Sa Refinadora és l’edifici històric industrial més important del Pont d’Inca. Va començar a funcionar el 1931 fent del tractament de la garrova la seva raó de ser i contribuint decisivament a la dinamització social del nucli . Va viure moments molt àlgids, amb una producció (alcohols, pinsos, coles…) que es destinava a abastir la població local, i, sobretot, a l’exportació. La garrova s’usava en l’elaboració d’un centenar de productes. Però a principis del segle XXI, per la competència de països com Turquia o Tunísia, la fàbrica es va veure obligada al tancament. El 2015, l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament. Enmig, una història interessant i fecunda digna d’estudi.
“L’edifici de Sa Refinadora es va acabar de construir el 1930, i la societat Industrias Agrícolas de Mallorca SA es va constituir com a tal el 1931. Provenia de la fusió de tres societats mallorquines: Destilería de Alcoholes del Pont d’Inca, Alcoholes Mallorquines y Vinos, y Alcoholes de Manacor. Les dues primeres eren de Pont d’Inca i la segona, com diu el mateix nom, de Manacor”, explica Francesc Vallcaneras, investigador de cultura popular. Conegut popularment com en Xisco de Sa Refinadora, poques persones coneixen tan bé com ell la història i l’activitat d’aquesta emblemàtica fàbrica.
“S’ha de tenir en compte -continua Vallcaneras- que el Pont d’Inca va ser dels primers nuclis de població de Mallorca a industrialitzar-se, amb fàbriques de sabó, tèxtils, destil·leries… En pertànyer a Marratxí, les empreses pagaven menys imposts que a Palma i, a més, les fàbriques de la zona tenien l’avantatge, importantíssim, de comptar amb el ferrocarril molt a prop. De fet, amb el temps, Ferrocarrils de Mallorca va fer un ramal des de l’estació de Pont d’Inca fins a l’interior mateix de Sa Refinadora”.
El tren hi arribava carregat de sacs de garrova de diverses poblacions de Mallorca. En sortia cap al port de Palma carregat de productes variats, una vegada elaborats a la fàbrica: alcohols, coles, farina de garrova per a ús domèstic i industrial, pinsos de garrova…
“Sa Refinadora tenia dues filials, a Xest (a València) i a Eivissa. En el cas de la fàbrica del Pont d’Inca, a més d’abastir la població local, la major part de la producció es destinava a l’exportació: a Europa, el Japó, els Estats Units. S’ha de tenir en compte que el garrover és un arbre mediterrani desconegut a altres punts del món. A més, els químics de l’empresa varen inventar un producte que va causar furor: era l’Aprestagum, una cola patentada amb aquest nom”.
200 treballadors en el moment més àlgid
Vallcaneras té dades que parlen del nivell d’activitat de Sa Refinadora. “Els anys 30 es tractaven 31.500 tones de garrova l’any, de les quals es derivaven 1.635.000 litres d’alcohol i 3.465 tones de llavor neta. L’any 1934 la planta de Pont d’Inca produïa 2.100 litres d’alcohol diaris. En el moment més àlgid de l’empresa, hi devien fer feina unes 200 persones, tots homes, que es tornaven en torns per tal que la fàbrica no deixàs de funcionar ni un moment”. El padrí matern de Vallcaneras, Joan Jaume, va ser-ne encarregat una pila d’anys.
La Guerra Civil (1936-1939) no va suposar cap disminució en la producció de la fàbrica, més aviat al contrari, ja que la garrova (en absència d’altres productes) va guanyar encara més protagonisme i major demanda. D’altra banda, la fàbrica tenia un refugi que era usat pels treballadors i per veïnats de la zona quan Es Pont d’Inca era víctima de bombardejos, cosa que no era inhabitual, sobretot per la importància estratègica que tenia l’aeroport militar de Son Bonet.
Visites guiades
Vallcaneras va ser l’encarregat de dirigir els dissabtes del mes de desembre visites guiades a l’emblemàtica fàbrica, tot un referent al Pont d’Inca. “La veritat és que varen ser molt interessants i la gent va respondre molt, fins al punt que no només varen venir persones del Pont d’Inca sinó de tot Marratxí. La majoria comentaven que tenien interès per Sa Refinadora perquè n’havien sentit parlar sovint bé els pares, bé els padrins. També varen venir persones interessades en arqueologia industrial, que també des d’aquest punt de vista és interessant Sa Refinadora, que és així com l’hem coneguda sempre. No sabem d’on surt el nom de Sa Garrovera”.
