La ceràmica en el món rural ha estat el tema triat per a la XXXIX edició de la Fira del Fang, en la que es varen exposar 18 peces a la carpa de Sant Marçal
La relació entre la ceràmica i el món rural continua sent un testimoni viu de la connexió entre artesania i tradició, tot i que el seu origen prové de la necessitat pràctica.
Al llarg dels anys, la ceràmica ha passat de ser una eina essencial en la vida quotidiana de la pagesia a convertir-se en un objecte merament decoratiu per a la majoria. Els artesans i els estudiosos de la ceràmica de Marratxí asseguren que, llevat dels estris emprats per a les matances, són molts els qui desconeixen la funcionalitat de la resta de peces utilitzades. Com a part del patrimoni que cal protegir, val la pena mirar cap enrere i donar-ne a conèixer l’ús perquè no es perdi.
La necessitat com a origen
L’ús de la ceràmica a la ruralia del municipi sorgeix de la necessitat de tenir estris per dur a terme la feina diària i de la gran quantitat d’argila que hi ha hagut tradicionalment a Marratxí. Els plats, les greixoneres o les gerres han estat presents a les cases mallorquines des de fa molts d’anys, però l’ús de la ceràmica en el món rural s’estén molt més enllà de la cuina i la decoració. Algunes peces es continuen fent servir en l’actualitat i conserven, en alguns casos, l’ús original.
El professor de ceràmica de l’Escola Municipal Pilar Sastre, Toni Vich, explica que «donarem a conèixer les peces que encara s’usen al camp en un cartell didàctic a l’exposició de la Fira del Fang, perquè són part de la nostra cultura etnològica». D’aquestes peces destaca que «avui en dia no estan totes en ús, però que encara en podem veure bastantes a les matances, a més d’abeuradors i menjadores per als animals, ja siguin porcs, cavalls o aus ponedores».
«A Mallorca, sempre hi ha hagut molta d’argila, que s’ha aprofitat perquè estava a l’abast de la gent del camp», afegeix el professor. «S’han fet productes ceràmics a tota l’illa, però concretament a Marratxí l’argila era el recurs que es tenia més a prop. Per això els pagesos en feien servir ». Vich explica que bàsicament es tractava d’un ús purament utilitari: «Segons les necessitats que trobaven en el camp, s’anaven fent peces i desenvolupant-ne tipus molt concrets».
De totes les peces que encara avui estan en ús, cal esmentar les alfàbies, que han estat i encara són molt importants en el món rural. Els recipients més grossos es feien servir per guardar oli; els més petits, per guardar-hi olives o els ossos de la matança amb sal. «També hi havia una peça més petita, amb un llavi una mica diferent del que tenien d’altres, que s’usava per transformar la llet en formatge», explica el professor.
Segons Vich, la caragolera de fang és una altra de les peces que encara s’empra. S’utilitza per guardar aquests animals fins que es fa la caragolada. Això no obstant, Margalida Joan, responsable del Museu del Fang, assegura que moltes de persones donen per fet que aquest recipient amb forats per tota la superfície és una llàntia decorativa. Encara hi ha «gent que demana si es una llàntia, perquè se n’ha perdut la funcionalitat», afirma. Per això, pensa que la temàtica de la fira d’enguany és del tot encertada: «Crec que és important donar a conèixer aquestes peces i tal vegada tornar-les a utilitzar». Per ella, «aquesta és la vertadera lluita, donar-ne a conèixer l’ús perquè no es perdi».
Un ús desconegut
La del món rural és un tipus de ceràmica que molta gent desconeix. A la propera Fira del Fang es vol divulgar l’ús al llarg de la història de moltes de les peces que s’elaboraven.
El Museu del Fang ha aconseguit recopilar, amb donacions de col·leccions particulars i gent del poble, les peces més antigues, que daten de 1930 i 1945; una mostra de ceràmica tradicional mallorquina en què abunden les peces de matances.
Margalida Joan explica que «la d’enguany és una exposició molt curiosa, perquè són objectes que tal vegada la gent no ha vist mai. Tenim una conillera, que és una imitació d’una llodriguera, una peça amb forma de cova i un coll tubular. Serveix perquè els conills tinguin la cria. Du una tapa per comprovar que estiguin bé».
