“Dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de drogues creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari”. Aquesta és la definició que fa el diccionari del terme “addicció”. Des del punt de vista de la joventut, hi ha moltes possibles addiccions, ja sigui vinculades als videojocs, a les xarxes socials, a les drogues (alcohol i d’altres) o al sexe.
La psicòloga Joana Maria Solano, que fa feina per al Projecte Jove (integrat dins de Projecte Home) va fer una llarga dissertació a les ‘Jornades Familiars de Prevenció d’Addiccions’ sobre el Fortnite i els seus possibles efectes. “És un videojoc que es juga a la play station i tracta de matar persones i sobreviure. S’hi pot jugar des de la Play, però també des de l’ordinador, des del mòbil, des de l’ordinador, des de qualsevol dispositiu. El Fortnite té una sèrie de característiques que el fan atractiu, però el cert és que ara estam parlant del Fortnite i d’aquí a uns mesos parlarem segurament d’un altre videojoc”, explica Solano.
Però, com podem saber que hi estam enganxats? La psicòloga parla de diversos indicadors. “N’hi ha uns quants que poden ajudar la família i a un mateix per adonar-se que està fent un ús problemàtic del videojoc o, fins i tot, tenir-hi una addicció. Parlam de tres indicadors: el primer, el temps. Quant de temps dedicar a jugar? O quant de temps dedic a mirar com juguen els altres, per exemple, a través de Youtube. El segon és l’autocontrol, en el sentit que si el jove ha concretat i acordat amb el pare i la mare de jugar una hora, sigui després capaç de controlar aquest temps i de no haver de discutir per poder tenir cinc o deu minuts més. I també autocontrol entès en el sentit de no perdre els nervis: per exemple, quan perd la connexió al wi-fi, no començar a enfadar-me, a insultar, a pegar cops de puny… I el tercer punt, però no menys important, seria analitzar quines activitats deix de fer: potser abans quedava amb les amigues, anava a jugar a futbol, i en canvi ara preferesc tancar-me a l’habitació per jugar al videojoc. Aquests serien els tres indicadors que ens haurien de cridar l’atenció per plantejar-nos si, d’alguna manera, necessitam ajuda en aquest tema i demanar consulta per començar a fer feina sobre aquesta situació”.
Les recomanacions que Solano adreça als pares per prevenir possibles “disfuncions” són també diversos són també diverses. “Els pares haurien de saber l’edat mínima recomanada per a tal o qual videojoc, per tal de protegir els infants. Una vegada ho sabem, hem de saber de què va aquell videojoc: potser els valors que desprèn aquell videojoc determinat no coincideixen amb els valors que volem per als nostres fills. Per exemple, l’edat mínima per jugar al Fortnite és de 12 anys, però haurem de saber també que el que s’hi premia és el nombre d’assassinats que un pugui fer. També s’ha de tenir en compte el temps, acordar el temps dedicat al joc. Si no es compleix, ha de tenir unes conseqüències. Les tecnologies haurien d’estar fora de l’habitació, i no s’haurien de deixar dormir els nins amb el mòbil a l’habitació. Molts nins perden hores de son per mor del mòbil”.
Les xarxes socials, perill potencial
També les xarxes socials, igual que ofereixen mil possibilitats comunicatives en positiu, també poden tenir els seus efectes nocius. “No hi ha tantes diferències respecte dels videojocs -subratlla Joana Maria Solano-. Es pareixen més del pensam en primera instància. Amb les xarxes, te crees un món paral·lel i cobreixes, sobretot en el cas dels joves, la necessitat de socialitzar-se”. Explica a més que “des de maig de 2017, a Projecte Jove, tenim en marxa un programa d’atenció a joves i famílies amb ús problemàtic i addiccions a tecnologies digitals, al qual s’han apuntat alguns que vénen derivats des de pediatria (nou, deu anys), però també persones d’uns 25 anys”.
Sigui en videojocs o en xarxes socials, Solano explica que “quan ja hi ha una addicció, la família ha de demanar assessorament a professionals per instaurar unes pautes preventives. Hem de tenir clar que les xarxes i els videojocs poden formar part de l’oci dels joves, però no en exclusiva, perquè també han de sortir amb els amics, fer esport, sortir de festa, conèixer gent…
A propòsit dels perills de les xarxes socials, el policia tutor de Marratxí, Silvestre Del Río, va comentar, entre altres episodis remarcables i preocupants, que en el municipi es va viure un cas de gruming, la pràctica de les xarxes en què un adult contacte amb un nin o nina fent-se passar també per nin per tal de concertar una cita per obtenir-ne favors sexuals.
Els joves i l’alcohol, el model d’oci
La problemàtica relació de l’alcohol amb els joves també va ser objecte de tractament a les Jornades. Qui va intervenir va ser Miquel Àngel Guerrero, de FAPA Mallorca, que està fent feina en un projecte de prevenció d’accions. Guerrero considera que “les preocupacions van canviant segons l’edat dels nostres fills. Això sí, sempre hi ha una preocupació o una altra. La prevenció és bàsica per estar els pares i mares un poquet tranquils. En tot cas, consideram necessari fer una passa més i actuar fora de les parets domèstiques, perquè els fills reben influències tot el temps, per exemple, també quan surten de marxa. Basant-nos en evidències, conductes tòxiques i de consum d’alcohol, l’inici dels joves gairebé no varia”. Guerrero evidencia, per exemple, que la supressió del botellot al passeig marítim de Palma va ser per motius com competència deslleial o renous, “però no es va fer pensant en els joves”.
Guerrero comenta que “hi ha nous riscs que van apareixent, i que no sabem com afrontar. El cert, però, és que el model d’oci l’hem creat entre tots, i tots hi hem d’actuar per resoldre els problemes que se’n deriven”.
En la mateixa línia s’expressa Marta Serra, tècnica de Serveis Socials de l’Ajuntament. “L’alcohol com a mitjà imprescindible per divertir-se es dóna a Marratxí i pertot no d’ara sinó des de fa molt de temps. Tenim un model social que ho afavoreix, ja que no considera l’alcohol com un perill potencial. I la prohibició de dispensar alcohol als menors de 18 anys és fàcil de saltar-se-la. Vivim en un país on l’accés a l’alcohol és senzill”.
