L’atletisme, la natació i la bicicleta han estat les diferents disciplines que ha hagut de dominar Mario Mola per aconseguir ser tres vegades campió mundial de triatló (2016, 2017, 2018) i campió mundial de duatló (2013), a més de veure ben a prop tres vegades (2012, 2016 i 2020) les flames olímpiques. Mario Mola és un dels triatletes més reconeguts a Mallorca i, des de fa uns quants anys, resideix a Marratxí. Ara s’enfronta a nous reptes: la paternitat i formar un nou club al municipi.
Què et va motivar a començar en el món del triatló i el duatló?
Vaig començar fent natació des de petit. Els meus pares, tot i que no eren esportistes, pensaven que l’esport era un bon ambient per créixer i desenvolupar certes actituds durant la infància. A 15 anys, vaig tenir la sort de topar-me amb Iván Muñoz, que en aquell moment era preparador físic d’un club de natació. Va ser ell el qui em va ensenyar el triatló, que llavors, ja fa quasi 20 anys, era un esport minoritari amb molt menys reconeixement. Pocs anys després, i gràcies als resultats que vaig aconseguir en categories menors, vaig descobrir que hi tenia facilitat i que valia la pena donar-li una oportunitat.
Aquest esport t’exigeix dominar les modalitats de natació, ciclisme i atletisme. En tens cap de preferida o, al contrari, n’hi ha cap que t’hagi costat més?
Tot i haver vingut de la natació, la carrera a peu és la disciplina a la qual més ràpid em vaig adaptar i per a la qual sempre he tingut més facilitat. En canvi, la natació sempre m’ha costat més.
Com vares entrar en el món de l’esport d’elit?
A finals del 2009, vaig ser campió del món júnior i l’any 2010 ja vaig passar a la categoria sub-23. Aquell any vaig decidir desplaçar-me a Madrid, al centre d’alt rendiment, per poder continuar compaginant estudis i esport, però sense deixar de donar prioritat a la part esportiva. Del 2010 al 2012 vaig viure a Madrid, any en què vaig disputar les primeres olimpíades.
És fonamental donar visibilitat a tota la feina que es fa des de l’esport base, i aquest actes com la gala de l’esport ajuden a motivar i inspirar les noves generacions.
Mario Mola
De fet, no has deixat mai de costat els estudis, ja que ets graduat en administració d’empreses.
Consider que és bo tenir una segona via, ser conscient que una lesió o un problema abans de temps et pot retirar de qualsevol il·lusió o objectiu. Aquesta mentalitat ha estat el que m’ha permès gaudir de l’esport. No he deixat d’estudiar, sempre he fet formació complementària o qualque màster. Ara les universitats ofereixen la possibilitat d’estudiar a distància.
Aquests darrers anys, la teva trajectòria ha pres un nou rumb.
Ara som pare, i l’esport passa a un segon terme per pura obligació, per necessitat, i amb molt de gust. És a partir d’aquest moment quan em planteig fer altres modalitats que fins ara no podia, com és el cas del duatló o l’atletisme, que em permeten, amb un terç o la meitat del que entrenava, continuar competint.
Com afrontes aquesta nova etapa en l’atletisme al Club Cárnicas Serrano?
Poder continuar compaginant esport amb una vida familiar és, per descomptat, una il·lusió, ja que eren comptades les ocasions en què podia córrer, no tan sols a Mallorca, sinó també a Espanya.
Com es gestiona posar punt i a part a una carrera esportiva d’alt rendiment?
Jo crec que tothom ha de fer un esforç previ per assimilar-ho i assumir-ho. A ningú li agrada retirar-se perquè, durant aquest temps, has gaudit de reconeixement i de poder fer allò que t’agrada. A segons quines edats és més difícil competir, no impossible, però sí més complicat. D’altra banda, s’ha de ser conscient que arriba un moment en què s’ha de deixar pas als qui venen.
Quina és la clau per mantenir-se a l’alt nivell durant tant de temps?
Per una part, hi ha la constància i el sacrifici, i, per l’altra, has de cercar aquesta perfecció que mai arriba, però que et permet aprendre. I en un esport com aquest, de tres disciplines, sempre hi ha molt de marge de millora.
Has necessitat ajuda psicològica per afrontar els moments més durs?
No directament, però sí que he rebut el suport diari de la família i de la meva parella. M’han ajudat sempre a superar moments complicats. He tingut la sort de tenir un entorn que, sí, en els moments bons m’han aplaudit, però tampoc han fet una festa, i en moments dolents han estat capaços d’empènyer-me cap endavant.
Què suposa que el triatló vagi guanyant més reconeixement?
Jo crec que implica que les institucions i les entitats privades s’interessin més i, a la llarga, això incrementa les oportunitats per als esportistes. Entenc que un jove, si ha de decidir entre anar a la universitat, continuar estudiant o començar a fer feina, o dedicar-se a l’esport, necessita una certa seguretat. Ara bé, als esportistes de l’illa i d’Espanya se’ns fa costat.
Ara resideixes a Marratxí.
Fa uns quants anys que ens vàrem instal·lar definitivament a Marratxí. M’agradaria poder apropar cada vegada més el triatló al municipi, perquè consider que tenim un entorn molt propici per a la pràctica esportiva.
Tens projectes en marxa al municipi?
Estic molt il·lusionat amb el nou club esportiu que hem posat en marxa a Marratxí. És una iniciativa que neix amb la voluntat de fomentar l’esport i els valors de l’atletisme entre infants, joves i adults. Volem oferir una estructura sòlida perquè tothom pugui gaudir i créixer, tant si vol competir com si simplement cerca una manera saludable de mantenir-se actiu. Encara estam en els primers mesos de funcionament, però ja comptam amb un grup molt engrescat i esperam continuar creixent i sumant esportistes de totes les edats.
Què va significar ser el padrí de la Gala de l’Esport 2025?
Va ser un honor ser-ne el padrí. Sempre he sentit una gran estima per l’esport local, i poder reconèixer l’esforç d’atletes, entrenadors i clubs de Marratxí va ser molt especial. És fonamental donar visibilitat a tota la feina que es fa des de la base, i aquest tipus d’actes ajuden a motivar i inspirar les noves generacions.
Quins són els teus pròxims objectius?
Enguany m’agradaria donar més prioritat a algunes proves d’àmbit balear i poder córrer més a casa.
CARA A CARA
Com és el teu dia a dia ara que has deixat l’alta competició?
La prioritat gira entorn de poder atendre els nins petits de casa, però després d’acompanyar-los a l’escola tenc temps per planificar-me i entrenar.
El millor moment del dia: El vespre, quan t’adones que has complert les tasques diàries.
Un personatge que admiris: No he estat mai idolatra, sempre he admirat la gent que he tingut a prop i he respectat el contrari.Un llibre:De què parlo, quan parlo de córrer, de Murakami, per la filosofia que transmet.
