Eusèbia Rayó duu més de dos anys com a Defensora de la Ciutadania de Marratxí, una figura independent que serveix de pont entre els ciutadans i el Consistori. Rayó convida els ciutadans a emprar aquest servei que solventa el 75% de les seves consultes. En la seva vessant com a historiadora i escriptora, Rayó reflexiona sobre com ha influït el confinament en els creadors i sobre la investigació històrica que està fent sobre la violència de gènere a les Illes Balears des de l’Edat Mitjana.
¿Quina valoració fa de la seva tasca com a Defensora de la Ciutadania de Marratxí durant els dos anys que duu al càrrec?
En conjunt trob que la tasca ha estat positiva perquè he ajudat a resoldre i he encarrilat consultes i sol·licituds. Estic contenta perquè l’any passat es van poder solventar més d’un 75% de les consultes. I després n’hi ha altres que no tenen solució o que inclús escapen a les funcions de l’Ajuntament.
¿Quins son els aspectes que més reclamen els ciutadans?
Sobretot questions de Medi Ambient, de deixalles o fems que deixa la gent al carrer malgrat comptar amb un sistema de recollida. També els preocupa bastant l’anomenat turisme de residus, la gent que ve d’altres municipis a deixar els fems a Marratxí.
¿Quan acudeixen a la Defensora venen directament o ja han reclamat prèviament?
Normalment ja han reclamat per altres vies i no han tengut resposta satisfactòria o no els han respost. Sempre dic que l’administració s’ha d’esforçar en respondre. Però hi ha gent que ve directament i jo intent que vagin per la via que toca i si no tenen una solució o resposta, llavors sí que agafo jo el tema.
¿Per què trobau que és important la figura de Defensora de la Ciutadania?
Veig aquesta figura com una forma de mostrar la cara amable de l’administració i també serveix d’orientació perquè quan un va a l’administració, i jo he estat funcionària durant quaranta anys, és un laberint. A més, li parlen en un idioma que gairebé no entén, és un llenguatge administratiu que és diferent al llenguatge habitual i te trobes molt desorientat quan vas a fer una gestió. De vegades hi ha gent que no sap expressar-se bé i si se troba amb qualqú que els escolta, que intenta endevinar allò que volen, és positiu. Som com un mediador que explica que hi ha una norma, que s’han de seguir unes passes, perquè de vegades l’administració és mala d’entendre dins la seva normativa.
¿En quin estat d’ànim arriba la gent que es dirigeix a la Defensora?
La majoria de les vegades ja venen empipats, estan rebotats perquè no se’ls ha fet cas i no saben què han de fer. Però també hi ha gent que vol que li diguis allò que volen sentir, i de vegades no és possible perquè no tenen raó, ho digui un funcionari o ho digui jo.
¿Com ha estat el balanç de l’any 2020?
Enguany hi ha hagut una vintena de casos, menys que al 2019, que n’hi va haver vint-i-nou, perquè el confinament i l’efecte pandèmia ha influït. La gent té problemes molt greus, econòmics i socials, i si venen és perquè és una cosa imprescindible.
¿Quina és la mitjana de temps de resolució de les consultes?
És molt variable, hi ha coses molt senzilles, des d’una gestió que es pot solucionar en dues hores o en un parell de dies a altres que es perllonguen més de dos anys. És el cas de queixes de ciutadans que volen anar a nedar a les piscines de l’IME a Palma. Està pendent d’un conveni on intervenen dos organismes, Ajuntament de Marratxí i el de Palma, que s’han de posar d’acord. A més, la pandèmia ho ha endarrerit tot moltíssim. Ara entre febrer i març en varen dir que podria estar solucionat.
¿Com respon l’administració a les vostres peticions?
En general respon bastant bé, no m’he trobat amb ningú que s’hagi negat a col·laborar, al contrari, en general responen molt bé.
Medi Ambient, Esports i Urbanisme suposen les principals consultes que rep la Defensora, ¿ens pot posar un exemple?
