El passat mes de febrer va començar a Marratxí el Programa de Competència Familiar. Està adreçat a famílies amb fills i/o filles d’edats entre 12 i 16 anys que volen millorar la competència parental, les habilitats socials i el comportament dels fills. Es guia als pares i mares sobre com fixar límits als adolescents i sobre com resoldre conflictes relacionats amb el sexe, l’afectivitat o les addiccions. Es tracta d’un programa finançat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports i supervisat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social GIFES-UIB
Durant quinze sessions es treballen aspectes com habilitats de comunicació personals i dins la família, saber identificar i atendre les pròpies emocions i necessitats i les dels altres i com posar normes i límits als fills i/o filles de manera adequada. També, a aprendre a resoldre conflictes relacionats amb l’ús i abús de substàncies, ús de les tecnologies (mòbils, videojocs, etc.), afectivitat, sexualitat, etc.
El programa, on participen 14 famílies de Marratxí, està conduït per professionals de l’àmbit social i és finançat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports i supervisat pel Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social GIFES-UIB. Aquest programa està basat en l’evidència científica per a la millora de les habilitats vitals i prosocials dels participants i per a la millora de les relacions familiars.
“És un programa selectiu, per tant, es dirigeix a famílies que estan entrant o que poden entrar en situació de risc. Famílies normalitzades que no han sabut posar límits clars i ara es troben amb adolescents que no responen com esperaven, o famílies amb adolescents que comencen a presentar comportaments que fan veure que si no es redirecciona la situació, es poden trobar en situació de risc (companyies no desitjades, comportaments disruptius…) i famílies que simplement volen millorar les seves relacions familiars i la cohesió familiar”, explica Maria Antònia Gomila, doctora del departament de Pedagògia de la UIB i responsable del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social GIFES-UIB.
Satisfacció
“Pels comentaris que ens arriben de les famílies, tenim constància que estan molt satisfetes amb el contingut i la metodologia. S’ha de destacar, que es treballen els temes a través de dinàmiques diverses que afavoreixen la participació i assistència a les sessions, a les quals es proposen tasques per a casa, per tal que els aprenentatges es puguin consolidar i generar canvis a llarg termini en les dinàmiques familiars”, conta Joan Sastre, psicòleg de l’àrea de Serveis Socials de Marratxí. Sastre destaca la tasca de les dues formadores i la coordinadora per tal d’adaptar els continguts a les famílies participants.
Durant 15 sessions fan feina en aspectes com habilitats de comunicació personals i dins la família, saber identificar i atendre les pròpies emocions i necessitats i les dels altres i com posar normes i límits als nostres fills i/o filles de manera adequada. També, a aprendre a resoldre conflictes relacionats amb l’ús i abús de substàncies, ús de les tecnologies (mòbils, videojocs…), afectivitat, sexualitat, etc.
Objectius
El programa, que és una adaptació del Strengthening Families Program (SFP), té sis objectius bàsics: millorar les relacions familiars, augmentar les competències parentals, millorar les competències de filles i fills (actituds i conducta); millorar les habilitats socials i emocionals de filles i fills; reduir o prevenir l’abús d’alcohol i drogues i les addiccions a les tecnologies digitals i millorar les habilitats comunicatives i assertives a l’àmbit de les relacions afectivosexuals
Maria Antònia Gomila afirma que estan satisfets de la marxa del programa que s’aplica a Marratxí. “Estam rebent un feedback molt bo. El fet que vulguin venir i participar a les sessions (gairebé 3 mesos), que és un compromís bastant gran, ja és molt significatiu”. Explica que les famílies estan “molt agraïdes” de tenir eines i estratègies clares que els permeti introduir canvis en les seves dinàmiques. “Els fills i filles també ho agraeixen molt, perquè senten que els seus pares els presten més atenció i es preocupen per tenir una bona relació amb ells. Són sessions molt emotives”, admet Maria Antònia Gomila.
