Les teules pintades són un vestigi de l’antiguitat i estan dotades, per la seva singularitat, de molt d’encant. A Marratxí, igual que a altres punts de Mallorca, tenim la sort de poder-les contemplar encara avui. Això sí, en el nostre municipi només en resta una mostra, localitzada al nucli de Marratxinet.
A la primera edició de la Jornades d’Estudis Locals, celebrades el 1995, Bonifaci Molada hi va presentar la seva ponència titulada ‘Teules pintades a Marratxí’, posteriorment reproduïda en el llibre de les mateixes jornades. Molada comença explicant “l’existència de teules pintades a Marratxí només es limita a l’edifici de Can Vador”.
A la seva ponència, es remunta als orígens de les teules pintades. “A partir dels segles XV i XVI, l’art d’ornamentar la volada de les cases es fa popular a alguns indrets de Mallorca (…). El seu origen, gairebé segur, el trobam a les volades dels temples grecs, ens els permòdols esculpits de l’arquitectura romànica i en les volades de la barbacana i cobertes d’enteixinat del món islàmic. El mujedarisme també possibilita el desenvolupament de les ornamentacions de volades dins la cultura occidental cristiana. D’aquí neixen les taules de fusta policromades amb ornamentacions geomètriques, els plafons ceràmics en relleu i els socarrats valencians. Segons Coll Conesa, dels socarrats valencians (taulell de fang de forma rectangular i de mides diverses) neixen la teula pintada mallorquina, el rajol pintat de Catalunya central i els ‘cairons’ (rajols de volada) del Rosselló”.
Molada recorre a Coll Conesa per referenciar que les teules pintades a Mallorca varen viure “la màxima esplendor entre els anys 1750 i 1800 i durant la primera meitat del segle XIX. A la segona d’aquest segle la decadència és total”.
Quant a la finalitat del pintat de les teules, l’autor de l’estudi comenta que “la construcció de la casa sempre ha estat tinguda, per tots els pobles, com un assumpte de gran transcendència, on es practiquen un gran nombre de cerimònies durant l’execució de les obres, la majoria de les quals tenen un caire cultural. Per això, no és gens estrany que hi hagués unes tradicions entorn de la teulada, on creus careneres, teules pintades, com exposa Coll Conesa, fossin possiblement part integrant del ritus de coronació, cobriment o coronament de la casa. Coll Conesa ens explica que les teules es pintaven a peu d’obra. La teula s’amarava i després s’introduïa fins a 2/3 de la seva longitud dins un morter amb calç d’emblanquinar, pel cap ample o per l’estret, segons hagués d’anar a la volada com teula de barba (costat còncau) o regadora (convex). Aquesta operació podia ésser repetida fins que la calç suport del pigment tingués un gruix considerable. Després, quan la calç tenia un cert cos, es pintava amb pigments dissolts en aigua (terra de mangra per al color vermell, carbó picat per al color negre i òxid de coure per al color verd). A continuació, s’anaven col·locant a la volada a mesura que es pintaven. La decoració es creava sobre la teula cuita, tal com sortia de l’obrador. Es pintava en terra, i no dalt de la volada”.
En el cas de Can Vador, casa urbana situada a l’antic nucli de Marratxí -avui Marratxinet-, la volada està formada per una fila de teules de barba encallades que sobresurten de la paret per l’extrem ample. “Una data d 1809. Totes les teules estan pintades pel costat còncau. Només una d’elles, trobada a un capcer de la casa l’any 1993, està decorada pel costat convex”.
Encara s’hi conserven unes teules pintades formant composicions de dibuixos, de color vermell, amb motius vegetals, variades escenes de la vida quotidiana, representacions religioses i també d’altres de fosca interpretació. Aquestes teules reben el nom de ‘teules pintades’ o ‘teules de moro’.
TENDÈNCIES
CERÀMICA PERTOT, FINS I TOT A L’ESTUFA DE LA CASA DE MOZART
Que la ceràmica és present a molts dels objectes i elements constructius i decoratius que ens envolten no és cap secret: plats, tassons, bols, rajoles, greixoneres, ‘tajins’… Però ara que som a la tardor serà bo recordar que, fins i tot, podem trobar estufes de ceràmica. Una de les més famoses és, sens dubte, la que roman exposada a la casa on va néixer el cèlebre compositor Wolfang Amadeus Mozart el 27 de gener de 1756, ubicada a la Getreidegasse número 9.
L’edifici disposa de tres plantes, que expliquen les condicions de vida de l’època, concretament d’una família burgesa i acomodada como era la de Mozart. L’estufa en qüestió és un dels elements visibles. És una estufa de grans dimensions (tant que la seva altura la fa arribar gairebé al sòtil), amb una decoració tan sòbria com elegant. Entrar a la casa de Mozart és fer un viatge en el temps i la història de la música clàssica…
ACTUALITAT
EXPOSICIÓ ‘BE NATURE’ AL CENTRE CULTURAL DE S’ESCORXADOR
El divendres 18 d’octubre, a les 20.00 h, es durà a terme al Centre Cultural de s’Escorxador la inauguració de l’exposició ‘Be Nature’, d’Olimpia Velasco i Nuri Llompart, en una espècie de diàleg en relació a la natura establert entre les dues artistes, que pertanyen a distintes generacions. Velasco “parlarà” a través de dibuix i escultura; Llompart a partir de fotografies.
Velasco, que va ser professora de Llompart, explica que, cadascuna amb el llenguatge propi, “ens ha unit la mirada cap a la natura, ens en sentim part i des de les nostres perspectives de dona, la reinterpretam. L’experiència del descobriment en solitud en crear ens ha fet construir paisatges interiors diferents, però sempre carregats de gran sensibilitat; sembla com si les nostres terminacions nervioses lliures haguessin traspassat la nostra pell i cercassin trobar-se amb les arrels de les plantes, els arbres… en definitiva de la Natura”.
Velasco és llicenciada en Belles Arts, especialitat pintura, per la Universidad Complutense de Madrid. De la seva banda, Llompart va estudiar fotografia artística a l’Escola d’Art i Superior de Disseny, a Palma.
La mostra romandrà oberta fins dia 6 de novembre, i es podrà visitar de dilluns a divendres, de les sis a les vuit de l’horabaixa.
