Etimològicament, la paraula Marratxí té diversos orígens àrabs: com a derivat mossàrab de barraca, del vocable àrab Marrksi o de la paraula Marruqush. Possiblement en aquest nucli de Marratxinet s’hi ubicava el temple de la primera parròquia que hi hagué al terme, Santa Maria de Marratxí. Es creu que aquesta església es va construir durant el segle XIII, tot i que no s’hi han trobat les restes.
Es tracta d’un llogaret de gran valor on podem trobar una bona mostra de l’arquitectura popular mallorquina, com algunes cases pageses restaurades i nombroses cases senzilles dels segles XVII, XVIII i XIX. El nucli urbà pròpiament dit només consta d’un carrer original, el carrer de Sa Font, al voltant del qual s’agrupen els elements més destacats.
Sa Font de Marratxinet
Font pública que data probablement de finals del segle XVII, inserint-se dins el barroc. Està formada per un coll de cisterna fet de marès i té una profunditat de 6,6 metres. Fets de pedra calcària, al costat hi podem observar una pica i un abeurador, perquè els animals de càrrega, com els cavalls o els ases, poguessin beure-hi. Es deia d’aquesta font que proporcionava aigua “molt fluixa”. El 1964 un pou obert per un veïnat a les proximitats la deixà eixuta, i per tal motiu es va sol·licitar cooperació a la Diputació Provincial per fer-la més profunda, tot i que actualment es troba seca. Consta a tots els inventaris de béns de l’Ajuntament de Marratxí i al catàleg d’elements d’interès artístic, històric, ambiental i patrimoni arquitectònic.
Oratori
L’oratori, depenent de la parròquia de sant Marçal, es va construir a la dècada de 1950, aprofitant la casa ja existent de Ca’n Monjo, i amb l’ajuda econòmica del poble així com dels senyors de la possessió de Son Sales. D’estil historicista o també anomenat romanticisme, procura recuperar l’arquitectura de temps passats. Es tracta d’una petita i senzilla capella amb portals de pedra i finestres en forma d’òcul. Es va construir per mor de la necessitat de tenir un nou lloc de culte quan les darreres monges que habitaven el convent de Marratxinet varen traslladar-se, substituint així l’anterior i desaparegut oratori de monges blaves dels anys 20. I és que, mentrestant, per assistir als serveis religiosos s’havia de desplaçar fins a Sant Marçal, la parròquia per excel·lència de Marratxí, o a Santa Maria del Camí. Sobre el portal principal hi veiem la inscripció “Domus Dei” o “Casa de Déu” i sobre el portal lateral hi podem llegir “Domus Orationis” o “Casa d’oració”. A dalt hi remata una espadanya amb campana i creu de ferro.
Convent de Ca Ses Monges
Originàriament conegut com a Ca’n Fullana, posteriorment es va convertir en un antic convent de monges franciscanes datat al segle XIX. Aquesta comunitat religiosa va començar la seva activitat a Marratxinet el 1929, construint l’única escola per als infants de la zona. A poc a poc es van anar ampliant les construccions i les seves funcions fins a convertir-se en una casa d’espiritualitat, una escola de monges i l’escola pública. Aportava molt moviment al llogaret, ja que era lloc de reunions i trobades.
