És un dia ennuvolat i fa fred, aquell fred de febrer que tan sols dona treva quan es comencen a entreveure alguns raigs de sol que ja anuncien que arriba la primavera. Però avui no és un dia qualsevol, avui és el quarantè aniversari de la Fira del Fang. Ara sí, ha arribat el moment que els ollers i siurelleres han estat esperant durant els darrers mesos mentre elaboraven amb cura els productes per posar a la venda durant deu dies.
Les campanes de l’església de Sant Marçal repiquen per anunciar les deu. En aquell precís instant s’inicia la quarantena edició de la Fira del Fang. El primer toc de flabiol dels xeremiers de Marratxí dona pas al tradicional ball dels gegants, Bet i Marçal, que dansen a la plaça, just després que les autoritats tallin la cinta inaugural de la fira.
Al llarg del matí, els xeremiers Fabián Blesa i Pep Toni Aguiló interpretaran un ampli repertori de cançons mallorquines, aquelles que «fan poble», com diu Blesa; ara ja fa cinc anys que ho fan.
La plaça es va omplint a poc a poc de visitants que comencen a recórrer les paradetes dels artesans de Marratxí, de l’illa i fins i tot de la Península. Ofereixen una àmplia oferta de productes de ceràmica: greixoneres, siurells, tasses, estris de cuina o joies. Una fira que desperta els records dels més nostàlgics. «La Fira del Fang va marcar un punt d’inflexió en la difusió de la ceràmica», afegeix Toni Rotget, veïnat del municipi.
“La Fira del Fang va marcar un punt d’inflexió amb la difusió de la ceràmica”, Toni Rotget, veïnat del municipi.
Marc Oliver (es Pla de Na Tesa), Pau Vergues (es Caülls) i Sara Luque (es Pont d’inca), de dinou anys, expliquen que ja visitaven la fira de petits amb l’escola. De fet, Luque encara conserva totes les peces que va comprar aquells anys: «En un moment de la meva vida, m’agradaria poder dedicar-me a la ceràmica», explica.
Mentre els tres joves decideixen què comprar, Francisca Serra, de l’Olleria Can Vent, la més antiga de Pòrtol, fa balanç del que més s’ha venut fins ara. «La greixonera és, sens dubte, la protagonista, tot i que avui dia ha caigut en desús a causa de les noves cuines i les tendències gastronòmiques».
De fons, se senten les veus de les persones que es retroben a la plaça un dia de fira mentre sona l’ocarina, un instrument de ceràmica que emula el cant dels ocells. Recuperada pel ceramista i escultor marratxiner Benet Mas l’any 1967, avui és Carmen Hermoso que en manté el llegat i que dona a conèixer l’instrument a aquells que, encuriosits, s’aturen per escoltar-lo.
La fira també és un espai per donar a conèixer altres ceramistes. Aquest és el segon any de Jonathan Haas i Valeria Minjoloude, de Verbenas Ceràmica, amb unes peces que destaquen per uns colors vius. Tots dos varen aprendre l’ofici a l’Argentina. «Hi dedicam moltes hores, perquè les peces s’han de fer una a una. A més, volíem aprofitar l’ocasió per conèixer altres artesans de l’illa», detalla Haas.
“La greixonera és, sens dubte, la protagonista, tot i que avui dia ha caigut en desús a causa de les noves cuines i tendències gastronòmiques” Francisca Serra de l’Olleria Can Vent.
La Verònica: el passat i present
A tan sols uns metres, a l’esplanada de la Verònica, s’hi ha habilitat una carpa on es pot veure el present i el futur de la ceràmica. El fang serveix com a eix vertebrador. Per una banda, els tallers, i per l’altra, l’exposició commemorativa dels quaranta anys de la fira.
Pel que fa als tallers, els infants envolten la taula esperant les indicacions de Toni Vich, ceramista i director del Museu del Fang, i dels usuaris d’Esment-Guies, encarregats de dur a terme els tallers i apropar la ceràmica als més petits. Les mans de na Marta, de 7 anys, i d’en Xisco, de 6 anys, es taquen de cola blanca que fan servir per aferrar les pecetes de fang.
Unes peces que elaboren seguint la tècnica del trencadís i que després formaran la marca corporativa de la Fira del Fang. Durant la setmana, més de 1.600 infants de les diferents escoles del municipi visitaran la Fira del Fang per conèixer de prop els productes que ofereixen els artesans i les diferents peces de ceràmica.
Fent un bot al passat, Toni Vich presenta la maqueta d’una olleria antiga, que corona el centre de l’exposició. «Per a mi, mostrar com és una olleria preindustrial és fer un homenatge a la feina que es feia quan encara no hi havia electricitat ni tampoc la possibilitat d’anar a comprar els materials», comenta Vich.
Al costat, una torre que recull alguns dels cartells i programes d’altres anys, fotografies de les olleries antigues i actuals, i retalls de notícies que formen part de la història i que deixen plasmada aquestes quatre dècades de fira.
Al voltant, una exposició de figures que han fet les diferents entitats que han participat en la fira: els centres escolars, el centre penitenciari, l’Hospital Psiquiàtric-Parc Sanitari Bons Aires (HUSE), l’Escola de Disseny d’Art Superior i els diferents artesans..
Premi Benet Mas, el futur de la ceràmica
El viatge no acaba aquí. Un tren connecta l’epicentre de la fira amb el Museu del Fang, que apropa els visitants a l’obra escultòrica guanyadora del Premi Benet Mas. Amb el nom La pell intangible: El futur de la ceràmica, desenvolupada pel Col·lectiu LAP Visual, un grup d’artistes format per Lluís Ferrer, Rafel Llobet i Manuel Bauzà Ramis, exploren la relació entre la ceràmica, l’art contemporani i la tecnologia digital. «Ens imaginam una ceràmica combinada amb intel·ligència artificial, un bol que encalentirà directament la beguda. Aquesta obra n’és un primer tast», afegia Ramis, en l’entrega de premis.
Manuel Bauzà Ramis: «Ens imaginam una ceràmica combinada amb intel·ligència artificial, un bol que encalentirà directament la beguda. Aquesta obra n’és un primer tast»
La fira, que va començar el 1864 a Ses Tres Germanes com un espai expositiu, va batre rècords de participació, fet que va impulsar de manera decisiva el reconeixement i l’economia de la indústria ceràmica de l’època. Avui dia, la Fira del Fang s’ha consolidat en el calendari marratxiner com una cita imprescindible per a la defensa de la cultura i la tradició del fang, i s’ha convertit en una vitrina de difusió d’aquest ofici per a les generacions passades i futures, que, unides, continuaran sumant noves edicions any rere any.
