturaven a la taverna de Ca’n Membre per recuperar forces i continuar endavant.
