Flor d’Ametler va néixer de la mà de Bernat Vallori al 1920. Ell va ser el creador d’un perfum singular, amb una flor autèntica d’ametller dins l’ampolla. Un procés artesanal que comença amb la recollida de les flors al mes de febrer. Posteriorment es deixa macerar en alcohol entre tres i cinc anys i després es comercialitza amb la flor dins l’ampolla.
Els descendents de Vallori no van voler continuar amb el negoci i el va comprar Miquel Àngel Benito, que havia fundat Tot Herba al 1976. Ara està al front del negoci el seu fill, Enrique Benito. “Som descendents de cor. Bernat Vallori va estar amb nosaltres fins un any abans de la seva mort, amb més de noranta anys. Era una persona que li agradava el que feia i li agradava transmetre-lo perquè no volia que morís la seva empresa”.
Miquel Àngel Benito va començar amb cosmètica natural fa 45 anys, “quan ningú xerrava de cosmètica natural”, apunta el seu fill. Flor d’Ametler pressumeix de no haver caigut en les modes. Insisteixen en fer allò que han fet sempre. “Feim oli d’ametler, romaní, lavanda, però ens demanen oli d’Argan i diem no, això es fa al Marroc. Les nostres materies primeres són de quilòmetre zero, però no per modes sinò perquè hem nascut així i hem seguit fidels al que som”, subratlla Benito.
Enrique Benito reivindica que Flor d’Ametler, considerat per l’IDI (Institut de Desenvolupament de les Illes Balears) comerç arrelat, és una petita empresa familiar on es fa feina per vocació. Enrique Benito conta que ell no va estudiar ni química ni cosmètica, sinò disseny i marquèting però que està a l’empresa perquè “ho he mamat des de petit”.
En Flor d’Ametler expliquen que la desaparició de la major part de les perfumeries i el fet que les que quedin apostin per les grans multinacionals ha fet que hi hagi un buit a la venda física per Flor d’Ametler. “Es ven molt bé per internet a Alemanya, Regne Unit i, sobretot a França”.
Enrique Benito conta que cada any canvien “un miqueta el perfum, no el modernitzam però sí l’actualitzam però la base sempre és la mateixa, que són les flors d’ametler. Perquè no canviï sempre deixam la meitat als dipòsits cada any i després li tornam a afegir perquè els canvis no siguin tant intensos”.
A Flor d’Ametler ofereixen tres perfums: el clàssic, el fresc i l’exclusiu. “Ens donarem compte que Flor d’Ametler era el perfum de les padrines i per això varen crear dos productes més. Un perfum fresc, amb notes cítriques, que es pogués usar a diari, i un altre més exclusiu, amb notes mes elegants, més avainillades i dolcetes”.Enrique Benito conta que una de les apostes més encertades però també més arriscades va ser la decisió de vendre només a Mallorca. “Mon pare ho va comprar i va decidir vendre només a l’illa. Era una època on internet no existia i tothom volia exportar, però nosaltres vàrem pensar que era un valor afegit tornar cap a enrere, que el nostre perfum fos exclusiu de l’illa i que no es trobàs a cap ciutat del món. I, curiosament, aquest tancament va ser una obertura perquè es va convertir en un souvenir, en un troç de Mallorca”, assegura Benito.
Flor d’Ametler compta amb set empleats i ven el 70% de la seva producció a Mallorca i el 30% per internet. Enrique explica que les vendes a França, Alemanaya i Rússia els han ajudat molt perquè només amb la venda local “no hauríem pogut subsistir”.
Pandèmia
Enrique Benito explica que gràcies a que disposaven d’alcohol durant la pandèmia van subsistir sense fer cap ERTE. “Afortunadament teníem alcohol i varen fer una loció alcohòlica amb l’alcohol que teníem. Una loció que duu tres olis esencials”, la qual cosa fa que, a diferència d’altres locions, les mans no es ressequen i queden ben hidratades.
Benito conta que el confinament va ser una època molt dura perquè tothom acudia a Flor d’Ametler a cercar locions alcohòliques: policies, bombers i particulars. “Va ser una bojeria, l’alcohol va pujar fins a un 800% perquè no hi havia. Nosaltres vam mantenir el preu per ajudar a la població que necessitava d’un producte bàsic”.
Enrique Benito insta a fer un raonament profund i prendre mesures estratègiques perquè durant la pandèmia ha quedat palesa la feblesa de Mallorca. La dependència de suministres elementals d’altros païssos ha demostrat que pot aturar tot l’illa i posar a la població en dificultats serioses. “Hem de ser conscients de que si tot ve de Xina i hi ha una aturada de suministrament, ens quedam penjats”. Per això Benito reclama a les autoritats i al món empresarial a aprendre de l’experiència i a ser “el màxim d’autosuficients perquè el sistema és molt feble i sempre estem penjant d’un fil”.
Flor d’Ametler està plenament conscienciat de la necessitat de reduir al màxim els embalatges innecessaris. “Jo ven sabó, no ampolles, per això sóc partidari dels envasos reutilitzable. A mí reciclar no m’agrada, m’estim més reutilitzar”, raona Benito que recordar que reciclar és tornar a fabricar.
Flor d’Ametler també serveix als hotels, com Garden Hotels, amb qui té un acord de suministrament i a qui ha ajudat a estalviar milers i milers de petites ampolles als seus hotels. Altra de les iniciatives que tenien molt d’èxit abans de la pandèmia eren les rutes amb estrangers que recorren els ametlers i les instal·lacions de Flor d’Ametler per conèixer el procés d’elaboració del perfum o les visites dels japonesos que acudeixen fins a Flor d’Ametler per destil·lar romaní. Unes rutes que també es fan amb els col·legis i que es van interrompre per la pandèmia.
Enrique Benito explica que per ell i la seva família Marratxí “ho és tot. No em veig partint d’on he nascut.No som una empresa de polígon industrial”. L’empresa, que va començar al Pont d’Inca, ja porta 40 anys a la seva actual ubicació al Camí de Can Frontera. I tot i que no els agradaria partir a un altra ubicació sí voldríen ampliar les seves instal·lacions, cosa que de moment no és possible per les ordenances municipals. Mentrestant, Flor d’Ametler continua a una ubicació privilegiada i fent allò que ha sabut fer sempre, un producte que va crear Vallori i que va transmetre als Benito que han continuat dotant a Flor d’Ametler d’un aroma inconfundible que ha sobreviscut a les pandèmies i a les modes de les altes perfumeries gràcies als consumidors que valoren un producte artesanal amb fortes arrels a Marratxí.