Hi ha moltes coses d’Urbanisme perquè hi ha coses il·legals. L’any passat van tenir queixes dels veïnats per la demolició del restaurant Tío Pepe de Marratxí que va comprar Amadip perquè les obres van aixecar molta pols i els veïnats es queixaven molt. A més, sovint la gent es queixa perquè no els deixen fer obres però de vegades te demanen coses que son il·legals.
¿Considera que és coneguda entre els marratxiners la figura de la Defensora de la Ciutadania?
Crec que hi ha molta de gent que desconeix aquesta figura malgrat que se n’ha fet publicitat. També hi ha gent que s’estima més fer potadetes pel Facebook que anar a cercar una solució. I a més quan han d’omplir una instància ja no els hi va bé. Hi ha un procediment que complir, però enguany amb la pandèmia hem tractat de solventar moltes coses per correu electrònic per evitar desplaçaments.
¿Pot explicar als marratxiners perquè li pot ser d’utilitat la Defensora de la Ciutadania?
Primerament l’escoltaré en calma, després l’orientaré i m’encarregaré directament del seu cas. Com a mínim, serà atès i personalment faré tot allò que pugui per solventar-ho però no tenc una vara màgica, no puc resoldre res però sí que puc fer de pont entre l’administrat i l’administració.
Parlant en la seva vessant creativa i intelectual, ¿en què fa feina actualment?
Fa devers sis o set anys que estic fent una investigació històrica sobre la violència de gènere a les Illes Balears des de l’Edat Mitjana. És una tasca molt laboriosa, perqùe he anat a l’arxiu del Regne de Mallorca, al Diocesà, als de Manacor, Santa Maria i Eïvissa. Enguany continuarè amb els arxius d’Esporles, Binissalem i Menorca. És difícil perquè hi ha documents en llatí o català antic, i de vegades no estan en bon estat.
¿Què ens pot avançar de la seva investigació?
La violència masclista ha existit sempre, dissimulada, inclús a sentències te trobes on diu textualment a l’home que no maltracti a la dona, a excepció de la natural correcció marital, és a dir que la dona estava subjecta a que l’home la corregís.
¿Són els confinaments propicis per als creadors i intelectuals?
Crec que sí, però també he parlat amb gent que em diu que no pot fer res. Jo, perquè faig una investigació ja iniciada, però he trobat creadors que sí que han aprofitat el temps i d’altres que en diuen que han tingut un bloqueig.
Vosté ha escrit sobre les reines de Mallorca, dones que han estat darrere dels seus homes, ¿troba que aquestes dones han estat arraconades?
En general estaven arraconades, però qualquna ha despuntat, per exemple Violant d’Hongria, la dona de Jaume I, va ser una dona que, a la presa de València, el va ajudar molt, el va assessorar, però son casos excepcionals, la majoria eren dones reproductores.
Resaltaria el paper d’alguna monarca en concret, que mereixi aprofundir en la seva figura. Violant d’Hongria era la que tenia més carisma. I de Mallorca, destacaria a n’Esclarmonda de Foix, la dona de Jaume II, crec que sota mà feia coses perquè trobes documents que diuen que Jaume II es va barallar amb un parent seu per temes de vasallatge i ella va fer un sopar, els va reunir i es varen compondre, així que qualque cosa hagué de fer.
¿Com veu la influència de les noves tecnologies i de les xarxes socials en els hàbits de lectura?
Llegir sempre ha estat minoritari, no ens hem d’enganar, quan jo era nina la única que llegia era jo perquè venia d’una família lectora. Després va venir una època que semblava que hi havia més interès i ara és una competència tan forta entre el Twitter, Facebook, Tik-Tok i el Whatsapp i no sé quantes coses que es fa difícil aconseguir lectors. A més, tot aixó aporta una una gratificacio immediata i llegir et requereix un silenci, un esforç, una comprensió, i clar, és més fàcil l’altra alternativa. És una pena i m’agradaria encoratjar a la gent a llegir perquè no saben el que es perden. També crec que en aquests moments de pandèmia i confinament s’ha defensat molt millor la gent a qui els agradava llegir o escriure que la resta, que estava més avesada a anar als bars i restaurants, a tenir una vida més externa, que crec que ho ha passat molt pitjor.