A l’exposició, els visitants també hi trobaran nierons, uns plats perquè els animals de ploma, com les tórtores o els coloms, hi facin el niu. Les formes són variades, n’hi ha que són plans i d’altres que tenen un forat i una part plana per poder penjar.
També hi ha una regadora molt curiosa. Es tracta d’un tipus de gerra amb una ansa grossa i dues de petites que també té una protuberància amb foradets per on surt l’aigua.
El formiguer és una peça composta per dos mitjos cercles amb un espai enmig que s’acoblen als troncs dels arbres i s’omplen d’aigua. La seva funció és evitar que els insectes pugin per la soca i facin malbé l’arbre o es mengin la fruita.
La caera és un tub d’un metre de llargada, rodó, amb foradins, que serveix per fer-hi les bresques de mel. És molt diferent de les d’avui en dia, quadrades i de fusta, per on es treuen les bresques
La ceràmica i el transport de l’aigua: peces adaptades segons l’ofici
Tant per als humans com per a les bèsties, el fang és l’element perfecte per conservar l’aigua perquè permet que aquesta es mantingui fresca, ja sigui per regar o per consumir. Com que és porosa, l’argila resulta ser el millor material per refredar l’aigua. Quan el líquid traspassa la paret d’argila en el procés d’evaporació, refreda el contingut que hi ha dins la ceràmica. La propietat d’abaixar la temperatura de l’aigua no és possible amb un altre material, d’aquí que la ceràmica sigui essencial i única.
Segons l’ofici, els càntirs tenien una forma determinada que s’anava adaptant. Per exemple, les botilles es feien servir per proveir d’aigua els treballadors durant les interminables jornades. Hi havia la botilla de barca, baixa i de base molt ampla; gràcies a la forma que tenia evitava que amb els moviments de l’embarcació l’aigua no sortís del recipient, i també la botilla de carreter, amb una part plana per poder penjar-la al carro.
L’exposició de la Fira del Fang
Entre els estris del món rural, hi ha dos grups diferenciats: gerreria i olleria. En el primer cas, s’utilitza l’argila blanca, un fang que no necessita tractament, manté l’aigua més fresca i es adequat per transportar i emmagatzemar aigua, tant per al consum humà com animal. En el cas de l’olleria, s’utilitza el fang vermell de Pòrtol, que necessita una capa de vernís per facilitar-ne la impermeabilitat i una millor higiene segons l’ús de la peça.
LA GERRERIA
BOTILLES
Recipients destinats a transportar aigua als talls de feina. Hi ha la botilla de carreter, la botilla de barca i la botilla de pereller, cadascuna adaptada segons l’ofici.
CADUF
Peça de forma cilíndrica amb un petit orifici, col·locada a una roda per treure aigua d’una sínia.
REGADORA
Gerra per regar els cossiols de la casa, amb tres anses i una protuberància rodona i amb forats a la part superior.
GERRA DE TARONGER
Peces que s’enterraven, plenes d’aigua, devora les soques dels arbres i donaven humitat.
COSSIOL DE GARROVER
Cossiol més estret i alt amb foradets pels costats per mantenir els garrovers joves fins que són trasplantats.
FORMIGUER
Recipient de dues parts que es situa plea d’aigua a la base de la soca de l’arbre. Eviten les formigues o altres insectes i protegeix la fruita.
BEVEDORS DE CAPELLA O DE GERRA
Recipient per abeurar els animals de ploma o de corral.
MENJADORA RODONA O DE PICA
Recipient per al gra per donar menjar als animals de corral.
CARAGOLERA
Recipient amb tapadora, forma d’alfàbia, ple de forats per mantenir els cargols vius
CONILLERA
Recipient circular amb tapadora i tub d’entrada, en forma de cova, a tenir cries.
NIERÓ DE COLOM O TÓRTORA
Recipient amb forma de plat que serveix per fer-hi el niu i pondre-hi. N’hi ha una gran varietat, segons l’animal i la col·locació al terra o penjat.
RIBELL O PICA DE PORC
Recipient que s’encastava a les parets de les solls per donar menjar als porcs.
