La història de l’aviació a Mallorca passa per Marratxí, i és que des dels seus inicis alguns dels capítols més rellevants van tenir el nostre municipi com a escenari. En aquest sentit, cal remuntar-se al decenni de 1910, quan començaren les demostracions i els vols d’exhibició, principalment a càrrec d’aviadors com Salvador Hedilla –qui realitzà el primer vol Barcelona-Palma– Francisco Coterillo, Josep Canudas, Guido Janello o Umberto Guarneri. En aquell temps, qualsevol esplanada suficientment gran per a permetre l’aterratge i l’enlairament d’un aeroplà servia com a aeròdrom. Així, aquests primers avions utilitzaren terres de possessions per les seves maniobres, però també altres espais com el camp de futbol de l’Alfonso XIII, actual Reial Mallorca.
D’entre aquells primers pilots cal destacar a Manuel Colomer, aviador català que el 1921 va començar a volar amb passatgers en un avió amb dues places. Des de l’aire, Colomer va observar un terreny òptim per a l’aviació proper a Palma i ben comunicat, ja que el tramvia hi passava a prop. Es tractava de terres de la finca marratxinera de Son Bonet, on Colomer va aterrar per primera vegada el 25 de febrer d’aquell mateix any. Aquesta data va suposar l’inici de Son Bonet com a aeròdrom, ja que poc després ell i altres pilots començaren a utilitzar-lo per fer exhibicions aeronàutiques i vols de recreació. De forma progressiva, l’aeròdrom va anar creixent amb la construcció d’hangars i altres instal·lacions. El 1934, es va constituir l’Aeroclub de Balears i un any després es va inaugurar a Son Bonet una escola d’aviació.
L’esclat de la Guerra Civil va frenar el desenvolupament de l’aviació recreativa i comercial, però no així l’activitat aeronàutica de Son Bonet. Com es va veure quan parlàrem dels refugis (Marratxí, març 2020), l’aeròdrom marratxiner va ser una de les bases de l’aviació feixista italiana, que va bombardejar les ciutats de la costa mediterrània, principalment Barcelona i València, fidels a la legalitat republicana. Durant aquesta etapa, es van construir tallers de reparació i una nova pista, que va tallar el camí de Muntanya que unia en línia recta el Pla de na Tesa amb la carretera d’Inca, a l’alçada d’on avui es troba el Pont d’Inca Nou. Paral·lelament, aquestes ampliacions, juntament amb la consolidació com a base militar de Son Sant Joan, van contribuir a l’arribada dels primers vols comercials d’Iberia i de Lufthansa des de 1938, que es van suspendre durant la Segona Guerra Mundial a causa de les restriccions de combustible.
El 1945, Iberia va tornar a volar a Mallorca des de Barcelona, Madrid i València. Aquell any, passaren per Son Bonet 12.115 passatgers. L’any següent, va arribar el primer vol xàrter des de Londres i el mes de setembre es va inaugurar l’edifici terminal que comptava amb tots els serveis als quals s’afegirien, des de 1950, una duana per a vols internacionals i una torre de control de vidre. En aquests moments ja no estam davant d’un camp d’aviació, sinó d’un aeroport tal com ho entenem avui, amb una tendència que només seria ascendent.
L’any 1948, va començar a operar a Son Bonet la companyia Aviaco, que va connectar Mallorca amb Madrid, Barcelona, Bilbao i Galícia, mentre que des de finals dels anys quaranta va augmentar la presència d’aerolínies estrangeres com Air Algèrie, Air France, Luxembourg Airlines, BEA, KLM, Sabena o Aquila Airways. Com encara passa, l’augment del trànsit aeroportuari no significava una millora de la connectivitat aèria insular, sinó l’arribada de més turistes.
A més, durant els anys cinquanta el creixent volum d’avions i passatgers a Son Bonet va fer necessari ampliar l’edifici terminal i habilitar nous espais per als serveis d’handling (facturació i recollida d’equipatges, proveïment de combustible, neteja d’avions, etc.). Així, si el 1950 ja van passar per Son Bonet 74.733 passatgers, es van superar els 100.000 viatgers el 1951, els 200.000 el 1954 i el 500.000 el 1958. El 1959, es van produir 17.567 operacions entre arribades i sortides de més de cinquanta companyies diferents que van transportar 557.148 persones. Malgrat les ampliacions constants, les instal·lacions resultaven insuficients per assumir el creixent volum de viatgers. Davant, la impossibilitat d’ampliar l’aeroport per la proximitat del Pont d’Inca i el Pla de na Tesa, les autoritats van decidir traslladar l’aviació comercial a Son Sant Joan, una decisió que es va fer efectiva la nit del 18 de juliol de 1960.
Amb el trasllat, Son Bonet va recuperar la calma pròpia dels seus inicis, com a espai per a l’aviació recreativa i esportiva a més d’escola de pilots, però no per això va perdre la categoria d’aeroport. Cada cert temps, com un ressò del seu passat, apareix alguna notícia sobre la possibilitat de recuperar Son Bonet com a terminal interinsular, així que la presència de Marratxí a la història de l’aviació mallorquina podria tenir encara capítols per escriure.
