A la ceràmica, com a tots els sectors, la competència obliga a superar-se i a reinventar-se cada dia. En aquest sentit, molts dels objectes que es produeixen a les olleries tenen un component de disseny destacat. “Nosaltres intentam innovar en aquest sentit i sempre fer passes endavant pel que fa al disseny. Tenim uns motius i uns colors més per a la temporada d’estiu, i uns altres per a la temporada d’hivern. Entre els primers, hem apostat enguany per motius mediterranis, les sardines, el coral, les estrelles de mar, les gambes… I el color de l’estiu és, sens dubte, el turquesa”, explica Pep Serra Crespí, que és al capdavant de Terra Cuita, amb olleria a Pòrtol i punts de venda al mateix Pòrtol, Palma i Santanyí. Pertany a la cinquena generació, tot i que amb aquest nom opera des de 2014.
“De cara a l’hivern, els motius als quals donam més protagonisme són les figues de moro, les magranes, les fulles… I un motiu més intemporal amb molta sortida, sobretot amb el client estranger, és el flamenc”, afegeix.
A Terra Cuita es combina la tradició artesanal en la producció amb la maquinària moderna per poder abastir tota la demanda que es rep. En tot cas, una vegada les diferents peces de taula (plats, tassons, enciamera…) han sortit del forn, tres pintores s’encarreguen de plasmar-hi els diferents motius. “Les pintores dones tenen una paciència que no he sabut veure en els homes a l’hora de pintar sobre les peces els distints dibuixos, és una feina molt minuciosa”. A la temporada hivernal és quan es fa la major part de la producció, mentre que a l’estiu el temps s’inverteix més en la decoració de les distintes peces que sortiran al mercat.
Serra destaca que en aquesta casta de productes (els de taula) la funcionalitat és una qüestió primordial per al client, per sobre del vessant decoratiu, tot i que aquest també és important. “Es poden combinar les dues facetes, però, sí, prima la funcionalitat de l’objecte, ja sigui un plat o un tassó”. Una lamentació que expressa Pep Serra va en el sentit de les còpies entre les olleries: “El que passa és que, tard o prest, altres olleries et copien els motius que tu has dissenyat i els fan seus. És trist, però és així”.
