El món del te, amb tot el ritual que comporta i que ens arriba a través de la tradició oriental -principalment del Japó, la Xina i Corea-, també té la seva incidència sobre la ceràmica: concretament a l’hora de fer les teteres i els bols (chavvan, en japonès). Sense anar més enfora, a l’Escola de Ceràmica de Marratxí, el director del qual és Joan Pere Català, aquest estiu n’hi ha hagut un curs monogràfic, amb molt bona resposta de participació i impartit pel gran mestre català Ramon Fort.
Un dels terrissers del municipi que fa teteres i bols és Toni Vich, director del Museu del Fang i ceramista de quarta generació a la seva família. Explica que va començar a fer teteres i utensilis vinculats al te ara fa una dotzena d’anys, més per impuls personal que per necessitat de negoci, segons confessa.
Sigui com sigui, per a Vich, fer teteres i bols no és una feina fàcil. “Però jo som perfeccionista, i sempre m’han agradat els reptes difícils”, aclareix. Una tetera es compon de quatre parts: el cos, el bec, la tapa i les nanses, sempre amb el gres com a base en el cas de les teteres de Vich. “Aquestes quatre parts es fan per separat en el torn, i després s’han d’unir manualment, de manera que el conjunt quedi harmònic, ben proporcionat de pesos i de formes. Una vegada articulades les peces, les pint parcialment amb l’esmalt que obtinc de fondre terra a uns 1.280 i que donen com a resultat tons marrons o marrons verdosos”.
