Observar els cicles en el moviment de la Lluna, les estrelles i el Sol ens va permetre ordenar i dividir el temps. El primer instrument mesurador fou el rellotge de sol, també anomenat quadrant. La idea primitiva fou senzilla: utilitzar l’ombra projectada per un pal –ombra que es mou en sentit oposat al curs aparent del sol– durant tot el transcurs des de la sortida i fins la posta del Sol. Es creu que aquests descobriments tingueren lloc a diferents parts del món de forma simultània. No existeix consens històric sobre l’origen dels rellotges solars, tot i que sembla que les primitives civilitzacions, aquelles tribus establertes a les proximitats dels rius –els egipcis al Nil i els mesopotàmics al Tigris i a l’Eufrates– avançats en astronomia científica i matemàtiques, començaren a perfeccionar-ne els mètodes. D’aquests passaria a Grècia, i finalment a Roma, on es va perfeccionar i s’estengué per tots els pobles de la cultura moderna.
En segons quins pobles i segons quines èpoques, la divisió del temps es repartia de diferent manera. En un primer moment, existiren les hores irregulars, que dividien el dia en parts iguals i sabut és que cap dia és igual, ja que aquest s’allarga o escurça en funció de l’època cap a la que s’encamina. De divisions n’hi va haver moltes; 12, com les hores romanes o 24, com les hores històriques. També existiren les hores mallorquines. Així va funcionar tot fins al Renaixement. No serà fins a finals del segle XV i XVI, però, que els rellotges de sol tal com els coneixem ara s’escampen per Europa. A partir del segle XVI es creen les hores iguals de temps vertader o civils, que són les que tenim ara i que marquen els rellotges de sol. El temps vertader es deriva del fet de col·locar la busca del rellotge de sol paral·lel a l’eix de la terra. Cada dia l’hora de sol és diferent segons l’època de l’any, perquè aquesta ve marcada per cada vegada que el sol està damunt el meridià. L’endemà torna a estar en el meridià, dividim aquest temps entre 24 i tenim una hora solar. Com cada hora és diferent, es va haver d’inventar el temps mitjà, creant el sistema d’hores internacional, que és el que empram.
A Mallorca se sospita que existeixen més de mil rellotges de sol, entre antics i moderns i es pensa que és un dels llocs d’Europa amb més concentració. La majoria dels conservats són de tipus vertical. Aquests estan instal·lats perpendicularment a la paret i no poden registrar totes les hores de sol, ja que la seva orientació els limita. El màxim temps que poden veure el sol –i només durant l’estiu– és de dotze hores. En canvi, els verticals orientats es troben als xamfràs o a les teulades, ja que són orientats cap a migjorn. Els verticals declinants, en canvi, els trobem inserits a les façanes de les cases i estan fets d’estucat de morter de calç, esgrafiat o pintats.
