Jaume Fernández Balaguer, autor de ‘L’Escolanet de Sant Marçal’, va néixer a Palma el 1964, però va ser Marratxí el municipi que va marcar la seva vida. A Sa Cabaneta va passar la seva infantesa i joventut fins que el 1988 se’n va anar a fer feina a Extremadura i posteriorment a Catalunya. Recentment, ha publicat el llibre ‘Cecili Buele Ramis. Biografia d’un Rodamón’, a qui qualifica d’il·lustre mallorquí per la seva trajectòria polifacètica i pel seu carisma. Buele va ser capellà, missioner, polític, escriptor, activista sociocultural… I a aquesta entrevista Jaume Fernández ens parla amb fascinació de la vida i la trascendència de Cecili Buele. Fernández també ens conta els seus plans literaris i reafirma la seva devoció per Marratxí, com ja va demostrar al seu anterior llibre ‘L’escolanet de Sant Marçal’.
Qui és Cecili Buele?
Cecili Buele i Ramis és una persona que, crec jo, es pot tractar com il·lustre mallorquí del nostre temps. Un home que ha dedicat tota la seva vida a les lluites socials, culturals, i polítiques en favor dels més desafavorits. Tasca que continua fent als seus 74 anys.
Què és el que més l’ha impressionat després d’investigar la seva trajectòria?
El que més m’ha impressionat d’en “Cil “(així el tractem els seus amics), a part de la seva tasca com a capellà, missioner, regidor a l’Ajuntament de Palma, conseller de Cultura, etc., és que mai ha deixat de treballar en molts d’àmbits, i que avui dia continua incansable treballant per fer una societat més justa.
Com ha estat el procés d’investigació i d’escriptura del llibre?
Com que jo visc a Sant Celoni (Barcelona), des de fa 30 anys, vaig haver de contactar amb molta gent mallorquina i de fora de Mallorca a través del telèfon, el correu electrònic, i d’altres xarxes socials per recavar tota la informació que trobareu al llibre. No ha estat un treball fàcil, ell posava de la seva part, però també m’interessava saber el que opinen els seus companys de com és en ‘Cil’. Tant és així que inclús del Perú vaig recavar informació de la seva època de missioner. A Mallorca, a totes les Illes, a la Península… també vaig haver de cercar.
Com va l’acollida del llibre?
El llibre està funcionant molt bé, de fet diverses llibreries de Palma esgotaren ràpidament els deu exemplars que els vaig deixar durant la meva estada a Mallorca a finals de juny passat. A més, a les tres presentacions que es feren (Parròquia de l’Encarnació Palma – Museu del Fang de Marratxí Sa Cabaneta i Casal de Cultura Son Siurana Ariany), van estar farcides de gent que volia tenir un exemplar de la seva biografia.
Què fa de Buele un hom tan il·lustre com vostè el qualifica?
Jo crec que un home que des de petit es va dedicar a l’estudi, al treball, a les missions, que es va secularitzar i casar dues vegades i enviudar dues vegades, sense aturar-se mai de treballar, havent estat, com he dit abans, capellà, missioner, regidor, conseller, escriptor, articulista a diversos mitjans, glossador, músic, activista social i cultural… Es mereix molt ser tractat com a il·lustre mallorquí que ha dedicat i ho continua fent, la seva vida en favor dels més febles. I sempre amb una humilitat admirable.
Es pot dir que és un home extraordinàriament polifacètic i amb una gran energia.
Sí, jo crec que polifacètic del tot. Moltes vegades han estat les que en públic li he dit que no se sap estar aturat. On hi ha un moviment cultural, social, religiós, o polític, allà està ell sempre inesgotable.
Després d’aquest llibre i de L’escolanet de Sant Marçal, pensa a escriure un altre llibre?
Ara mateix estic engrescat en dues noves aventures literàries, una d’elles de caràcter personal. Malgrat fer tants d’anys que visc a Catalunya, seguesc amb el meu gran orgull de ser cabaneter, marratxiner, i mallorquí, i per això el meu contacte amb Mallorca és diari.
