Marratxí, un municipi idoni per fer compostatge domèstic

703

L’Ajuntament de Marratxí, a través de l’àrea de Medi Ambient, organitza uns cursos de compostatge domèstic per tal de ajudar els marratxiners a reduir els residus orgànics. El curs, impartit per Amics de la Terra, es duu a terme a la Deixalleria i hi participen entre 12 i 14 persones.

És una forma de conscienciar a la ciutadania dels beneficis de l’economia circular ja que el 40% dels residus són orgànics i amb el compostatge es deixen de produir. Durant el curs s’explica que el compostatge domèstic és una eina barata per generar adob ric en nutrients per al jardí o els cossiols i respectuós amb el medi ambient

L’objecte del projecte és fomentar el compostatge de la fracció orgànica a les llars del municipi. La fracció orgànica comprèn, principalment les restes de menjar i les restes vegetals de mida petita de tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.), podent suposar un 40% en pes de la bossa domèstica de fems a aquells nuclis on no n’hi hagi recollida selectiva.

Marratxí és un municipi amb un nombre significatiu de vivendes amb espai i característiques adients per a la instal·lació de composteres, per a dur a terme aquest tractament en l’àmbit domèstic.

Per cada 100 kg de residus, se n’obtenen 30 de compost i, d’aquesta manera, s’afavoreix la retenció de l’aigua de reg, la qual cosa suposa un estalvi d’aigua d’entre el 30 i el 70%.

Els participants als cursos se’n van amb la idea de que qualsevol compostera té l’objectiu de tancar el cicle dels aliments, que tornen a la terra per alimentar allò d’on han sortit. El compost es pot utilitzar al jardí o a l’hort, millorant les característiques del sòl. Reducció dels residus generats i de les emissions contaminants.

La durada del curs és d’un trimestre. Entre els beneficis hi ha els ambientals perquè el compost es pot utilitzar al jardí o a l’hort, millorant les característiques del sòl, a més de que es redueixen els residus generats i les emissions contaminants. També hi ha un clar benefici econòmic perquè la fracció orgànica, en cas de recollida selectiva o del seu compostatge en l’àmbit domèstic, no suposa un cost econòmic afegit per al municipi.

Al curs s’aconsella que les composteres siguin un contenidor de reixa metàl·lica, de fusta o de plàstic. El compostador ha d’estar situat en un lloc protegit per evitar variacions tant de temperatura com d’humitat. La posició ideal és sota un arbre de fulla caduca, de manera que estigui a l’ombra a l’estiu i al sol a l’hivern.

Es recomana col·locar el compostador sobre la terra, mai sobre ciment, asfalt o paviment, per permetre als descomponedors presents en el sòl la colonització del recipient.

Amics de la Terra recomana al seu manual de compostatge que es reguli l’entrada d’aire i humitat mantenint el contenidor cobert o tancat. Els materials llenyosos hauran de ser tallats en trossos no majors de 5 cm, pel que són precises unes tisores de poda, una destral o una trituradora vegetal. També seria útil disposar d’una eina airejadora per moure i airejar els materials i, fins i tot, d’una pala per recollir el compost ja fet. És necessari disposar d’un sedàs per separar la part perfectament compostada dels fragments llenyosos i les parts sense descompondre, encara presents

Fases i tipus de compost 

El procés de compostatge principalment es divideix en dues fases, ambdues sempre en presència d’oxigen. La primera fase és la de  la descomposició i degradació, on la temperatura pot arribar als 70ºC i una durada entre 6 i 8 mesos; i la segona fase, de maduració, on es multipliquen petits animals com cucs, cotxinilles i insectes que es nodreixen dels microorganismes, restes vegetals i diversos invertebrats, contribuint així a la formació de compost madur.