«Fa més de 5 anys que em sent tot sol». Així ho expressa el 25 % de les persones majors de 65 anys enquestades a Marratxí, gent gran que conviu amb el dolor invisible de la soledat. Aquesta sensació d’aïllament, que afecta ja una de cada cinc persones a Espanya, té un impacte devastador en la salut mental i genera un sofriment profund i prolongat. A més, aquesta plaga no només afecta els majors, sinó que també està arribant als joves, segons el darrer Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada de la Fundació ONCE.
Marratxí ha decidit afrontar aquest repte amb la posada en marxa, per primera vegada, de dues taules de treball orientades a sensibilitzar sobre la soledat no desitjada, i a prevenir-ne i detectar-ne casos amb l’esperança d’alleujar el buit que tantes persones senten en el seu dia a dia.
La creació d’aquestes dues taules de treball sorgeix com a resposta a les dades obtingudes d’un estudi fet als centres de salut Martí Serra i Muntanya. Andrés Sergio Ebuale, infermer del Centre de Salut des Pont d’Inca, va plantejar al personal mèdic la idea d’aprofitar el contacte directe amb els ciutadans per fer una anàlisi estadística. Durant la seva tasca diària, observava nombroses persones que se sentien totes soles, tristes i desvalgudes. «Quan els passa alguna cosa, no tenen a qui acudir. Per això, es va decidir recopilar dades per conèixer la situació real del municipi, ja que mai no s’havia investigat a fons aquest tema a la zona», afirma.
L’enquesta es va fer a majors de 65 anys, tant a persones que acudien a consulta a Marratxí com a persones que no podien sortir de casa seva. Els resultats de l’estudi varen revelar que «el 18,9 % dels enquestats patien soledat no desitjada», confirma Ebuale. Segons les investigacions fetes, a Marratxí el 19,6 % de les persones d’entre 65 i 75 anys, el 18,2 % de les persones d’entre 75 i 85 anys, i el 15,4 % dels majors de 85 anys experimenten alts nivells de soledat no desitjada.
Estudis recents de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada evidencien que aquesta anomenada epidèmia silenciosa també afecta els joves. Segons Sergi Marimon, psicòleg de Marratxí Social, «ens va sorprendre veure als estudis nacionals que la soledat no desitjada afecta un percentatge de persones joves» i ascendeix de nou «a partir dels 65 anys». No obstant això, hi ha moltes altres variables socials i econòmiques que hi poden influir. «No creim que hi hagi un perfil d’edat exclòs de la possibilitat de patir aquesta soledat. Cal tenir en compte que és una sensació, no un índex calculable», recorda.
Lucía Segura, treballadora social i tècnica de l’equip comunitari de Marratxí Social, destaca la importància d’atendre les persones que manifesten patir soledat no desitjada: «Aquesta sensació d’aïllament no és simplement un malestar emocional; té un impacte profund en la salut i el benestar de qui la pateix i provoca greus dificultats socials i emocionals». Davant la magnitud del problema, algunes entitats sense ànim de lucre i el mateix Ajuntament de Marratxí havien començat a implementar projectes destinats a mitigar la soledat no desitjada. Tanmateix, segons els treballadors socials, «aquests esforços no eren coneguts per la ciutadania i faltava coordinació entre ells».
La decisió de crear dues taules, una que se centrarà en la sensibilització i la prevenció de la soledat i l’altra que es dedicarà a la detecció i l’atenció de les situacions ja identificades, «sorgeix com una necessitat d’ordenar i de coordinar les iniciatives existents», explica Segura. L’objectiu és clar: articular una estratègia comuna per afrontar aquest fenomen amb la integració de tots els agents del municipi interessats a aportar la seva visió i projectes.
Un pas pioner cap a l’acció
El principal repte, segons els responsables, és conscienciar la població sobre què és realment la soledat no desitjada i com pot afectar les persones de manera significativa. A través d’aquestes taules, constituïdes el desembre de 2024, se cerca, no només informar, sinó també reunir les persones, els negocis i les entitats disposades a detectar aquests casos d’aïllament i oferir solucions efectives. A més, es pretén crear un catàleg organitzat de recursos perquè els professionals els puguin utilitzar per fer derivacions als serveis més adequats, segons cada cas.
Un cop constituïdes les taules, que tindran periodicitat semestral, es farà un seguiment de les activitats que es posin en comú i després es durà a terme una avaluació.