CAERA O BUC
Recipient cilíndric d’un metre de llargada, amb petits forats i tapadora, per fer colònies d’abelles.
Ceràmica en el món rural actual: ús exclusiu a les matances
Tot i que la ceràmica als entorns rurals s’ha anat substituint per materials més resistents i lleugers com el plàstic, encara ara es continuen encarregant peces d’argila. A Marratxí, l’únic artesà gerrer que continua fent-ne avui en dia és Pere Coll. La tecnologia i l’ús del plàstic per donar menjar i beure als animals han fet que a hores d’ara aquestes peces de ceràmica no tinguin la demanda de fa uns anys.
Pere Coll és un apassionat del tema. «Vaig investigar i vaig treure moltes peces per a una edició anterior de la Fira del Fang. El Museu Etnològic i de Cultures del Món, de Barcelona, es va posar en contacte amb mi i vaig fer més de noranta-vuit peces, amb un escrit que indicava per a què servien». El 2016, «Terra de canterers» va ser una exposició temporal a la Sala d’Exposicions de Montjuïc. «M’agrada donar a conèixer a la gent els usos d’aquestes peces. Per ventura així la gent s’animarà a tenir-ne, però els qui compren més són els estrangers».
La demanda no s’atura, però l’ús original s’ha perdut. Segons l’oller, el còssil ara s’empra per sembrar, no per fer la bugada, i el cossiol per emblanquinar s’empra per sembrar-hi i no per a la cal. Els cubells, que abans servien per rentar-hi la roba, ara s’utilitzen d’una altra manera: «Encara se n’enduen, de cubells, però per sembrar-hi, com el còssil. També s’enduen la gerra de taronger, el formiguer i qualque conillera. Les regadores només s’empren com a ornament. En general no tenim gaire producció».
Les gerres de taronger es venen, però no al món rural. «Tenc una clienta alemanya que té una escola de jardineria i arbres fruiters i les empra i ensenya a la gent a fer-les servir. A Sóller també me n’han comprades, però el client és francès, no és de per aquí», afirma, sense deixar de defensar-ne la utilitat. «La gerra de taronger guanya al goter, que perd aigua, i permet poder regar els tarongers de manera ecològica i sense perdre ni una gota d’aigua. Tot se’n va a les arrels i agafen la seva forma. És preciós de veure».
Coll reivindica la importància que els joves sàpiguen per a què s’empren, «perquè no es perdi» [diu amb un somriure]. Molta gent de cinquanta anys per amunt tampoc ho sap. I n’hi ha moltes més que les vint peces que s’exposaran a la Fira del Fang. Avui es fan servir de vidre o plàstic perquè no saben el que tenim de fang, però si se sabés tot el que feim, ho farien servir i en demanarien més», afirma.
Les peces de fang que es fabricaven un temps en el món rural tenien un ús. La gerra que s’enduien al camp a l’hora de batre o llaurar era per beure aigua; la cadufa l’empraven les cosidores, que bevien una per cada bec; el còssil, per fer la bugada; el cubell, per rentar la roba; el cossiol, per emblanquinar i desinfectar les cases per dedins i defora…
El ribell de porc per donar menjar als animals sí que s’empra a les matances avui en dia.
Tant l’Escola de Ceràmica com els ollers coincideixen que una de les peces que es podria tornar a utilitzar en l’actualitat és la gerra de taronger. «Va enterrada a la terra, molt a prop de la soca de l’arbre. S’umpl d’aigua i com que el fang és porós a poc a poc dona humitat a l’arbre; és un mètode molt ecològic per regar».
La possessió de Son Cos, situada entre sa Cabaneta i Marratxinet, i la de Son Alegre, as Pla de na Tesa, són les que conserven peces que s’utilitzaven per donar menjar als animals, però també per rentar la roba i per a ús culinari, especialment per conservar els aliments. Aquestes parets, testimonis de les peces en el seu context original, són dels pocs llocs on podem veure-les en l’actualitat tal com s’usaven. Amb la divulgació dels usos d’aquest tipus de ceràmica, s’espera que es torni a conèixer els orígens de les peces, patrimoni de la cultura de Marratxí que cal reivindicar perquè no s’oblidi.