Els serveis socials municipals i els centres de salut exerciran un paper fonamental en coordinació amb totes les àrees de l’Ajuntament de Marratxí. La iniciativa també persegueix involucrar altres regidories, com urbanisme i mobilitat, essencials per millorar la connectivitat i l’accés als serveis. La col·laboració dels comerços també és important: «A les farmàcies se solen detectar moltes situacions de soledat», destaca Carme Ribot, treballadora social a Marratxí. «La policia local també pot ser un actor clau per detectar l’aïllament i el desemparament entre els veïns del municipi».
Ribot destaca que les activitats dels centres de dia i els programes com Marratxí en Xarxa, que ofereixen acompanyaments i visites a domicili, poden ser d’ajuda en la detecció de la soledat. Els serveis de teleassistència, menjar i atenció a domicili, o els programes de sensibilització i prevenció de l’edatisme, tot i que no són recursos específicament per a la soledat, també contribueixen a mitigar-la. «A l’atenció primària, es reben demandes dels mateixos usuaris o de les seves famílies, però hi ha serveis més adequats per tractar la soledat», comenta Ribot.
Col·laboració amb entitats locals
Aquest projecte contra la soledat no desitjada compta amb la col·laboració de diverses entitats locals. Per exemple, la Creu Roja està portant a terme el Proyecto Crece i Bancs contra la Soledat, destinats principalment a les persones majors. A més, Anem Junts ofereix suport a infants amb discapacitat fins als 12 anys i activitats d’inclusió a partir dels 16 anys i per a adults. Esment ha llançat el programa Conviure, que promou la convivència intergeneracional entre persones que viuen totes soles i d’altres que necessiten habitatge.
Altres organismes, com les associacions de persones majors i les mestresses de casa, programen activitats recreatives i d’integració. A més, l’Àrea de Salut ha posat en marxa rutes saludables, tallers de croxet i de gòspel o teatre terapèutic. El testimoni de n’Emilia, que participa en aquest darrer, és especialment encoratjador. «Estava tota sola, i ara he conegut gent que consider com a família. Ho passam tan bé que no m’agradaria que això acabàs. Ho recoman a tothom: sortiu de casa, compartiu, estau amb gent, és molt bo per al cervell», diu.
A més de combatre la soledat, a altres persones els permet reduir les tensions del dia a dia. És el cas de na Bàrbara, que participa al teatre terapèutic. «M’ha anat molt bé per reduir l’estrès de la feina». L’experiència, a més, la va ajudar a superar la por escènica. «Al principi em va costar molt, però em sent molt còmoda amb aquest grup». En Pep, que participa en el grup de teatre i també en el cor de gòspel, afirma que «aquest tipus d’activitats m’ajuden a relaxar-me. També he notat que he millorat la memòria pel fet d’haver d’aprendre els guions».
Activitats amb impacte positiu en la salut
Els experts asseguren que la soledat no desitjada incrementa el risc de patir depressió i ansietat, i eleva el risc de malalties cardiovasculars. Aquests problemes de salut poden derivar en hàbits poc saludables que agreugen la situació de qui els pateix.
Elvira García, regidora de Serveis Socials de Marratxí, explica que el projecte, no només està destinat a mitigar la soledat de les persones majors, sinó també a incloure-hi els col·lectius que, tot i no ser gent gran, també estan experimentant aquesta soledat no desitjada. «L’objectiu principal és disminuir l’aïllament, millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones, i afavorir un envelliment actiu», assenyala.
L’Ajuntament de Marratxí ha reafirmat el seu compromís de construir un municipi més inclusiu i solidari. En paraules del batle, Jaume Llompart, «la soledat és un problema que afecta principalment els nostres majors. És la nostra responsabilitat crear xarxes de suport que arribin a cada racó de Marratxí. Volem que cada persona se senti part de la nostra comunitat i tingui opcions per relacionar-se».
Aquest ambiciós projecte social reflecteix el compromís del municipi d’afrontar un dels més grans reptes socials de l’actualitat: la soledat no desitjada. Amb la participació activa de tots els sectors del municipi i el treball conjunt entre institucions, entitats i la ciutadania, se cerca crear una xarxa de suport que permeti als veïns sentir-se més connectats i amb més suport en la seva vida quotidiana. Amb aquest enfocament integral, Marratxí fa un pas important cap a una comunitat més inclusiva i solidària.
